Campaments AEiG Guillem de Balsareny

 
L’última setmana de juliol d’enguany, l’Agrupament Escolta vam emprendre el nostre viatge de campaments anual, com ja és costum. Tot i això, per primer cop des de la reobertura, el nostre cau va anar de campaments internacionals (a les Espanyes).
 
Astúries
 
La branca dels més grans, anomenada Pioners i Caravel·les, vam marxar a Astúries a fer una ruta. La vam iniciar a Lleida, on vam agafar un bonic autobús ALSA que ens va portar fins a Burgos i, des d’allà, en vam agafar un altre que ens va portar a Oviedo. Aquest no va ser el nostre objectiu d’etapa, sinó que vam agafar un tercer transport que ens va portar a Cangas de Onís. A les deu de la nit vam arribar en un càmping on ens esperaven la Maria, l’Anna i l’Arnau amb el sopar fet i les tendes muntades.

L’endemà ens vam llevar ben d’hora i vam iniciar la ruta a peu pels Pics d’Europa. Vam començar el dia ben d’hora per agafar un altre autobús que ens va portar als famosos —i plens de turistes— llacs de Covadonga. Allà vam iniciar l’aventura a peu. Amb la motxilla plena amb tot el necessari per passar tres dies de caminada, i amb l’emoció per tot el que vindria, vam engegar. L’objectiu de l’etapa era arribar al refugi on dormiríem aquella nit. Va ser una pujada feixuga: vam anar parant i refrescant-nos pels rierols que trobàvem. Cal destacar que en arribar al refugi, vora les sis de la tarda, vam poder experimentar com un muntanyenc com nosaltres impartia una classe magistral de ioga i estiraments per no tenir cruiximents l’endemà. 

 

Vam riure molt: semblava mentida que aquelles posicions poguessin ajudar tant, però l’endemà cap de nosaltres estava tocat, estàvem tots com una rosa! Així doncs, vam emprendre la segona etapa de la ruta per les muntanyes. Aquesta etapa tenia un desnivell major a l’anterior, amb algunes parts on havíem de grimpar. Vam esmerçar les nostres forces per arribar al final. En alguns trams havíem d’ajudar-nos a transportar les motxilles, tot fent una cadena humana. Amb totes les dificultats vam aconseguir arribar al nostre objectiu: un altre refugi, en el qual dormiríem aquella segona nit. A diferència del primer refugi, aquest era lliure i vam arribar allà amb la incògnita de si estaríem sols, si l’hauríem de compartir o si no hi cabríem. Però no, no hi havia ningú i vam poder gaudir-ne nosaltres sols.

 
L’últim dia de la ruta als Pics d’Europa vam dedicar-lo a tornar i baixar. Així doncs, vam tornar als llacs de Covadonga i a Cangas de Onís. Finalment, els darrers dies dels campaments i, per tant, de la nostra aventura a Astúries els vam dedicar a la costa, a relaxar-nos, desconnectar i gaudir de la companyia. Vam anar al càmping “Las Gaviotas”, de Santa María del Mar (Castrillón). Des d’allà vam aprofitar per conèixer pobles propers. Ara bé, molts de nosaltres vam enganxar la passa de la panxa, i ho prometem, no va ser per menjar ni fabada asturiana ni cachopo!!! Això sí, vam provar el cachopo, però va ser cuinat per nosaltres i demanant la recepta a autòctons!
 
La nostra aventura va concloure amb una tornada en avió, veient des dels núvols les muntanyes per les quals, feia només tres dies, estàvem caminant. Ara, després d’uns mesos de l’aventura, creiem que no som prou conscients de tot el que vam viure en tan poc temps. Aquesta experiència no hauria estat possible sense la Maria i l’Anna. Gràcies per oferir-vos a acompanyar-vos, gràcies per la paciència, gràcies per cuidar-nos, gràcies pels vostres consells. En definitiva, no ens queden prou paraules per agrair-vos el que vau fer per nosaltres!
 
Navès
 
Per altra banda, les altres tres branques de l’Agrupament vam fer uns campaments conjunts d’allò més divertits. Aquest cop ens vam desplaçar cap a Navès, al campament de les Cases Altes de Posada. 

 
Allà, els 36 integrants, entre caps, intendents i infants, vam passar-hi una setmana sencera de desconnexió amb la civilització i connectant amb la natura i amb nosaltres mateixos. Allí vam descobrir la bellesa del pantà de la Llosa del Cavall, on, tot i no estar a nivells òptims d’aigua, ens vam poder banyar sense poder acabar-nos-el. També vam poder gaudir de les grans vistes del territori, ja que alguna branca vam anar a caminar pel voltant de la presó natural de Busa.

 

A part de tot això, també vam fer un gran amic, el Josep Maria o “Txema” per als amics. Ens va acompanyar durant tots els campaments, però a vegades ens feia algun ensurt, ja que sovint li agradava anar a buscar l’escalfor i s’amagava dins el motor del cotxe d’algun cap. Per si encara no ho heu endevinat, el nostre amic era un gat petit molt simpàtic.

 
Després d’haver fet un munt d’activitats i pànxings allargats per la calor, com també algun joc de por que no va acabar espantant tot el que s’esperava, vam culminar la sortida amb la Promesa escolta. Aquesta és una cerimònia on els més grans de cada branca es comprometen a voler fer tot el possible per seguir la Llei Escolta, mitjançant una promesa decidida individual i lliurement. Per simbolitzar físicament aquesta promesa, cada prometaire la redacta sobre un tros de tela, i, durant la cerimònia, la clava en un tòtem que han preparat els companys que es queden a la branca. Finalment, vam acabar la nit amb la clàssica activitat ludicofestiva dins la carpa. 

 
Acabats els campaments i l’estiu, encarem el nou curs amb alguna idea de projecte nou i moltíssimes ganes de tornar a començar. Si voleu seguir-nos més en el nostre dia a dia o coneixeu algú que vulgui apuntar-s’hi, mireu el nostre compte d’Instagram per informar-vos-en! @guillemdebalsareny .
 
Text i fotos: AEiG Guillem de Balsareny