Entrevista a Andreu Torres, nou Sant Josep als Pastorets de Balsareny

 

 
Entrats en una nova tardor, em plau obrir aquesta finestra amb els porticons d’un costat a l’altre. És bo, crec jo, que en cadascuna que sigui la representació teatral dels Pastorets els personatges habituals no siguin representats sempre per la mateixa persona, llevat que hi hagi algun paper que tingui un relleu molt difícil de ser canviat. Personalment crec que és molt interessant que els personatges siguin interpretats diferenciant-se en imatge i veu. Aquest fet es dona enguany amb el paper de Sant Josep de Natzaret: els espectadors del Pastorets de Balsareny hi podrem veure l’Andreu Torres, actor de l’Ametlla de Merola.
 
Andreu Torres i Vilà va néixer el 12 d’abril de l’any 2000 a l’Ametlla de Merola. Va cursar la carrera d’Humanitats i el Màster de Gestió del Patrimoni Cultural a la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant el seu temps lliure li agrada llegir, quan pot. El darrer llibre que ha llegit és Tots aquells temps, de Laia Aguilar. També li agrada viatjar i li agrada molt el teatre i les pel·lícules.
 
— A resultes d’haver pujat a l’Ametlla vàrem conèixer la teva vocació teatral; explica’ns com va anar tot això?
 
— A l’Ametlla, igual que moltes de les Colònies tèxtils de la riba del Llobregat, els treballadors invertien el poc temps lliure que tenien a fer, entre altres coses, teatre, música —cors de Clavé—, ballets, esports... i aquesta herència ha anat passant de pares a fills, fins arribar als nostres dies. Per això, a dia d’avui encara hi ha gent que sent una gran il·lusió de fer els Pastorets i alguna obra de teatre per la Festa Major. Sense anar més lluny, Balsareny també s’ha nodrit d’aquest folklore de les colònies, un clar exemple ho poden ser: l’Esbart dels Pastorets de Balsareny, els mateixos Pastorets o la Coral Sant Esteve: activitats, gestades, creades i consolidades a la Colònia Soldevila i mantingudes amb el temps a través dels seus hereus i de molts balsarenyencs que s’hi han afegit. Bé, balsarenyencs i no tan balsarenyencs.
 
— Tens algun precedent com a actor teatral?
 
— Directament com a tal, no. Però la família Vilà a l’Ametlla ha estat sempre molt lligada a la cultura teatral de la Colònia. De fet, una de les grans actrius de la família va ser la tieta Margarida, tieta del meu avi, gran aficionada a les sarsueles i als sainets teatrals que es preparaven en aquells anys a l’Ametlla.
 
— També formes part com a cantant de la Coral Sant Esteve de Balsareny: com portes les teves prestacions vocals?
 
— Tot i que tot sovint donem la nota, costa bastant arribar al to desitjat. Vaig entrar a la Coral Sant Esteve una mica de rebot, ja que els faltava algun actor per acabar d’omplir el repartiment teatral del musical d’El Cafè de la Marina; entre partitures i bambolines vaig conèixer la que avui és la meva parella i és clar... Quan toca, toca. Faltaven, i continuen, faltant veus masculines, i va ser quan ella i el Marc Comabella, em van demanar si volia cantar en el musical els moments del cor, i així vaig començar i fins avui. És una bona manera de combinar la vida de parella i de guanyar punts amb la família política, sobretot amb la sogra —riu—. Bromes a part, aprofito aquestes ratlles per animar les veus masculines de Balsareny i rodalies a venir a cantar, que la por no ens guanyi.
 
— Últimament hem sabut que formaràs part de l’equip d’actors dels nostres Pastorets. Ha estat com a iniciativa pròpia o bé t’ho van proposar?
 
— Correcte. Enguany, si Déu vol, participaré en els Pastorets de Balsareny. M’ho va proposar, ja farà uns mesos, l’equip directiu format per les germanes Aina i Laia Rodríguez i la Jana de Miguel, i com comprendreu, no m’hi vaig poder negar. De totes maneres, m’agrada la idea de poder pujar a l’escenari i participar en els Pastorets, una tradició tan arrelada al vostre, nostre poble de Balsareny i al conjunt del país. I en uns moments com aquests convé reivindicar la nostra llengua i les nostres tradicions, que ens han fet grans com a país. Si a això hi sumes la bona acollida que m’ha donat el poble de Balsareny i la seva gent, no m’hi puc negar i he de correspondre amb el que pugui i faci falta.
 
— Coneixes l’autor d’aquests Pastorets?
 
— I tant. Tot i que compartim cognom, no som família. Crec que parlar de Pastorets vol dir, inevitablement, parlar de Josep M. Folch i Torres.
 
— Has fet d’actor en altres Pastorets?
 
— Sí, ser de l’Ametlla vol dir que, en algun moment de la vida, n’has de fer. De tota la vida que a l’Ametlla n’he fet. Serà la primera vegada, en 25 anys, que faré Pastorets fora de l’Ametlla.
 
— Vols afegir-hi alguna cosa més?
 
— Només vull acabar aquesta entrevista donant les gràcies a tu, Josep, i a tot l’equip del Sarment per haver pensat en mi. I espero que després d’aquesta bonica entrevista em puguin donar el carnet de balsarenyenc.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Andreu Torres