dijous, 15 de setembre de 2016

L'home

CINC MINUTS

Som al juliol i, un altre cop, amb molta calor. Temps de vacances, muntanya, mar, i sortir a places, parcs o a la piscina. Els llocs públics, que gaudeixen de frescor als matins o al capvespre, apleguen la gent.

«L’altre diumenge vaig sortir a trotar una estona per obrir la gana abans de dinar. Malgrat la meva descriptible velocitat de creuer, vaig ensopegar amb una soca d’un arbre tallat feia poc i en un tres i no res ja vaig ser a terra. El genoll pelat i una rascada a la mà, res greu, i en un parc, tota una gentada gaudint de l’entorn. Però el que més mal em va fer va ser l’actitud de la gent qui havia. Cap pregunta, ni un mot. He de convenir, el comportament ja forma part de la normalitat que el més habitual és no perdre ni un segon amb algú que és tan poc hàbil per no mantenir-se dret.» Com ens hem tornat (Ramon Rovira, diari ‘Avui’, 20 de juny de 2016).

El cas d’en Rovira, aquí la meva reflexió, possiblement en alguna ocasió ens hagi pogut passar a qualsevol de nosaltres i ell encara ho rebla.

«Avui, aquesta nostra societat insolidària, egòlatra i egoista que entre tots hem construït i que, de la mateixa manera que no es preocupa d’un xaruc que ensopega, es fa escàpol quan veu un accident a la carretera o l’orni quan escolta una batussa de veïns, no fos cas.»


Josep Gudayol i Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.