CINC MINUTS
Som al juliol i, un altre cop,
amb molta calor. Temps de vacances, muntanya, mar, i sortir a places, parcs o a
la piscina. Els llocs públics, que gaudeixen de frescor als matins o al
capvespre, apleguen la gent.
«L’altre diumenge vaig sortir
a trotar una estona per obrir la gana abans de dinar. Malgrat la meva
descriptible velocitat de creuer, vaig ensopegar amb una soca d’un arbre tallat
feia poc i en un tres i no res ja vaig ser a terra. El genoll pelat i una
rascada a la mà, res greu, i en un parc, tota una gentada gaudint de l’entorn.
Però el que més mal em va fer va ser l’actitud de la gent qui havia. Cap
pregunta, ni un mot. He de convenir, el comportament ja forma part de la
normalitat que el més habitual és no perdre ni un segon amb algú que és tan poc
hàbil per no mantenir-se dret.» Com ens
hem tornat (Ramon Rovira, diari ‘Avui’, 20 de juny de 2016).
El cas d’en Rovira, aquí la
meva reflexió, possiblement en alguna ocasió ens hagi pogut passar a qualsevol
de nosaltres i ell encara ho rebla.
«Avui, aquesta nostra societat
insolidària, egòlatra i egoista que entre tots hem construït i que, de la
mateixa manera que no es preocupa d’un xaruc que ensopega, es fa escàpol quan
veu un accident a la carretera o l’orni quan escolta una batussa de veïns, no
fos cas.»
Josep Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.