Festa Major. 3- Actes diversos

 

 
A més de les activitats de què parlem en altres apartats d’aquest Sarment, la Festa Major d’enguany ha estat farcida de molts més actes, com és la celebració de la ja tradicional Cagada de la Mula, que va tenir lloc el dissabte al migdia, malgrat que al matí havia plogut i a migdia encara queien gotes. Tot i així, hi va haver força gent a la barana del Trull, que fa de mirador per veure les dues mules que protagonitzaven la cagada. 

La primera defecació va caure en una parcel·la no venuda; per tant, es va haver d’esperar que en fessin una segona, i aquesta sí que va tenir guanyador. Això va fer que l’activitat durés al voltant d’una hora. El premi va ser de 1.000 euros com cada any i, a més, el guanyador es va endur el pernil que havia quedat desert en el sorteig de la Festa dels Traginers. El lliurament del premi el va fer l’actual Traginera d’Honor, Mercè Farràs. 

 

Les parcel·les del voltant de la guanyadora es van emportar un altre pernil cadascuna i es van sortejar tres pernils més, perquè la casella que va guanyar era de la columna 60, la darrera, i per això només tenia cinc caselles confrontants en lloc de vuit.
 
El vespre del dissabte també es va fer l’anunciat Cercatapes, però, a causa de la pluja, es va traslladar al pati cobert de l’Institut Escola. Malgrat que això el va fer una mica menys lluït, hi van participar unes vuitanta persones.

 

Cal destacar també els concerts d’aquell cap de setmana: per una banda, l’Orquestra Selvatana va oferir un esplèndid concert al Sindicat, amb una bona entrada de públic, el dissabte 26 a la tarda, amb una variat repertori d’estils musicals, amb peces cantades, pràcticament totes en versió catalana, i d’altres d’instrumentals. Al vespre, la mateixa orquestra va amenitzar un bon Ball de Festa Major al mateix lloc. A la nit, el jovent i públic en general va poder gaudir d’una segona Nit de Concerts, amb DJ Destor, La Tribut FM i el popular grup Strombers. L’espectacle va tenir lloc al pavelló municipal i va comptar amb un públic nombrós, per bé que no es va omplir tant com el de divendres. 

 
El diumenge de Festa Major, dia 27 d’abril, durant tot el matí, es va celebrar el Dia internacional del gos de rescat al Centre d’Ensinistrament Caní Els Tres Pins. 

Teresa Bessa, Bartolomé González, Eduard Mata

També, com és tradicional, a la sala petita del Sindicat es van lliurar els premis del Concurs Nacional de Fotografia de la Festa dels Traginers, que ja ha arribat a l’edició número cinquanta-quatre. Hi va assistir el conseller de Turisme del Consell Comarcal del Bages, Eduard Mata Riu. 

Els premiats del concurs amb les autoritats

 
No volem passar per alt que aquell diumenge era la festa de la Mare de Déu de Montserrat i, per aquest motiu, a part de la celebració al Casal Verge de Montserrat, a la Missa de les dotze hi va participar una quinzena de membres de la comunitat de Sant Egidi de Manresa, dedicada als pobres. A més a més, a l’hora de les ofrenes, un grup de gent vinculada als cursos de sardanes que ofereix el Centre Cívic i Comunitari van pujar a l’altar per ballar la sardana És la Moreneta, dedicada a la Verge de Montserrat. 

 

El mateix diumenge, al migdia, al pavelló municipal, hi tenia lloc un Concert Infantil amb el grup Ambauka. Malgrat que el matí fou assolellat, a la tarda va canviar el temps, i la pluja va tornar a fer acte de presència. Malgrat això, a les sis de la tarda es va poder celebrar, com l’any passat, el Llançament d’ou des del Campanar, activitat organitzada pel Consell de Joventut.
 
I com és costum, no podia faltar a la Festa Major un espectacle teatral. Enguany va ser el monòleg de Carles Sans —un dels membres del grup El Tricicle—, titulat “Per fi sol”. Va ser el diumenge a les set de la tarda al Sindicat, que es va omplir de gom a gom. Durant gairebé una hora i mitja, Carles Sans va explicar, amb clau d’humor, historietes, anècdotes i secrets de la seva carrera professional, vinculada a El Tricicle. L’èxit de l’espectacle radica no només en allò que diu, sinó també en com ho diu, a través dels gestos i la paraula.
 
Sarment
Fotos: Isidre Prat