El
8 d'agost de 2022 es compliren els dos anys de la Pasqua de Pere Casaldàliga. Per aquest motiu, la
Fundació que duu el seu nom i treballa per les seves causes, juntament amb el
Cercle Cultural de Balsareny, l'Associació Araguaia i Balsareny Educa, van
organitzar un acte en el seu record, amb el nom de Pere Casaldàliga, una llum per l'esperança ecològica.
L’acte era previst de celebrar-se diumenge dia 7 d'agost a la resclosa dels Manresans, però la benvinguda pluja que va caure aquella tarda va obligar l’organització a traslladar-lo a la sala Bisbe Pere Casaldàliga dels locals parroquials, que amablement ens va acollir. Hi van assistir representants de la coordinadora de l'Agenda Llatinoamericana de Girona; membres del Comitè Oscar Romero de Barcelona; el claretià missioner a l'estat brasiler de Rondônia, Francesc Trilla; i el president del Festival CLAM (festival de cinema social de Catalunya), Valentí Oliveras, junt amb altres persones properes a les causes del bisbe.
L'acte va estar format per dos blocs. El primer va ser: “La Mare Terra, l'ecologia ens interpel·la”, el qual va constar d'una xerrada sobre medi ambient a l'entorn dels dos rius on va viure Casaldàliga: el Llobregat, que el va veure néixer, i el riu Araguaia, on descansa en vida eterna. Sergi Fontseca, de la Comissió de Medi Ambient de Balsareny Educa, i Raül Vico, de la Fundació Pere Casaldàliga, van ser els ponents de la xerrada, seguida amb interès i participada activament pels assistents. «Ens deia Casaldàliga, que el planeta es l’única casa nostra, i que no ens salvarem si no salvem el planeta». Aquestes paraules avui dia són un repte davant l’actual sistema polític i econòmic.
El segon bloc duia el nom de “Vides per la Vida”, que és el lema de les Romeries dels Màrtirs de la Caminada llatinoamericana. «Al Brasil, i a tot el món, milers de persones han mort lluitant per la defensa de la terra. “Vides per la Vida” no és un símbol, es una manera de fer, d’estar i de viure aquest món, combregant amb totes les persones que han donat la seva vida en la lluita de la Utopia cap un món millor. Entre els molts noms de persones que han estat màrtirs de la Causa de la Terra, avui recordarem dues persones que han estat assassinades a l’Amazones fa poques setmanes. Són Bruno Pereira, brasiler expert indigenista, que lluitava pels drets dels pobles de l’Amazònia, i Dom Phillips, periodista britànic compromès també amb els pobles indígenes, que escrivia un llibre sobre Com salvar l’Amazones».
Les nebodes del bisbe, Glòria i Laura Casaldàliga, ens van explicar la seva vivència, participació i retrobament en la darrera caminada llatinoamericana, a Ribeirão Cascalheira. a la qual van assistir el passat mes de juliol. Va ser la primera que es celebrava sense la presència física de Pere Casaldàliga.
L'11 d'octubre de 1976, a Ribeirão, fou assassinat el pare João Bosco Bournier, a qui van confondre amb el bisbe Casaldàliga. Ambdós acudien a la comissaria per intercedir per unes persones que havien estat detingudes i torturades per la policia militar. Els seus noms eren: Margarid Barbosa da Silva, Yolanda Elisa de Santos, Santana Rodrigues i José Pereira Andrade. A la comissaria, quatre policies van rebre els religiosos amb amenaces de mort. Els crits de les persones detingudes es podien escoltar des del carrer; i un policia va disparar contra João Bosco. L'assassinat va augmentar la tensió entre la dictadura i el clergat catòlic, que denunciava el crim a les misses dominicals. El fet va provocar protestes estudiantils a diverses universitats del país. Set dies després de la seva mort, el poble va envair la comissaria, va alliberar les persones detingudes i va destruir i incendiar l'edifici. Al lloc on va ser abatut, els camperols van aixecar una creu amb la inscripció: “L'11 d'octubre del 1976, en aquest lloc, el pare João Bosco Bournier va ser assassinat per defensar la llibertat dels pobres. Va morir com Jesucrist, oferint la seva vida pel nostre alliberament.” Un any després es va acordar en assemblea la construcció del Santuari dels Màrtirs; indret de referència i de peregrinació, on des de 1986 es celebra cada quatre anys la “Romaria dos Mártires da Caminhada”.
Durant la cerimònia del segon aniversari de la Pasqua de Pere Casaldàliga també es van llegir alguns poemes seus, i es va poder gaudir novament de la presència i la música de la violoncel·lista Martina Ruiz. L'acte va finalitzar amb la lectura i la música del “Pai Nosso dos Mártires”. L'organització agraeix la col·laboració de totes les persones que en van fer possible la celebració.
Comissió Casaldàliga
Fotos: Jordi Vilanova
L’acte era previst de celebrar-se diumenge dia 7 d'agost a la resclosa dels Manresans, però la benvinguda pluja que va caure aquella tarda va obligar l’organització a traslladar-lo a la sala Bisbe Pere Casaldàliga dels locals parroquials, que amablement ens va acollir. Hi van assistir representants de la coordinadora de l'Agenda Llatinoamericana de Girona; membres del Comitè Oscar Romero de Barcelona; el claretià missioner a l'estat brasiler de Rondônia, Francesc Trilla; i el president del Festival CLAM (festival de cinema social de Catalunya), Valentí Oliveras, junt amb altres persones properes a les causes del bisbe.
L'acte va estar format per dos blocs. El primer va ser: “La Mare Terra, l'ecologia ens interpel·la”, el qual va constar d'una xerrada sobre medi ambient a l'entorn dels dos rius on va viure Casaldàliga: el Llobregat, que el va veure néixer, i el riu Araguaia, on descansa en vida eterna. Sergi Fontseca, de la Comissió de Medi Ambient de Balsareny Educa, i Raül Vico, de la Fundació Pere Casaldàliga, van ser els ponents de la xerrada, seguida amb interès i participada activament pels assistents. «Ens deia Casaldàliga, que el planeta es l’única casa nostra, i que no ens salvarem si no salvem el planeta». Aquestes paraules avui dia són un repte davant l’actual sistema polític i econòmic.
El segon bloc duia el nom de “Vides per la Vida”, que és el lema de les Romeries dels Màrtirs de la Caminada llatinoamericana. «Al Brasil, i a tot el món, milers de persones han mort lluitant per la defensa de la terra. “Vides per la Vida” no és un símbol, es una manera de fer, d’estar i de viure aquest món, combregant amb totes les persones que han donat la seva vida en la lluita de la Utopia cap un món millor. Entre els molts noms de persones que han estat màrtirs de la Causa de la Terra, avui recordarem dues persones que han estat assassinades a l’Amazones fa poques setmanes. Són Bruno Pereira, brasiler expert indigenista, que lluitava pels drets dels pobles de l’Amazònia, i Dom Phillips, periodista britànic compromès també amb els pobles indígenes, que escrivia un llibre sobre Com salvar l’Amazones».
Les nebodes del bisbe, Glòria i Laura Casaldàliga, ens van explicar la seva vivència, participació i retrobament en la darrera caminada llatinoamericana, a Ribeirão Cascalheira. a la qual van assistir el passat mes de juliol. Va ser la primera que es celebrava sense la presència física de Pere Casaldàliga.
L'11 d'octubre de 1976, a Ribeirão, fou assassinat el pare João Bosco Bournier, a qui van confondre amb el bisbe Casaldàliga. Ambdós acudien a la comissaria per intercedir per unes persones que havien estat detingudes i torturades per la policia militar. Els seus noms eren: Margarid Barbosa da Silva, Yolanda Elisa de Santos, Santana Rodrigues i José Pereira Andrade. A la comissaria, quatre policies van rebre els religiosos amb amenaces de mort. Els crits de les persones detingudes es podien escoltar des del carrer; i un policia va disparar contra João Bosco. L'assassinat va augmentar la tensió entre la dictadura i el clergat catòlic, que denunciava el crim a les misses dominicals. El fet va provocar protestes estudiantils a diverses universitats del país. Set dies després de la seva mort, el poble va envair la comissaria, va alliberar les persones detingudes i va destruir i incendiar l'edifici. Al lloc on va ser abatut, els camperols van aixecar una creu amb la inscripció: “L'11 d'octubre del 1976, en aquest lloc, el pare João Bosco Bournier va ser assassinat per defensar la llibertat dels pobres. Va morir com Jesucrist, oferint la seva vida pel nostre alliberament.” Un any després es va acordar en assemblea la construcció del Santuari dels Màrtirs; indret de referència i de peregrinació, on des de 1986 es celebra cada quatre anys la “Romaria dos Mártires da Caminhada”.
Durant la cerimònia del segon aniversari de la Pasqua de Pere Casaldàliga també es van llegir alguns poemes seus, i es va poder gaudir novament de la presència i la música de la violoncel·lista Martina Ruiz. L'acte va finalitzar amb la lectura i la música del “Pai Nosso dos Mártires”. L'organització agraeix la col·laboració de totes les persones que en van fer possible la celebració.
Comissió Casaldàliga
Fotos: Jordi Vilanova
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.