dimarts, 13 de març de 2018

XXXII Caminada Popular - 2018


La trenta-dosena edició de la Caminada Popular tenia lloc a Balsareny el passat diumenge 11 de març. Se’ns presentava de bon matí un temps amb molta boira baixa, que després va anar marxant i va fer possible que el temps fos bo per caminar: sol i alguns núvols, amb una mica de fresca, ideal per no agafar massa calor tot fent deport.

La sortida, com sempre, es va donar a les 8 del matí, a la plaça de l’Església. El preu de les inscripcions enguany també era de 8 €, però de només 6 € per als socis del CEB, entitat organitzadora de l’activitat. Qui volia entrar en calor podia prendre un got de caldo calent.

Es començava per les escales de l’Era del Mas Martí, cap al pont de la Via, per després pujar al Castell pel dret, és a dir, pel corriol empinat que hi ha a la banda dreta i que va a parar a l’església romànica. Els primers caminants, com a mínim, van poder veure una bonica panoràmica del poble envoltat de la boira baixa, mentre que, per sobre, al cim del turó del Castell no n’hi havia i hi feia un sol esplèndid. Just en aquest indret hi havia el primer control i avituallament amb coca, moscatell i aigua.

Després es va seguir baixant del Castell pel camí principal, per la façana de ponent, fins a la capella de Sant Antoni i, en acabat de travessar la carretera de la Rabeia, es continuava per un corriol dintre del bosc i es travessava la carretera principal de Sant Esteve i la Rabeia. Se seguia per un camí ample, al costat d’un camp, passant per una granja i per un nou corriol dins del bosc fins arribar a una esplanada, sota la coneguda casa de Can Cansalada, per baixar després cap a la colònia de Sant Esteve.

Deixant enrere la colònia, s’agafava un bonic caminet, ran de riu, que s’ha recuperat enguany després de molts anys, gràcies al nostres veïns de l’Ametlla de Merola. És un camí que va seguint el riu, en algun punt de manera precària i tot, passant per una balma fins arribar a la casa del Lledó de Sobre-roca, que queda al damunt. S’hi havia passat fa uns 30 anys, a inicis de les nostres caminades, però hi havia hagut esllavissades i altres moviments de terres que havien fet desaparèixer el camí. Ara, afortunadament, s’hi pot tornar a passar, amb cura. És aquest tram el que té més diversitat de tot el recorregut, cosa que es podia apreciar amb la densitat dels típics cartellets de plantes que hi vàrem col·locar (en zones humides sempre hi ha més riquesa vegetal); també vàrem destacar unes singulars vetes de guix que es troben sota la balma, de color blanc, entre els colors marrons i vermellosos d’argiles i margues (roques sedimentàries).

Des del Lledó es passava pel voltant del turó de la senyera i calia travessar la carretera d’entrada a Navàs, per després agafar una pujada i seguir una carena que, vorejant el nucli del Mujal, portava a una pista ampla fins arribar a les Cases Noves, masia molt ben conservada i habitada, prop del Mujal però en terme balsarenyenc. En aquest punt hi va haver el merescut esmorzar, amb entrepà de botifarra, vi i també caldo. Estàvem ja a més de la meitat del recorregut.

Bo i tips, els caminants van continuar pujant per camins entremig del bosc fins arribar al darrere de la casa de Sobirana. Calia travessar de nou una carretera, la de Súria, per agafar la pista ampla de la Torre de Castellnou, que es deixava de seguida per l’esquerra, per un altre camí; i també per dins del bosc, travessant tota la baga de Sobirana, s’arribava al tercer control i avituallament, amb les refrescants taronges.

Això era prop de la cruïlla de Fucimanya. Als caminants els faltaven solament dos quilòmetres per acabar d’arribar al poble travessant un bosquet (davant la residència de gossos), la zona de l’antiga Font de la Roca, un tram del camí del cobert del Martí de les Planes i de la carretera de Súria, i finalment el carrer de la Riera i el túnel de l’Ajuntament fins a l’arribada, a la plaça de l’Església, on hi havia begudes refrescants i menudalles per picar com a cloenda.

En total varen ser uns 15,5 quilòmetres de recorregut i hi varen participar enguany 260 persones, una mica menys que l’any passat, que varen ser unes 300. Sabem que actualment els caps de setmana estan farcits d’activitats i això influeix, com potser el temps força inestable hi va posar cullerada; però esperem que aquestes xifres es recuperin almenys una mica en anys vinents.

Com de costum, els participants se’n van endur un record de la Caminada 2018, que va ser un pot d’una exquisida mel.

A la tarda, com és tradició, a les 5.30, en el marc de la sala gran del Sindicat, va tenir lloc, amb força participació de públic, una projecció de les fotografies de la mateixa caminada, tirades al matí; juntament amb els magnífics audiovisuals del CEB sobre les dues expedicions que es varen fer l’estiu 2017: una a un 2000, concretament al Torreneules, de 2.711 metres d’altitud, al mes de juny; i l’altra, a un 3000, concretament al Pic d’Alba, de 3.118 metres, que es va fer al mes de juliol.

I això és tot. Esperem poder-nos trobar per la caminada de l’any vinent.


Isidre Prat
Fotos: A.Selgas




























  



































































 Fins l'any que ve! Gràcies!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.