Els balls de Sant Marc 2026

 
La diada de Sant Marc va portar enguany un dia assolellat i calorós. Després que al matí els Bastoners de Balsareny i els Bastoners de l’Institut Escola donessin el bon dia ballant pels carrers del poble, i que, abans de la missa del sant, es beneís i distribuís el panellet de Sant Marc, com sempre a cura de la pagesia local, un gran repic de campanes, a càrrec dels Campaners de Balsareny, va donar el tret de sortida als tradicionals balls. 

Era migdia (malgrat que el rellotge del campanar, entremaliat, semblava desmentir-ho a les fotos) i la festa es va allargar fins ben bé les dues de la tarda.

 
La periodista Mar Poyato va fer la presentació de l’acte, que van inaugurar els Dansaires dels Pastorets de Balsareny amb el Ball d’Homenatge. 

 
Tot seguit, la Cobla Rosaleda va interpretar la sardana Records de Balsareny, de Josep M. Albertí, que fou dansada per una ampla rotllana de sardanistes.

 
A continuació, les colles de Bastoners dels alumnes de 6è de l’Institut Escola, dirigides per Xavi Vall, van oferir els tradicionals balls de bastons locals: la Marxa, el Picaceia, el Picotí i el Rotllet. 

 
La colla de geganters i grallers Els K+ Sonen van fer ballar els gegantons Joan i Mariona, amb la seva música de mossèn Joan Bajona interpretada per la Cobla.

 
Els diferents grups de Dansaires dels Pastorets van presentar després el Ball Cerdà, el Bolero de Torrent, el Ball de Nyacres i el Ball de Rentadores, també acompanyats per la Cobla Rosaleda.

 
Va arribar el torn del Ball de la Faixa, a càrrec dels alumnes de l’Institut Escola Guillem de Balsareny. Al so de la Cobla, van fer dues rotllanes, naturalment amb la figuereta com a punt culminant, que van fer la Shayla Gari i la Ciara Millan, aquesta durant gairebé vuit minuts.

 
Seguidament, la colla Els K+Sonen van treure a ballar els gegants Bernat de Peguera i Blanca de Bell-lloc, amb la música de Balsareny més de mil anys, de Francesc Vila, interpretada per la Cobla Rosaleda.

 
Els Bastoners de Balsareny van fer aleshores una ballada, a la qual després es van afegir els Bastoners de l’escola Guillem.

 
Tot seguit, la colla dels Geganters de Balsareny, amb els seus gegants Marc i Maria i el Merlet, van ballar al so del seu ball propi, compost per mossèn Joan Bajona i interpretat per la Cobla.

 
L’alcalde Isidre Viu va fer un breu acte de reconeixement al Dr. Josep Cañellas, present sota del capgròs que el representa, i a la Pubilla i l’Hereu, Bika Soler i Èric Medina, que aquella mateixa tarda cessarien en el seu càrrec institucional. I van lliurar un obsequi als representants dels diferents grups de cultura popular que havien participat en els actes, tan lluïts, d’aquell migdia.

 
Les colles geganteres Els K+Sonen i Geganters de Balsareny van ballar llavors al ritme de les seves pròpies colles de tambors i gralles, per acabar confluint en una ballada conjunta, que va servir per acomiadar aquella bonica diada que posa en valor les tradicions del nostre poble. Moltes gràcies a tothom qui ho fa possible any rere any.
 
A la tarda, la festa va continuar amb el també tradicional Cafè Concert al Casino, amb l’Orquestra Rosaleda; la cercavila i acte de proclamació del Pubillatge 2026-27, el Cercatapes i el concert d’Héroes de la Antártida, amb DJ Sangu i DJ Trapella, de què informem en un altre article.
 
Sarment
Fotos: R.C. ©Cercle Cultural de Balsareny  

La Biblioteca el mes de març

 

 
L’activitat de la Biblioteca Pere Casaldàliga al mes de març ha tingut dos grans eixos: el Dia de les Dones i la commemoració de Hans Christian Andersen.

 
Dimecres 4, una quarantena de persones es van trobar a la Sala Sindicat per comentar la guardonada pel·lícula Siempre nos quedará mañana (C’è ancora domani, en l’original italià). El cinefòrum, organitzat per la Biblioteca, va reunir una quarantena de dones i homes que van compartir les seves impressions sobre la cinta. Dirigida i protagonitzada per Paola Cortellesi, la història segueix la vida de la Delia, una dona que arrossega una vida asfixiant en la Roma de la postguerra. La Delia sobreviu al maltractament del marit i es desviu per la cura de la família, però tot fa un gir amb l’arribada d’una carta que li retorna l’esperança d’una vida en majúscula. Les assistents van coincidir a comparar-la amb La vida és bella, pel seu encert a l’hora d’apropar-nos els temes més durs amb un somriure. L’agudesa del to, de la mà d’una sensacional banda sonora, aconsegueix fer sàtira del masclisme, remarcant l’absurd de les escenes de violència sense restar-los pes dramàtic.

 
Una segona convocatòria de color lila va arribar dijous 12: celebràvem la tercera edició del Club de Lectura de Dones amb L’Acabadora, de Michela Murgia. Una novel·la que no va deixar ningú indiferent, així com tampoc ho feia la seva autora, la vida i el pensament de la qual vam poder conèixer de més a prop. Amb una prosa captivadora, Murgia ens introdueix en la seva Sardenya per parlar-nos de maternitats, de vida i mort, i de dones que en mouen els fils en la ombra, com les Moires de la mitologia grega. Aprofitem per recomanar-vos a totes i tots tant la pel·lícula com el llibre!

 
A finals de mes, els grups de primer i segon de Primària de l’Escola Guillem de Balsareny van assistir a una activitat molt especial: “Les caixes del Hans”, un laboratori de lectura dedicat als contes d’Andersen. L’activitat busca donar a conèixer els relats tradicionals de l’escriptor danès, autor de prop de dos-cents contes com L’aneguet lleig, El soldadet de plom o La sireneta. Els infants van tenir l’oportunitat d’escoltar i llegir alguns d’aquests contes, i després van deixar volar la imaginació per crear les seves pròpies històries a partir de petits objectes. El laboratori ha estat creat pel grup de treball de Xics, en el qual la biblioteca participa, i que aplega diverses biblioteques de la zona en el disseny d’activitats entorn de la literatura infantil i juvenil.

 
I això no ha estat tot: un taller de teatre social sobre les injustícies de la indústria tèxtil amb quart d’ESO, una sortida al teatre Kursaal a veure Per davant i per darrere, una xerrada sobre el llegat de Gaudí al Berguedà a càrrec del Ramon Soler, clubs de lectura poètics amb petits i grans, i l’hora del conte amb Rah-mon Roma han acabat d’adobar aquest mes.
 
Elena Mendoza / Ana Pérez
Fotos: E. Mendoza / A. Pérez

Meteorologia. Març de 2026

Març de 2026

 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes	3,4
Mitjana de màximes	17,3
Mínima	-2,3
Màxima	22,0
Mín. més alta	11,6
Màx. més baixa	12,1

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 15)

64,0

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 1)	1.009,6
Mínima (dia 5)	995,8

 
La pluja (litres/m²)
 

Dia 5	15,4
Dia 6	21,2
Dia 7	3,6
Dia 8	5,0
Dia 14	5,3
Dia 22	1,0
Total	51,5

 
Francesc Camprubí (dades AEMET)
Foto: Isidre Prat

Taula rodona sobre l’ensenyament a Balsareny al llarg dels anys

 

 

En el marc dels actes del 8M, coordinats per la Regidoria d’Igualtat, el 18 de març es va celebrar una taula rodona dedicada a l’ensenyament a Balsareny al llarg dels anys. La iniciativa, impulsada pel Grup de Treball de Dones, va voler recollir vivències de diferents generacions per tal de reflectir els canvis educatius i socials al llarg del temps. Per acompanyar l’acte, es van exposar treballs d’alumnes d’èpoques passades i fotografies de grups escolars, que van contribuir a il·lustrar i contextualitzar els testimonis. La taula rodona va ser conduïda per Llorenç Planes, professor d’animació sociocultural, entre altres titulacions.
 
La sessió es va estructurar en tres etapes. La primera (1945-1960), en plena postguerra, va comptar amb la participació de Maria Pelfort, de l’escola de la colònia tèxtil de Sant Esteve, i Antoni Solà, de l’escola nacional. Es va posar de manifest la diferència entre models educatius: un de caràcter religiós i un altre de titularitat estatal, ambdós marcats per una forta disciplina i un aprenentatge basat en aspectes molt bàsics de matemàtiques i llengua.

 
La segona etapa (1960-1974) va reflectir una certa obertura. Hi van intervenir José Antonio Neiro (escola nacional de nens), Ana López (escola Nacional de nenes), Paqui Expósito (germanes Dominiques de l’Anunciata), Joan Prat Obradors (escola parroquial Sant Josep) i Maria Josep Bonillo, que va viure tant l’etapa de les monges com la transició cap a l’ensenyament mixt i el darrer curs a l’escola Guillem de Balsareny, que s’acabava d’inaugurar l’any 1974. També hi va participar Montse Sabala, que va explicar la preparació per accedir al batxillerat.

 
La tercera etapa s’inicia el 1974 amb la inauguració de l’escola Guillem de Balsareny. Laura Casaldàliga va aportar el seu testimoni com a alumna que ja hi va cursar tota l’EGB, en un context educatiu més modern i integrador.
 
Al llarg de la conversa, es van evidenciar diferències importants entre períodes. Sobretot, la primera etapa es caracteritzava per una autoritat molt marcada i per la transmissió de valors rígids, tot i que va continuar en la segona etapa. En aquest context, els càstigs eren habituals en alguns centres, especialment a l’escola nacional i a la parroquial. El càstig físic —com bufetades o altres formes de correcció— coexistia amb altres pràctiques com fer posar els alumnes de cara a la paret, de genolls o enviar-los a espais com el “quarto de les rates”. També es van esmentar formes de sanció més subtils, com la humiliació o l’aïllament. En canvi, segons els testimonis, a l’escola de les monges la pràctica de pegar no s’utilitzava.

 
Un altre aspecte destacat va ser la separació estricta entre nens i nenes fins al curs 1972-73. Aquesta diferenciació també es reflectia en els continguts: les nenes feien “labors” i se’ls inculcaven uns valors de bones mestresses de casa. Algunes altres activitats també eren una mica diferenciades entre nens i nenes, per exemple la gimnàstica. També es van comentar qüestions com l’ús d’uniformes o bates i episodis com la vaga de les alumnes de les monges per poder portar pantalons.
  
Es va recordar com a especial, el cas d’una alumna que va assistir sola a una classe de nens per poder cursar el batxillerat. Cal dir que, després del primer ensurt la van tractar de meravella. Va fer la reflexió que en venir de l’escola de les monges va trobar un canvi important: la religió no hi era gaire present, els càstigs eren força violents amb els nens, hi havia diferències excessives entre els alumnes, etc.
 
Pel que fa als continguts, la presència de la “història sagrada” era una matèria habitual a totes les escoles. La llengua d’ensenyament era el castellà, amb un enfocament centrat en l’ortografia, la gramàtica, l’aritmètica i la geografia.
 
Amb la introducció progressiva de l’educació mixta, els canvis inicialment no van alterar gaire les relacions entre l’alumnat, però la unificació de totes les escoles a l’edifici del Guillem de Balsareny sí que va representar una transformació més profunda, tant per l’augment d’alumnes com per la diversitat del professorat. Un professorat que a l’escola nacional, majoritàriament, els destinaven a Catalunya des de les diverses províncies d’Espanya.
 
També es va destacar la figura del Sr. Francisco García, de l’escola parroquial, considerat innovador: va impulsar una associació de pares, va crear un hort escolar, va fomentar l’esport i activitats culturals, i va ampliar els espais de joc, tot adaptant-se a un context social en canvi. Tot i així va conviure amb persones de dos espais locals i va saber nedar i guardar la roba.

 
Finalment, en l’etapa des de 1974, es consolida un model educatiu mixt i normalitzat, amb assignatures comunes, la desaparició de pràctiques com les labors o el res obligatori, i la incorporació progressiva del català com a llengua d’ensenyament, la introducció d’activitats extraescolars, etc. Cal destacar que a la representant d’aquesta etapa se li feia estrany la separació de gènere, els càstigs, els mestres enviats forçosos a Catalunya, tot i que encara ho van viure en els primers anys.
 
Malgrat les dificultats d’algunes èpoques, tots els participants van coincidir a recordar l’escola com un espai de convivència i de construcció de vincles personals, que han perdurat al llarg del temps i, que malgrat la rigidesa i la formació tan precària pesen més els bons records, tot i que no obliden actituds i comportaments de mestres que “feien mal”.
 
Text i fotos: Lluïsa Coma
 

Sant Jordi, el dia del llibre i sant Marc: curiositats de l’Evangeli de Marc

  

El mes d’abril, junt amb l’esclat de la primavera, és un mes ben carregat de dates senyalades. A Balsareny tenim en particular la festa de sant Marc (dia 25) que, a nivell de calendari, està ben acompanyada per sant Jordi (23) i la Mare de Déu de Montserrat (27).
 
El fet que sant Jordi s’hagi convertit en “el dia del llibre” i, per altra banda, que sant Marc sigui principalment conegut pel llibre bíblic que porta el seu nom, fa ben avinent que aquest escrit de la revista Sarment el dediquem a comentar algunes característiques i curiositats d’aquest llibre: l’Evangeli de sant Marc.
 
Autoria

Sant Marc no era del grup dels dotze apòstols. Tanmateix, sí que és un cristià que podria dir-se “de la primera generació”. El seu nom apareix citat al llibre dels Fets dels Apòstols (Ac 12,12) i també a la carta als Colossencs (Col 4,10) i a la Primera carta de Pere (1Pe 5,13). Una tradició cristiana antiga diu que Marc hauria acompanyat l’apòstol Pere i que n’hauria recollit per escrit la seva predicació (d’aquí, que s’inspirés per escriure l’Evangeli).
 
Època i context d’escriptura

L’Evangeli de Marc es considera el més antic dels quatre evangelis, entre els anys 60-70 d.C. Segons la tradició que presenta Marc com a “secretari” de l’apòstol Pere a la ciutat de Roma, aquest Evangeli s’hauria escrit adreçant-se a una comunitat cristiana d’origen pagà (no jueu). Això explicaria que, en diferents moments del llibre, s’hi trobin breus comentaris pensats per ajudar els no jueus a comprendre algunes pràctiques o costums jueves pròpies del temps de Jesús.
 
Característiques internes

Com a característiques internes del llibre podem remarcar que és el més curt dels quatre evangelis (compta amb 16 capítols) i que, encara que d’entrada no ho pugui semblar, té una estructura molt clara. Aquesta estructura queda travada per l’inici del llibre (“Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu” Mc 1,1) i per les paraules que el centurió pronuncia, gairebé al final del llibre, quan presencia la mort de Jesús (“És veritat: aquest home era fill de Déu” Mc 15,39). És a dir: allò que s’anuncia al principi del llibre (es parla de Jesús com a “Fill de Déu”) queda testificat al final quan un centurió (un home pagà, d’origen no jueu) reconeix Jesús precisament com a “fill de Déu”. Amb aquesta inclusió d’inici i final del llibre, és com si es pogués dir “missió acomplerta”: efectivament, Jesús és el Fill de Déu, i el soldat romà així ho testimonia. Per últim, i encara sobre l’estructura del llibre, és molt interessant observar que l’Evangeli de Marc col·loca una episodi cabdal de la vida de Jesús amb els deixebles just al mig del llibre: en el capítol 8, els deixebles, en boca de Pere, fan el primer reconeixement encertat del messianisme del Mestre: “‘I vosaltres, qui dieu que sóc?’ Pere li respon: ‘Vos sou el Messies’” Mc 8,29). Ara bé, aquest encert de Pere, si bé és ben correcte des del punt de vista del vocabulari (Jesús és, efectivament, “el Messies”), està molt lluny de ser un veritable coneixement de Jesús i de la seva particular forma de ser “el Messies”. Els esdeveniments posteriors a aquell episodi de reconeixement messiànic i, sobretot, l’abandó dels deixebles respecte a Jesús en el moment de la passió i mort mostraran escandalosament aquesta “no comprensió” d’ells envers el Mestre. Què passarà aleshores? Si bé tots sabem el final, cal llegir l’Evangeli per descobrir-ho!
 
Acabem, doncs, aquestes línies recomanant la lectura de l’Evangeli de Marc. El trobareu dins qualsevol Bíblia que tingueu a casa o, també, en mil i un formats per internet. Bona lectura!
 
Mossèn Marc Majà i Guiu
 
Imatge (Wikimedia Commons): Sant Marc escrivint l’Evangeli, miniatura del segle IX en el Codex Aureus o Evangeliari de l’abadia de Lorsch, a Hessen; avui, en part a la Biblioteca Batthyaneum d’Alba Julia, a Romania (Evangelis de Mateu i de Marc), i en part a la Biblioteca Vaticana (Evangelis de Lluc i de Joan).

Activitats a La Tempesta el mes d’abril

Concert de Cece Gianotti

 

Durant aquest mes d’abril, l’espai cultural La Tempesta ha continuat amb l’exposició Què queda després de la tempesta? de Sergio Valle Rabinat i Eva Salvador Terrones. 

Exposició: Què queda després de la tempesta?

Es tracta d’una bona col·lecció de quadres de dibuixos a llapis, carbonet, tinta i diverses tècniques a color; així com esbossos de tatuatges. La mostra es mantindrà fins al dia 3 de maig.

Club de Lectura de Poesia 

 
Per altra banda, el dia 9 d’abril es va fer la tercera i darrera sessió del Club de Lectura de Poesia, a càrrec de Sònia Moya, amb el comentari del llibre Al cor de les paraules, de Montserrat Abelló. La Tempesta ha anunciat la possibilitat de repetir l’experiència la propera temporada.

Txus Garcia: 'Adéu, automàtic'

 
El dissabte 11 d’abril, el fotògraf balsarenyenc Txus Garcia va dirigir un taller de fotografia amb el títol “Adéu, automàtic”: aprèn a controlar la teva càmera. Amb beguda i aperitiu inclòs, els assistents van aprendre tècniques i estratègies per millorar la qualitat de les fotografies. Com que l’experiència va resultar molt positiva, ja s’estan plantejant de fer-ne noves sessions.

Joan Comaposada, Cece Giannotti i Quim Roca

 
Pel que fa a la música, aquest mes hi ha hagut un excel·lent concert, el diumenge 12 a les 7 de la tarda, amb l’actuació del músic canadenc, d’ascendència italiana i establert a Catalunya, Cece Giannotti. Durant una hora i mitja va oferir més d’una dotzena de peces amb la seva veu i la seva guitarra, acompanyat pel baix elèctric Joan Comaposada, músic igualadí, que també va presentar tot el repertori. Van interpretar cançons d’estils variats, com el blues, el jazz, el folk i el pop, amb un aire americà, marcat per la veu profunda i característica de Cece. La majoria les va cantar en anglès, i algunes en francès i en italià (com la coneguda Bella Ciao), amb pinzellades en castellà i en català. Un bon nombre de peces van ser acompanyades també per l’harmònica del manresà Quim Roca, un expert en aquest instrument i que, a més, és terapeuta de la respiració —va batre el rècord de tocar l’harmònica durant 31 minuts —. Després dels forts aplaudiments de la cinquantena de persones que omplia la sala, els tres músics van acabar el concert amb un popurri de diferents peces musicals, agraint a la direcció de La Tempesta i al músic i fotògraf Txus Garcia el fet d’haver pogut actuar a Balsareny.

Xavier Mas Craviotto i Sònia Moya presentant 'Llera'

 

No hi podia faltar, com de costum, una presentació de llibres. Aquest mes, el divendres 17, es va tractar del poemari Llera, amb la presència de l’autora, Sònia Moya, que va ser entrevistada per l’escriptor navassenc Xavi Mas Craviotto. El llibre és un recull de poesies inspirades en la llera dels rius. S’estructura en set parts, amb títols referits a conceptes relacionats amb el riu: cabal, afluents, meandres, brollador, cadolla, sallent i crescudes. Són poesies molt treballades i profundes, amb referència constant a la natura i a les cicatrius que el pas de la vida deixa en les persones, tal com el curs dels rius deixa sediments en la llera. Després de la presentació, tant la Sònia com el Xavi van recitar una bona selecció de poesies de cadascuna de les parts del llibre. El públic assistent —una quinzena de persones — també hi va participar, amb preguntes i amb els seus propis comentaris.

Pòdcast amb Roger Coch, Míriam freixas, Laura Gonzalvo i Irene Rubio

 
L’endemà, dissabte 18 al migdia, hi va haver un Pòdcast Natural en directe d’escriptura creativa, presentat per Roger Coch, en conversa amb les escriptores Míriam Freixas, Laura Gonzalvo i Irene Rubio. Amb la presència d’una trentena de persones, i al llarg d’una hora i mitja, van enfocar els seus comentaris, durant bona part del temps, en el llibre Tango satànic, de l’escriptor hongarès László  Krasznahorkai, premi Nobel de Literatura del 2025. L’altra part de la conversa va estar dedicada a les recomanacions de llibres per Sant Jordi, que van fer cadascun dels quatre tertulians.
 
La programació d’abril a La Tempesta es va completar amb els actes del dia de Sant Jordi, que comentarem el mes vinent.
 
Text: Isidre Prat

Fotos: Isidre Prat / La Tempesta

Programa de la Festa Major

 

 
A mitjans d’abril s’ha distribuït per les cases el programa de la Festa Major de 2026. 

En el Sarment de maig, i abans per les xarxes socials, farem un ampli reportatge escrit i fotogràfic dels principals actes que s’hi hauran celebrat. Mentrestant, al tancament de l’edició d’abril, ens limitem a anunciar alguns dels esdeveniments programats.

 
El diumenge 19, la XXIII Trobada Gegantera, organitzada pels Geganters i Grallers de Balsareny. Dilluns dia 20, a la Biblioteca, taller infantil “Fem un conte”. Dimecres 22, taller de punts de llibre a cura de l’Espai Jove. Dijous 23, diada de Sant Jordi, parades de llibres i roses i lliurament, a la Biblioteca, dels premis del concurs literari de Sant Marc.

 
Divendres 24, jocs de cucanya a la plaça de la Mel; i al Sindicat, el show del grup “La Il·lusió”. Al vespre, el pregó de la Festa (enguany a càrrec del Cercle Cultural de Balsareny, com a reconeixement als 50 anys de l’entitat, distinció que agraïm); gran repic de campanes a cura dels Campaners de Balsareny; botifarrada popular, a càrrec de la colla de Geganters i Grallers Els K+ Sonen; i a la mitjanit, al poliesportiu, concert de la Big Bandida i Mon DJ.

 
Dissabte 25, diada de Sant Marc, bon jorn al veïnat pels Bastoners de Balsareny; benedicció i distribució del Panellet de Sant Marc; celebració de l’Eucaristia i gran repic de campanes pels Campaners; i a migdia a la plaça de l’Església, els tradicionals Balls de Sant Marc, amb els Dansaires dels Pastorets, els Bastoners, les colles de Ball de la Faixa i Bastoners de l’Institut Escola, les colles dels Geganters de Balsareny i Els K+ Sonen, i ballada de sardanes. 

A la tarda, al Casino, el Cafè Concert amb l’Orquestra Rosaleda; a les 6, concentració de Pubillatge i cercavila fins al Sindicat, on es farà el relleu i proclamació de la Pubilla i l’Hereu de Balsareny. Al vespre, un Cercatapes a cura del Consell de Joventut; i a la nit, al pavelló, concert amb Héroes de la Antàrtida, DJ Sangu i DJ Trapella. 

Diumenge 26 al matí, comitiva dels Traginers d’Honor i descoberta de les plaques commemoratives; al Sindicat, lliurament dels premis del 55è Concurs de Fotografia festa dels Traginers; i celebració del 30è aniversari del Grup de Recerca amb gossos de la Creu Roja, a cura d l’ERIE Els Tres Pins. A migdia, concert infantil amb Els Atrapasomnis; a la tarda, al Trull, la Cagada de la Mula; llançament d’ous des del campanar, a cura del Consell de Joventut i Espai Jove; a les 6 al Sindicat, gran concert amb l’Orquestra Selvatana, i a les 8, ball de tarda amb la mateixa orquestra.

 
Finalment, dilluns 27 a migdia, espectacle infantil “La llebre i la tortuga”, de Teatre Nu, a la plaça de la Mel; a la tarda, al Sindicat, actuació de Pep Plaza amb “El substitut”; i al vespre, a la plaça de l’Església, cloenda de la Festa amb castell de focs a càrrec de la Colla Peta Fluix. 

Del 24 al 26 d’abril es podrà visitar l’exposició de les fotografies premiades. I el dia 1 de maig, a la Colònia Soldevila, Dia de les Colònies Industrials de l’Alt Llobregat, amb un itinerari circular, dinar popular i audició de sardanes amb la Cobla Ciutat de Granollers. Els dies de la Festa hi haurà una fira d'atraccions i food-trucks a la zona esportiva del polígon. En conjunt, una programació variada i participada per les entitats locals. Gaudim-ne.

 
Sarment
Imatges: Programa de la Festa Major 2026