Deu anys de Marxa Nòrdica

 
Aquest novembre s’han complert deu anys de les caminades de marxa nòrdica (abans es deien “a cent cap als 100”) per a persones grans, que organitza la Diputació de Barcelona amb la col·laboració dels diferents ajuntaments de la demarcació, més entitats dels diferents pobles. En el nostre cas, és el Centre Excursionista de Balsareny, junt  amb l’Ajuntament del nostre poble, que hi posa l’autocar per als desplaçaments. Durant aquest decenni hi ha hagut diferents consistoris, i cal agrair a tots la seva implicació entusiasta en aquestes sortides de natura i salut.
 
En cada cicle de caminades s’agrupen quatre municipis, diferents cada temporada, de manera que en aquesta dècada —amb un any de pausa obligada per la pandèmia— la gent de Balsareny ha fet coneixença amb caminants d’una trentena de poblacions diferents; i si nosaltres hem anat a passejar per totes, coneixent els seus indrets més escaients, també tots aquests pobles han vingut a recórrer els nostres camins; i val a dir que tothom n’ha quedat sempre ben content i satisfet, perquè l’itinerari del riu i de la síquia és molt bonic i agradable. Després es sol fer un dinar conjunt —cadascú se’l porta— i acabar-ho amb música, balls o exercicis gimnàstics, segons el lloc.
 
Des del 2016 hem pogut conèixer els paisatges de Collserola, Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, el Parc del Garraf i el Montnegre; Badia del Vallès, el Prat de Llobregat i Centelles; l’Hospitalet de Llobregat, Sant Andreu de la Barca i Lliçà d’Amunt; les Franqueses del Vallès, Puig-reig i Sabadell; Molins de Rei, Vilanova i la Geltrú i Cardedeu; Sant Pere de Riudebitlles, Pineda de Mar i Castellbell i el Vilar; Alella, Subirats i Navarcles; Santa Perpètua de Mogoda, Arenys de Munt i Prats de Lluçanès. Aquesta temporada ja hem començat amb la passejada per Balsareny el dia 12 de novembre, amb 170 caminants, 40 dels quals balsarenyencs; i després anirem a Begues, Corbera i Collbató. Que per molts anys puguem anar gaudint d’aquesta iniciativa ja ben consolidada com una tradició.
 
Text i fotos: Alfred Selgas