 |
| Les antigues Escoles Nacionals cap al 1980. Arxiu AFB/CCB |
El 21 de febrer de 1927, a la Hoja Oficial de
la Provincia de Barcelona, es va publicar la notícia Fiesta del árbol en
Balsareny.
Aquest setmanari va néixer l’any 1926 per
disposició del govern de Primo de Rivera. Sortia el dilluns, que era el dia que
no es publicava cap altre diari per descans setmanal. Anys més tard, la seva
capçalera va passar a anomenar-se Hoja del Lunes, fins que va tancar com
a conseqüència de la publicació generalitzada dels rotatius en la seva edició
del dilluns l’any 1983.
Recordem, per evitar cares de circumstàncies
mentre s’avança en la lectura, que en aquells anys Espanya estava governada per
un règim autoritari encapçalat pel tirà Miguel Primo de Rivera. Tant és així,
que eren dies ombrívols per als drets fonamentals i les llibertats individuals.
Tot seguit, faig la traducció personal del seu contingut:
Ahir a la tarda es va celebrar a Balsareny la
Festa de l’Arbre, en la qual van tenir un paper determinant l’alcalde Gregori
Casaldàliga i els mestres nacionals, el senyor Josep León Civera i la senyora
Joaquima Pujol.
A les dues del migdia es van congregar a la plaça
de l’Ajuntament els nens de les Escoles Nacionals amb els respectius mestres,
pares i germans, i veïns de Balsareny. A la tribuna de la Casa de la Vila i la
seva balconada s’hi van disposar de manera convenient l’alcalde i els regidors
municipals, i d’altres personalitats locals i de la zona, com ara: tinent de la
guàrdia civil, senyor Pallarés; rector; jutge municipal; metges i farmacèutics
del poble; caporal del Sometent, alcalde de Sallent; mestres de Sallent i de
Navàs i el director de les Escoles de la Casa Provincial de Caritat, senyor
Udina Cortiles, que havia estat convidat expressament per a aquest acte.
El cant de l’Himne a la Festa de l’Arbre per
part dels nenes i nenes, alguns dels quals enarboraven banderes espanyoles, va
ser l’inici de la festa. Tot seguit, s’hi van recitar poesies que estaven en consonància
amb el sentit de la festa. Els rapsodes van ser: Josep Prat, Lluís Arnaus, Josep
Otzet, Marc Mas, Celestí Comellas, Maria Casaldàliga, Maria Quer i Josepa
Obradors.
Tot seguit, la comitiva es va traslladar al lloc
de la plantació, futur parc de les escoles que s’estaven construint, motiu
d’orgull per a Balsareny.
S’hi va portar a terme la plantació d’arbres
fruiters. Dies abans s’hi van plantar pins, plàtans i til·lers. Tot plegat, van
ser cent cinquanta arbres. Immediatament després es va repartir el berenar i es
va tornar a cantar l’himne.
Després de la seva presentació, el senyor Udina va
saludar els escolars i el poble de Balsareny i va continuar exalçant els mèrits d’en Rafael
Puig i Valls, home que honrà Catalunya i va encimbellar el nom d’Espanya arreu,
alhora que va ser l’artífex del desenvolupament i increment que ha tingut la Festa de l’Arbre. També va recordar que
l’acte havia començat a la plaça amb cants, “cobijando a todos la
sacrosanta enseña de la Patria, la bandera española”.
Va prosseguir dient que ja fa trenta anys va
escriure un pensament sobre la Festa de l’Arbre comparant-la a una poesia, els
primers versos de la qual surten de la terra, toquen el cims de les muntanyes i
arriben a Déu, que els rep amb agraïment en veure que es respecta i es
protegeix la seva obra. I hi va posar fi dient: “Habéis,
por tanto, de respetar los árboles, que son obra de Dios y como tal merece que
se le honre, como debéis honrar también después de Dios otra cosa: nuestra
Patria, España”.
Abans de cloure l’acte el seguici va tornar a
l’Ajuntament, on el rector, des del balcó estant, va mostrar el seu agraïment a
tothom. Els nens i nenes van tornar a cantar i, de seguida, es va fer una
ballada de sardanes interpretades per la cobla la Principal del Bages.
Finalment, ara sí, es va tancar l’acte amb un
brindis desitjant que es faci realitat el més aviat possible la inauguració de la
nova escola.
 |
| Caramelles davant la Casa de la Vila, abril 1923. Arxiu CIR |
Per altra banda, el mes d’octubre d’aquell
mateix 1927 es va donar per enllestida la nova construcció escolar. Així ho
ressaltava El Diario Gráfico en la
seva edició del 18 d’octubre:
Després de 26 anys d’infructuoses gestions,
veiem satisfets els nostres desitjos més delerosos. Ja tenim les nostres escoles unitàries, obra
que enalteix el poble i omple d’orgull el nostre alcalde i el nostre
Ajuntament.
L’edifici és una construcció senzilla de planta
baixa. Està dividit en dues parts iguals amb dues naus de deu i sis metres de
llargada per vuit d’amplada. Tot plegat, són quatre aules, que fan un total de
128 metres quadrats, capacitat suficient per acollir amb tota comoditat 128
escolars. També n’hi ha un guarda-roba i una sala rebedor per al mestre, amb el
paviment de rajoles i amb varietat de composicions artístiques, lavabo i
serveis amb el terra pavimentat, rajoles de València i amb aigua abundant.
L’orientació de l’edifici no té res a desitjar;
la seva façana principal, disposada cap a migdia, guarneix en gran manera
l’eixamplada plaça de l’Església, i per la seva cara nord s’hi podrà accedir
per dues portalades de ferro i una gran escalinata al futur parc d’estudis
pràctics i pati dels alumnes d’ambdós sexes, les obres del qual, força
avançades, s’enllestiran tan bon punt estiguin les escoles inaugurades.
Si la plantada es va fer al futur parc d’estudis
pràctics, amb aquesta darrera notícia podem inferir que va tenir lloc a
l’esquena de la façana principal, és a dir, la cara de l’edifici que dona a
tramuntana. I no pas, com es podria suposar per lògica, a llevant, espai on finalment
s’acabarien construint els jardins exteriors del Casal Verge de Montserrat.
 |
| Festa de l'Arbre del Casino, 1915. Arxiu CIR |
Finalment, no està de més recordar que al nostre
poble aquesta jornada reivindicativa i festiva de l’arbre va arrencar ja feia un
grapat d’anys enrere com a festa profana
i progressista, així ho apuntava Ramon Soler i Fonollet.
Efectivament, el 25 de març de 1915, el Centre
Instructiu i Recreatiu va celebrar la primera Festa de l’Arbre del nostre poble.
En un ambient festívol, una orquestra va amenitzar amb marxes i pas-dobles la
jornada. L’impulsor, amb el lema “Amor i Cultura”, fou el mestre del Casino,
Vicenç Serra Prat, que va manifestar que: “A qui li corresponia respecte i
veneració era a l’arbre”. Res a veure amb el que acabem de llegir més amunt.
Valentí Masplà també ho va rememorar: [...] A tot el llarg del camí, al so de
les notes de l’orquestra, hom entonava l’Himne de l’Arbre que la
multitud cantava entusiasmada [...]
Es feien uns parlaments adequats, que ressaltaven les virtuts de les plantes, recomanaven
que hom les respectés, lloaven i elogiaven els pagesos que en conreen...
 |
| Festa de l'Arbre del Casino, 1915. Arxiu CIR |
Joan Craviotto
Soler
Fonollet, Ramon: La Festa de l’Arbre, “Sarment” 116, setembre, 1985
Masplà i
Suades, Valentí: Crònica de Balsareny. Cercle Cultural de Balsareny i
Ajuntament de Balsareny, 1989.
