Trobada dels Amics de la Colònia Soldevila

 

Un any més, i ja en fa disset, els Amics de la Colònia Soldevila es van aplegar per refermar els vincles que els arrelen als seus orígens i vivències. En aquesta ocasió, la trobada es va celebrar el diumenge 28 de setembre a Sant Cugat del Racó, on han visitat l’església romànica.
 
Després de dinar a Navàs, van venir a Balsareny, on l’Ajuntament, dintre la programació de la Setmana de la Gent Gran i en coordinació amb els Amics de la colònia, havia organitzat una audició de sardanes a càrrec de la Cobla Ciutat de Granollers.

Aquesta cobla és justament la que va col·laborar en la recuperació de la sardana L’ombra de Sant Esteve (1957, amb música de Francesc Juanola i lletra de Miquel Bosch; vegeu el Sarment de desembre de 2023), ja que el seu director, Joan Gómez, és qui va refer la partitura principal i la de cada instrument, i en va dirigir l’enregistrament.

 
Des de fa dos anys, aquesta sardana ja s’ha incorporat al repertori dels Balls de Sant Marc per la Festa Major; i aquest diumenge, mentre la cobla vallenca interpretava aquesta peça tan emblemàtica, el jove Guillem Cabra i Besa en va cantar la lletra. Podeu veure-ho en aquest enllaç al vídeo que Jaume Vilà en va penjar a YouTube.
 
La ballada de sardanes va ser molt participada, amb molt ambient a la plaça, cosa que sempre és d’agrair.
 
Alfred Selgas
Fotos: A. Selgas, J.Vilanova

El jovent de la Colònia Soldevila

La Tempesta reprèn l’activitat

 
 

Després de les merescudes vacances d’estiu, l’espai cultural de La Tempesta ha començat el setembre amb nova empenta.
 
El dia 3 es va inaugurar una exposició de collages de Núria Malé, amb el títol de Fashion Monsters, una proposta artística que atreu i incomoda alhora, i que es podrà veure fins al 12 d’octubre. El 27 de setembre hi haurà hagut un taller de collage, a càrrec de l’artista, sobre el tema de l’exposició.

 
El dia 10, els autors locals Jordi Corominas i Llorenç Planes van presentar la seva novel·la El cantó fosc del Cadí (vegeu-ne la ressenya al Sarment de juliol-agost), en un col·loqui amb Ramon Carreté en què es va parlar de literatura, geografia, història, mitologia, gastronomia i moltes coses més, a part de la trama policíaca del llibre.

 
El dissabte dia 13 hi va haver un concert a càrrec del cantautor del Montseny Somebody (Agustí Calbet), que acompanyat de la guitarra va cantar cançons seves, intimistes i preciosistes, de bedroom pop, que van ser molt aplaudides.

 
L’endemà, diumenge 15, es va presentar el conte Claudina i el gosset petaner, de Joan Garcia Borjas, autor del text, i Joan Romero Maní, l’il·lustrador. Un conte infantil sobre la trobada entre una nena i un gosset, activitat familiar amb música i percussió corporal.
 
Divendres dia 19, el bagenc Pau Brunet Travé va presentar el seu llibre Manrússia, una novel·la negra ambientada en una ciutat que, pel nom i potser per altres coses, fa pensar en la capital del Bages.
 
Per a finals de mes hi ha prevista la presentació musicada de Dietari personal, de Gerard d’Haro, amb l’autor i el balsarenyenc Bernat Sivill a la guitarra, el diumenge 28 a migdia; i la sisena festa de lectura en silenci (Silent reading party) el mateix dia a la tarda.
 
Isidre Prat
Fotos: La Tempesta
 

Meteorologia: juliol i agost 2025

 

Juliol de 2025
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes	16,8
Mitjana de màximes	31,7
Mínima	11,4
Màxima	39,1
Mín. més alta	22,1
Màx. més baixa	24,3

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 1)

86,0

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 5)	1.008,2
Mínima (dia 28)	993,6

 
La pluja (litres/m²)
 

Dia 1	9,4
Dia 2	7,2
Dia 3	6,8
Dia 4	3,0
Dia 5	8,6
Dia 12	54,4
Dia 23	44,2
Dia 24	8,0
Total	141,6

 
Agost de 2025
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes	15,7
Mitjana de màximes	32,9
Mínima	10,9
Màxima	39,2
Mín. més alta	20,1
Màx. més baixa	26,6

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 29)

41,0

 
La pluja (litres/m²)
 

Dia 18	1,6
Dia 20	15,2
Dia 27	9,4
Total	26,2

 
Francesc Camprubí (dades AEMET)
Foto: Isidre Prat

Repte núm. 105

 

El domador amb més experiència d’un circ clandestí necessita 40 minuts per rentar un elefant. El seu fill, que n’està aprenent, completa la mateixa feina en 2 hores. Quant de temps trigaran, treballant tots dos junts, a netejar els tres elefants que té el circ?
Salut i paciència
 
Roc Carulla

Solució al repte núm. 104:  8 vegades.
 

Mn. Antoni Bonet: Paraules de comiat

LA VEU DEL CAMPANAR

 
Paraules de comiat
 
Després de vuit anys al servei de la nostra parròquia i del nostre poble de Balsareny, ha arribat el moment de dir-vos adéu-siau, en aquest any sant del Jubileu i del Mil·lenari de Montserrat. Vaig venir de la part del Solsonès (Sant Llorenç de Morunys, d’on guardo molt bon record) i aniré cap a Cervera (la Segarra), ciutat on vaig néixer i on vaig estar nou anys de rector.

Vaig conèixer i acompanyar Mn. Joan Bajona fins al seu traspàs, i va ser el seu germà, Mn. Francesc, qui em va batejar a Cervera. Soc molt conscient de la bona llavor evangèlica sembrada pels rectors que m’han precedit; i juntament amb Balsareny se’m va demanar fer-me càrrec de la parròquia d’Argençola, que he servit fins al mes passat.

Vaig recollir les visites als malats de la llista que Mn. Xavier Castelló em va passar, i també la catequesi d’infants, que vaig anar acompanyant fins la Primera Comunió.

Valoro molt l’ajut del Consell Pastoral parroquial al llarg d’aquests vuit anys, i especialment de la Permanent, que m’ha ajudat en el servei prestat a la vostra comunitat parroquial. La creació del grup evangelitzador fou una bona ocasió per fer arribar la persona de Jesús i el seu missatge a persones allunyades o bé indiferents. La col·laboració amb la Comunitat de Sant Egidi de Manresa i la seva presència i vinguda en més d’una ocasió, són certament per agrair.

La celebració de les Primeres Comunions i confirmacions amb l’ajut de la catequista Maria Pelfort i la col·laboració de l’Andreu Torres han estats moment de joia i d’esperança, a vegades diluïda per la manca de continuïtat. Un agraïment a l’equip de neteja del temple pel seu servei desinteressat i alhora acurat, així com a la persona que s’ha cuidat de les flors.

Agraeixo ben sincerament la tasca de Càritas tot ajudant persones i famílies necessitades de la nostra població. També el grup de Vida Creixent, amb l’esperada trobada mensual i la participació a la trobada diocesana i interdiocesana. Un agraïment a l’equip de lectors i al grup d’escolans, així com la trobada setmanal a la Capella de la Mare de Déu del Castell amb la pregària mariana, el cant final i el repic de campanes. El treball del Sínode fou ben participat i interessant. Recordaré sobretot les celebracions al Casal Verge de Montserrat amb els avis, tant les misses com les trobades personals i xerrades col·lectives. A l’Ajuntament, un agraïment pel transport públic tant al Castell com a Sobirana de Ferrans i a Sant Esteve, així com l’aperitiu i el berenar compartit.

El fet d’assumir la responsabilitat pastoral de les parròquies de Viver, Serrateix i Sant Joan de Montdarn em va portar a repartir el meu temps i la meva presència en aquells indrets, donant gràcies a Déu i a Sant Cristòfol per no haver tingut cap accident en la carretera, ja que d’ocasions no n’han faltat.

De les moltes festes i actes de Balsareny, guardaré un record especial de la Festa dels Traginers, dels Pastorets i del concert al Sindicat per la Coral Sant Esteve.                         
 
També m’ha tocat presidir una bona colla de funerals i en canvi, ben pocs batejos, la qual cosa ha estat motiu de preocupació, pensant en el futur de la parròquia de Balsareny. Ho compensa la celebració de les noces d’argent i d’or que he celebrat al llarg d’aquests vuit anys,  i també la participació en les propostes pastorals diocesanes i interdiocesanes.

Ara prenen el relleu de la parròquia de Balsareny i de les de Viver, Serrateix i Sant Joan de Montdarn Mn. Antoni Quesada, de Navàs, com a rector, i Mn. Marc Majà, de Solsona, com  a capellà adscrit. És important que hi hagi un esperit de col·laboració per part vostra quan se us demani algun favor o ajuda.

Valoro i agraeixo a aquells de vosaltres que heu acceptat de fer un servei quan se us ha proposat i també aquells que heu acceptat tenir una conversa o xerrada per a parlar-ne.  M’emporto el record de tants bons moments viscuts, ja sigui a nivell parroquial com a nivell del poble, especialment la Festa dels Traginers.
 
Perdoneu les meves mancances i les meves limitacions, marcades pels moments difícils que he viscut arran de la meva salut, i dels quals he pogut sortir-me’n amb l’ajut de Déu, de la Mare de Déu i dels metges, als quals estic molt agraït.
 
Que la Mare de Déu Assumpta, titular del nostre temple parroquial i la Mare de Déu del Castell vetllin per tots nosaltres.
I us agrairé que pregueu per mi, així com jo també us tindré presents en la meva pregària.
 
Balsareny, 7 de setembre de 2025
 
Mn. Antoni Bonet Trilla
Foto: Arxiu CCB. Mn. Antoni amb el papa Francesc (2018)

El Sarment, digitalitzat

 

 
Una molt antiga aspiració del CCB s’ha pogut, per fi, fer realitat. Com ja havíem avançat el passat mes de maig, ara estem molt contents de poder anunciar que ja disposem de tots els números de la revista Sarment digitalitzats.
 
El nostre lloc web ja publica la revista en format PDF des de l’any 2008, però per poder consultar els números anteriors, des del febrer de 1976, calia recórrer a l’hemeroteca de la Biblioteca, on es conserven tots els exemplars en format paper, o als arxius particulars d’algunes persones que els han anat col·leccionant al llarg dels anys.
 
Ara, a sol·licitud de l’Ajuntament de Balsareny i de la Biblioteca Pere Casaldàliga, la Diputació de Barcelona, dins del dipòsit digital “Trencadís” de fons locals, ha procedit a digitalitzar tots els números anteriors de Sarment. Aviat, aquesta mateixa tardor, es podran consultar al web de “Trencadís” (trencadis.diba.cat); però ja des d’ara mateix els podeu trobar en línia en el web del CCB (ccbalsareny.cat), a l’apartat “números anteriors”, degudament catalogats per anys i per mesos, gràcies a la bona feina del nostre company Jordi Medina, que és qui gestiona el web.

 
Volem donar públicament les gràcies a la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Balsareny i la Biblioteca Pere Casaldàliga, per haver possibilitat aquesta millora que permetrà a tots els estudiosos i a tothom qui ho desitgi, poder accedir al contingut de qualsevol dels números de la nostra revista des del primer dia, aviat farà cinquanta anys. Moltes gràcies!
 
CCB

Imatge: Portada del número 100 de Sarment, maig de 1984, imprès per Impremta Orriols 

Remodelació per sorpresa del Pont del Riu

 

Tot i que el projecte està datat del febrer del 2023, a mitjans de juliol d’aquest 2025, i per sorpresa gairebé de tothom, va començar una remodelació del Pont del Riu que comporta un tall total de la circulació de la carretera d’Avinyó. El fet va generar malestar en els pobles afectats i va provocar una reunió entre els ajuntaments de Balsareny, Avinyó i Sallent (aquest, afectat pel terme de Cornet i les cases de pagès de la zona) i la Generalitat, que és la responsable de l’obra.

A la reunió, els ajuntaments van ser informats de l’obra; però, pel que sembla, l’única alternativa que els van donar per anar de Balsareny a Avinyó, era fer-ho donant la volta per l’Eix Transversal (C-25); o bé, per als vehicles que hi puguin passar, pel camí rural de la Rabeia, que ara està enquitranat.
 
Per si fos poc, tan sols tres setmanes després de tallar la circulació,  les obres van estar parades durant gairebé tot el mes d’agost. Finalment, al setembre es va reprendre l’activitat: ja s’ha tret tot l’asfalt i també les baranes centenàries del pont.
 
La data prevista d’execució de l’obra és el primer trimestre de l’any vinent; per tant, el tall de trànsit durarà pel cap baix fins aleshores. Adjuntem una còpia parcial de la primera pàgina del projecte on s’expliquen els objectius de la remodelació.

 

Text i fotos: Joan Prat

Balsareny contra el genocidi a Palestina

 
A instàncies de l’Ajuntament de Balsareny i al davant de la Casa de la Vila, un grup de persones de Balsareny s’ha concentrat a la tarda del dijous 18 de setembre per unir-se a la jornada mundial de lluita per Palestina, acte impulsat per la xarxa d’ONG palestines i moviments socials d’arreu del món, que ha tingut lloc el mateix dia a moltes localitats de Catalunya i del món.
 
La tinent d’alcalde, Glòria Casaldàliga, i l’alcalde, Isidre Viu, han llegit un manifest on es recordava que “el poble palestí viu sota un genocidi televisat: 65.000 morts a Gaza, un milió i mig de persones desplaçades, hospitals reduïts a runa, prop de 250 periodistes assassinats i infants massacrats sota la mirada còmplice de la comunitat internacional”.
 
Han parlat de la Global Summit Flotilla, que intenta “trencar el bloqueig, denunciar els crims d’Israel i obrir un corredor humanitari marítim: Centenars de persones de més de 40 països participen en aquesta acció de desobediència civil no violenta, avalada pel dret internacional i per la dignitat dels pobles”.

 
I han acabat exigint als Estats d’arreu del món l’embargament total d’armes a Israel, el trencament de relacions diplomàtiques, comercials, culturals i esportives mentre persisteixin l’ocupació i el genocidi, i la protecció immediata i efectiva a la flotilla, el final del bloqueig a Gaza i l’obertura d’un corredor humanitari internacional estable i segur. El manifest acabava dient: “O estem al costat de la vida i de la dignitat, o som còmplices del genocidi”.
 
Sarment
Fotos: Oriol Serra

Ara fa ... 49 anys. Prohibició i estrena de ‘La fam’

 

 
El febrer de 1976, feia dos mesos de la mort de Franco, apareix el primer número de Sarment, i el grup de teatre local de la Lluerna publicava que estaven preparant una obra dramàtica que esperaven estrenar el proper mes de maig. Ara bé, en el número 4 de Sarment , del mes d’abril, amb el títol de “Lluerna emmordassada”, ens anunciaven la seva prohibició:
 
«Sabíem l’obra a ulls clucs, teníem l’esborrany dels programes a l’impremta, i una data prevista per actuar, el diumenge 9 de maig a Sant Esteve. Bé, tot se n’ha anat en orris. Diumenge que ve la cortina no s’alçarà. Hem topat amb el Poder. Ho diríem més bé: amb l’aparell burocràtic del Poder. Per primera vegada sens ha denegat el permís governatiu. Ens han prohibit l’obra. [...]
 
»L’obra es titula “La Fam” i és realment molt bona. Només té dos petits defectes: té un contingut polític molt concret i va ser escrita l’any 1938. [...] Fou escrita, publicada i estrenada l’any 38; i el 39 va ser prohibida i mai més ningú no s’ha preocupat de revisar-ne la prohibició. [...]

»Nosaltres ja sabíem que havia estat molts anys sota “el pes de la immensa bota”, com diria Raimon. Però vam sofrir un miratge. Efectivament, l’any 1975, hom feia justícia a “La Fam" i es podia per fi reeditar. [...] I vàrem pensar que si es pot llegir també es pot representar. [...] Però les altes esferes es veu que no pensen amb la mateixa lògica que nosaltres. Així, un cop sol·licitat el permís a Govern Civil ens varen contestar amb una citació oficial  al departament d’Ordre Públic.»
 
Allà els van demanar un certificat del Ministeri d’Informació i Turisme. Van anar a la delegació del Ministeri a Barcelona: «Allí, una breu consulta entre funcionaris, una mirada fugaç al fitxer d’obres pecaminoses,  i una resposta rotunda: “NO”.  No hi valen raons, ells no saben res, està prohibida i prou. Ve de Madrid tot això, sap ? Ah el centralisme! Ens han dit això si,  la manera d’elevar un recurs. A Madrid, no cal dir-ho...»

 
Recurs que La Lluerna va presentar, juntament amb tres exemplars del llibre publicat; primer, a la delegació del Ministeri a Barcelona, on van traspaperar els documents; i després, amb un altre recurs i tres exemplars més, personalment a Madrid, aprofitant que un membre del grup hi feia el servei militar. Finalment, cinc mesos després, al número 9 de Sarment (octubre 1976), publicàvem un extens article amb el títol “La Fam, autoritzada”, on el grup feia una crònica de tots els maldecaps que els havia portat aquella obra, que al final va ser «autoritzada —per a majors de 18 anys, ep! [...] Creiem que ha valgut la pena, per a nosaltres i per al teatre català». Del fet se’n va fer ressò la premsa comarcal i barcelonina. El novembre d’aquell mateix any va ser estrenada a Avià —en un concurs on Josep Torras (+) va guanyar el premi al millor actor— i posteriorment representada per diversos pobles de la comarca i també a Barcelona.

 
Selecció: Joan Prat
Fotos: Arxiu de La Lluerna

Pressupostos participatius 25-26

 

Balsareny celebra la 22a Setmana de la Joventut

 

 
Entre els dies 1 i 7 de setembre, Balsareny va acollir la vint-i-dosena edició de la Setmana de la Joventut, una cita ja consolidada al calendari festiu del municipi. La programació d’enguany va destacar per la gran participació i l’èxit d’algunes novetats.
 
La festa va arrencar dilluns 1 de setembre amb la incorporació d’una activitat molt celebrada: la festa de l’escuma, al pàrquing de la llar d’infants, que va esdevenir un èxit de públic. El mateix vespre, el sopar popular i el cinema a la fresca, amb la projecció de La Ola, van completar la primera jornada.
 
Dimarts 2, l’esport va guanyar protagonisme amb el nou torneig de bàsquet 3x3 al poliesportiu, que va comptar amb dotze equips.
 
Dimecres 3 va ser el torn del clàssic torneig de vòlei, una de les activitats més arrelades de la Setmana de la Joventut, que enguany va reunir vint-i-quatre equips de diferents categories.
 
Dijous 4, el tradicional Joc de Nit va mobilitzar vint-i-un grups, que a partir de les nou del vespre van recórrer el poble superant proves originals i divertides.
 
Divendres 5 es va iniciar amb el torneig de botifarra al Sidral i, a la tarda, va tenir lloc una de les cites més multitudinàries: la Tussifest, a l’esplanada del Castell. Hi van actuar Requena’s Duo, Peyote, Utimàtom Band i DJ Sangu, i també es va celebrar el sopar popular organitzat per la colla Peta-fluix. L’esdeveniment, tot i ser recent dins la programació, s’ha consolidat com un punt de trobada intergeneracional.
 
Dissabte 6, l’activitat més esperada, el Garrri’n’kana, va omplir d’alegria i fang l’esplanada del cementiri amb setze equips (vegeu-ne reportatge fotogràfic a part). L’acte va incloure l’escalfament d’O2 Balsareny i el pregó, a càrrec del balsarenyenc Arnau Gil. La jornada va continuar amb el castell de focs, la Tussi Mòbil amb la Xaranga Màgic i, a la Sala Sindicat, els concerts d’Antonio el Remendao, Baya Baye i DJ Mornan Va al Bar.
 
Diumenge 7, la cloenda va tenir un to més cultural amb l’inici del cicle teatral Tempo, que va presentar N’imPORTE quoi, de la companyia Leandre Clown (vegeu-ne ressenya a part). A la plaça Ricard Viñas es va celebrar el Quinto dels Traginers, i les Sardanes a la Llauna van posar el punt final a la setmana.
 
Des del Consell de la Joventut de Balsareny es va agrair la col·laboració de l’Ajuntament, entitats, col·laboradors, joves i famílies, així com la participació respectuosa i festiva de la ciutadania. Alhora, es va condemnar algun acte incívic puntual, recordant que l’esperit de la Setmana de la Joventut és el respecte i la convivència.
 
Amb la mirada posada ja en l’edició de 2026, el Consell es va acomiadar amb un missatge clar: “Gràcies, Balsareny!”
 
Consell de Joventut
Fotos: Consell de Joventut / Alfred Selgas / Jordi Sarri (Garr’n’kana)