contínua d’acudits de tot tipus, que feien esclatar tot sovint els aplaudiments del públic. Al final, una gran ovació per a l’actor i satisfacció general dels assistents.
Dissabte, dia 4, com cada any, es va celebrar l’Aplec del Roser a Sobirana de Ferrans. Primer, com de costum, hi va haver una caminada des del poble fins a Sobirana, organitzada pel Centre Excursionista, amb un recorregut d’entre deu i onze quilòmetres. La participació va ser força baixa: no arribava a la vintena de participants. Va transcórrer pel camí de sota la Baga Fosca, pujant després cap a la zona de l’Aclau i tornant a baixar, passant per un forn de calç recuperat darrerament pel Centre Excursionista, fins arribar a Sobirana.
![]() |
| Foto: Alfred Selgas |
A migdia, a l’església de Sobirana de Ferrans, hi va tenir lloc la celebració de l’Eucaristia, dirigida per mossèn Antoni Quesada, actual rector de Balsareny, Navàs i altres llocs. L’església —no gaire gran— va quedar plena. Cap a la una del migdia hi va haver, sota els lledoners de l’esplanada, un aperitiu per a tothom. Aleshores sí que hi havia més gent: entre els caminants i altra gent que va anar a l’Aplec, unes quaranta persones. La trobada va acabar amb la foto de rigor. Tot seguit, els participants a la caminada van continuar el camí de tornada al poble, baixant cap a la casa de la Teuleria i seguint alguns trams per la carretera de Súria i altres per diverses pistes de bosc.
El mateix dissabte al vespre, a la Sala Sindicat, hi va haver teatre: la preestrena de Coses que cauen del cel, de Dora Cantero, abans d’estrenar-se oficialment a la Fira Mediterrània de Manresa el dia 10 d’octubre. L’obra tracta de la caiguda d’un meteorit, la nit de Nadal de 1857, a Molina de Segura (Múrcia), el poble natal de l’autora i intèrpret. En la ficció, la “radioescrivitat” que emanava d’aquella pedra va provocar en diverses persones una estranya afecció: la d’escriure poesia i inventar històries. L’obra defensa el poder de l’art i de la creativitat: la necessitat de “ficció i fricció” per fer front al món en què vivim. I ho fa mitjançant les llengües, el cant, l’expressió corporal, la poesia visual, l’humor, la tendresa i un ús molt creatiu dels objectes en escena. El públic, no gaire nombrós, va aplaudir molt l’obra i la bona interpretació de Dora Cantero i Joan Bramon Mora, el músic i actor que l’acompanyava.
La cercavila va continuar fins arribar a la plaça de l’Església. Mentre la plaça s’omplia d’espectadors, les autoritats i els grups folklòrics van entrar al recinte del Casal Verge de Montserrat, per retre l’homenatge a l’home més gran del poble, que, com l’any passat, és Mateo Garcia, de 97 anys. I també, com l’any passat, a la dona més gran resident a Balsareny, al mateix Casal (tot i que està empadronada a Sallent), que és Miguela Moreno, de 102 anys, a poques setmanes de complir els 103. A l’esplanada del Casal també es van oferir els balls tradicionals del poble, com el Ball de la Faixa. Finalment, a la plaça de l’Església, envoltats per una rotllana ben grossa que formava el públic, hi van haver les actuacions finals.
El mateix diumenge, a partir de les 2 de la tarda, al Sindicat, es va celebrar el tradicional Dinar de Germanor, al qual van assistir una setantena de persones. I, com a cloenda de la jornada, a la mateixa sala, hi va haver un lluït ball, amenitzat pel músic Nazari. El ball va estar obert a tothom, de forma gratuïta. Va ser molt animat i, a la mitja part, hi va haver coca per als assistents.
Els actes encara van continuar dilluns, dia 6 d’octubre, amb la presentació, al Sindicat, del nou Xou del Grup “La Il·lusió” de Balsareny. Unes 170 persones van aplaudir les actuacions, valorant l’expressivitat dels artistes, les seves magnífiques coreografies i el seu vestuari tan treballat. L’espectacle va ser presentat per Paco González i va tenir una durada de més de dues hores. Abans del número final, en què intervenien els quinze membres del grup, es va fer el sorteig de dos dinars en un restaurant del poble, i d’un pernil.
Dimarts dia 7, com a cloenda de la llarga setmana, al Casal Cívic i Comunitari, va tenir lloc el tradicional “Quinto”, amb regals a totes les línies i quintos, i amb un berenar de coca i xocolata per als assistents, organitzat per l’associació Els Ametllers. Felicitem la nostra gent gran, que es mereixen aquests homenatges i tot el reconeixement de la societat, i agraïm la feina de tothom qui ha contribuït a dedicar-los aquesta bonica setmana.
Text: Isidre Prat





























































































