A mitjans d’agost es van poder veure els primers moviments migratoris de les cigonyes, als camps entre Navàs i Balsareny, amb centenars de cigonyes que paraven a descansar, tot i que aquest fet va passar desapercebut per a molta gent. Tanmateix, un nou estol de més de cent exemplars va arribar a Balsareny el diumenge dia 24 d’agost, i al capvespre va envair tot el nucli urbà, cosa que va despertar l’interès de la gent, que sortia a observar-les i veure com s’agrupaven en llocs alts i volaven esporàdicament (fent com una ruta circular de “rodalies”). Es van instal·lar a llocs com el campanar del poble, les teulades altes, els pals de la llum i dels fanals, els focus del camp de futbol i el capdamunt dels arbres més alts. L’endemà, després de passar la nit a Balsareny, de mica en mica van anar marxant, entre les 9 i les 10 del matí, aproximadament.
La visita d’aquestes aus no és una novetat, perquè ja havien fet parada i fonda a Balsareny en altres ocasions, com el 2002, en què també ho fèiem constar al Sarment. L’any passat, per exemple, van envair Manresa, per bé que fou cap a mitjan setembre.
En aquesta època de l’any, quan les temperatures comencen a baixar i els dies s’escurcen, les cigonyes comencen a emigrar des del centre i nord d’Europa, on han passat l’estiu i s’han reproduït, cap a l’Àfrica, on passaran l’hivern amb unes temperatures més suaus. És freqüent que, entre finals d’agost i el setembre, les puguem veure en algun indret quan s’acosta el vespre, per parar-se a descansar fins l’endemà.
Es tracta de la cigonya blanca, Ciconia ciconia (també existeix la negra, Ciconia nigra). Vàrem poder-ne veure les seves característiques: una au gran, amb el coll, el bec i les potes molt llargs i de color vermellós; amb el plomatge blanc, tret de l’extrem de les ales, que és negre. Els que les van veure volar, van comprovar la impressió que fan, amb les seves ales obertes, tan llargues i amples. Com a curiositats, direm que poden viure una mitjana d’entre 30 i 40 anys; i el soroll que fan s’anomena claqueig (clac-clac). És una espècie protegida per llei, que el Departament d’Agricultura i Medi Natural de la Generalitat ha anat recuperant gràcies a una estricta recerca de camp i al seguiment dels nius i els polls, per tal que la seva reproducció tingui èxit. Actualment, algunes nidifiquen, i per tant resideixen, a les comarques de Lleida i als Aiguamolls de l’Empordà. Molts dels exemplars que van passar porten anelles, que serveixen per identificar-ne la procedència i veure per on es mouen.
Ens n’acomiadem: bon viatge i fins a la primavera!
Isidre Prat
Fotos: Diego Hernàndez / Josep Bruch / Isidre Prat / Joan Prat
 |
       |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.