ENTREVISTA
Pilar Meca, responsable de psicologia al Casal Verge de Montserrat
Pilar Meca
Fàbrega va néixer a Cardona el 13 de
maig de 1980, és llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona i fa
onze anys que treballa com a dinamitzadora Socio-Cultural a la Residència Casal
Verge de Montserrat.
A la Pilar li agrada llegir, i
actualment llegeix Sineidesis, el arte de
materializar los sueños, de Víctor Brossa. Però un dels seus llibres
preferits és La joven de las naranjas, de Jostein Gaarder. En el camp
esportiu, fa ioga i pilates; la natació, tot i que li agrada, actualment no la
practica. Pel que fa a viatjar, ha visitat diverses ciutats angleses, com
Londres, la seva ciutat preferida, i recentment Bristol i un poble proper
anomenat Glastonbury, que reconeix que va ser una gran experiència. Com a
lleure li agrada caminar, el cinema, escriure, pintar, meditar i tot allò que
li permeti connectar amb ella mateixa.
—Com vas entrar a formar part
de la Residència Casal Verge de Montserrat?
—Venir aquí al Casal va ser
inesperat. Jo treballava a Manresa amb l’Anna Gallardo, psicòloga del centre, i
la noia que cobria el lloc que ara ocupo plegava i va quedar vacant. Aleshores
van necessitar una persona per poder cobrir la plaça i seguir amb el programa
d’activitats establert. M’ho van oferir i després de fer una entrevista, jo ho
vaig acceptar.
—Quants anys fa d’això?
— El temps ens passa gairebé
sense adonar-nos-en, especialment en aquesta dedicació i servei a les persones
grans. Ara que em fas aquesta pregunta, m’adono que ja farà onze anys que estic
al Casal Verge de Montserrat.
—I havies treballat donant
aquest servei a un altre lloc? En què consisteix la teva feina?
—Aquesta és l’única residència
on he treballat, i és clar que la feina ha anat evolucionant, però no puc
comparar-la amb cap altra residència. La meva feina, que és de jornada
completa, consisteix a buscar i oferir activitats als nostres usuaris. Aquestes
activitats tenen com objectiu donar continuïtat al seu projecte de vida, així
com fer-los sentir útils i augmentar la seva autoestima. Les activitats
s’adapten a les necessitats i limitacions dels nostres residents i usuaris del
Centre de Dia. Evidentment, hi ha moltes persones que treballem al centre,
actualment una cinquantena, i cadascuna té les seves funcions i la titulació
necessària per a realitzar-les.
—Actualment, a quantes
persones dediqueu la vostra atenció?
—Doncs atenem unes 80 persones,
entre residents i usuaris del Centre de Dia.
—Què en penses, de
Balsareny? Com veus el poble?
—Tot i que fa molts anys que
treballo aquí, no tinc massa relació amb el poble de Balsareny, però puc
constatar que veig un poble actiu i obert. El que sí que puc valorar és la
relació amb treballadores, familiars i voluntariat del centre, i també amb
entitats diverses, escoles, etc. Penso que formen aquest camp important i humà
pel dia a dia dels nostres usuaris. Veig un poble molt obert que sempre m’ha
tractat bé. Vinc a treballar-hi i interacciono poc amb el poble.
Josep Gudayol i
Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.