divendres, 19 de setembre de 2014

Balsareny Avui


Full Araguaia. Carta núm. 77 amb Pere Casaldàliga

M’ha arribat el full Araguaia, la carta núm. 77, dels amics i germans de Pere Casaldàliga i Pla, i línia a línia m’eixampla els sentiments envers el desig de llibertat. Llibertat!

«La Mercè va iniciar la seva exposició amb una imatge impactant d’una dona indígena donant el pit a una cria de senglar, seguida de tot un seguit d’imatges d’indígenes de l’Amazònia...

Aquestes imatges... i la llibertat? La pregunta per alguns de nosaltres era: totes aquestes imatges d’homes i dones sovint anomenats primitius, no toquen fibres profundes d’això que anomenen llibertat en relació amb el nostre cos, costums, necessitats i relacions amb els altres, i les nostres relacions amb Déu?

En tot cas les imatges ens apropaven a una “Llibertat situada”. Una llibertat situada en relació amb una natura germana: la dona que alleta la cria de senglar, ens deia la Mercè, ens recorda que per als nostres germans indígenes aquesta és una forma de retornar a la naturalesa, a la mare Terra, els dons i regals que ens fa cada dia, i una forma de reverenciar la vida... Però només la construcció de carreteres a l’Amazònia (1969-1973) va matar 8.000 indis... És la lògica de l’explotació de la terra i les persones: “una terra tan rica en diamants i urani... no es pot deixar per preservar mitja dotzena de tribus que retarden el desenvolupament del Brasil”, havia dit fa uns anys un governador de Roraïma... Dues lògiques, la de l’amor i el respecte per la vida, i la de l’explotació de les persones i els recursos naturals a qualsevol preu, enfrontades amb tota la seva cruesa. On para, per on passa la llibertat?

La Mercè ens recordava dos aspectes bàsics de la nostra “Llibertat situada”: La llibertat és política i és comunitària. I ens recordava lapidàriament, per acabar d’orientar la reflexió, tot convidant-nos a sortir d’una “imaginada llibertat occidental i primermundista” deslligada de tot i de tothom: no hi ha llibertat sense igualtat i sense dignitat.

La Llibertat és política. Ens cal recordar que allò que hem anomenat teologia de l’alliberament té precisament una de les seves connotacions bàsiques, en aquesta invitació profunda i processos col·lectius i personals cap a una llibertat comunitària-personal, entesa amb aquestes connotacions. Arribats aquí, ens recordava algunes dades de la situació política i social del Brasil...»


A l’Esperança Monné, 
des de Balsareny a Herbrechtingen: Gràcies!

Una de les veritables autenticitats entre les persones és el record que, malgrat els anys i adversitats que la vida ens dóna, continua viu amb nosaltres. Un record d’anys enrere: d’infantesa, adolescència o bé adultesa que és perdurable en l’amistat i el lloc on vam néixer, en aquest cas Balsareny.

Com si es tractés d’un vol amb avió, “Balsareny Avui” es complau a donar lectura a la carta rebuda des de Herbrechtingen (Alemanya) de la senyora Esperança Monné, subscriptora del Sarment.

L’Esperança (Esperanceta de ca la Mariona), veïna durant molts anys del que signa, i en atenció a tots els lectors, ha fet arribar dos segells de correus els quals, tal com diu ella, podrien ser d’interès per a algun filatèlic.



“Herbrechtingen, 10 de juliol de 2014.

Sr. Josep Gudayol,

Recordat veí. T’envio aquest sobre, que, tal com veuràs, és d’una família prou coneguda. No sé si pot ser d’interès per a vosaltres, el vaig trobar en una col·lecció de segells del meu estimat marit. Penso que segurament aquí al poble hi pot haver algun filatèlic, i potser aquests segells podrien tenir algun valor.

El sobre, tal com pots veure, no té cap valor material, però a mi m’ha semblat interessant fer-te’l arribar: en pots fer allò que creguis més oportú.

Aprofito la present per dir-te que facis arribar de part meva una salutació cordial a les persones que conformen l’equip (redactors i col·laboradors) del Sarment, que jo segueixo puntualment amb amor i il·lusió per poder saber coses del meu Balsareny estimat. Acabo amb una forta abraçada per a tu i tota la teva família.

Signat, Esperança Monné”.


Josep Gudayol i Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.