Cavalcada dels Traginers 2025

 

 
A diferència del dissabte, en què la pluja va obligar a suspendre la Cavalcada Jove i alguna altra activitat programada, el diumenge 23 de febrer va fer un bon sol i no gaire fred, i així els actes de la festa es van poder desenvolupar amb normalitat i el nombrós públic assistent, calculat entorn de les vuit mil persones, en va poder gaudir.
 
El matí va començar amb la tradicional Torrada a la placeta coneguda popularment amb aquest mateix nom, i amb una demostració de la ferrada d’un animal al carrer del Trull, on es van guarnir cavalleries i carruatges. A mig matí, un repic de campanes a càrrec dels Campaners locals anunciava la Comitiva d’Honor que anava a buscar els banderers, la núvia i el nuvi, mentre pels carrers del centre hi havia les parades d’alimentació i artesania del Mercat del Traginer.
 
La Comitiva d’Honor la formaven el nuvi, Víctor Orgaz Serran, i els dos cordonistes, Genís i Josep Conesa, acompanyats pels Geganters i Grallers de Balsareny i la Colla Gegantera Els K+ Sonen, juntament amb els Bastoners i la Cobla Ciutat de Manresa; tots plegats van anar a buscar el Banderer, Joan Conesa Garcia, i la núvia, Alba Tarrasón Fernàndez, amb la seva mare, als domicilis respectius.
 
Així va començar, un any més, la gran Cavalcada dels Traginers, que des de la carretera de Moià va desfilar per la carretera de Manresa a Berga i pel carrer de la Travessera. Al seu pas per la plaça Onze de Setembre, el rector de la parròquia, mossèn Antoni Bonet i Trilla, va beneir els animals, mentre que en Jacint Orriols Alsina comentava amb tot detall cada un dels elements que componien la cavalcada i anomenava les persones que en formaven part.
 
A més de les dues colles geganteres, els Bastoners i la cobla, obrien la desfilada el banderer i els seus cordonistes, seguits en un carruatge per la Traginera d’Honor, Mercè Farràs Manent. Els seguien la Pubilla de Balsareny, Bika Soler, i l’Hereu, Èric Medina, precedint una llarga comitiva de pubilles i hereus vinguts d’arreu del país. Al darrere venien la Banderera jove, Maria Rodríguez, i els seus cordonistes, Guillem Rabeya i Àuria Pelegrín, que el dia anterior no havien pogut presidir la Cavalcada Jove a causa del temps. Els seguien la núvia, la mare de la núvia, el nuvi i la caixa de la núvia.
 
A continuació, una llarga corrua de Traginers “amb caire de treballar”, i també dels Traginers Joves que el dia abans no havien pogut desfilar. Tothom, amb matxos i mules amb albardes, sàrries, bastos, àrguens i arguenells, transportant tota mena de mercaderies: garbes, llenya, herba, pedres i carbó; aviram, verdures, farina, oli, mel, raïm, vi, llet... Una impressionant col·lecció d’estris autèntics que constitueix el tresor antropològic de la Festa. Seguien una munió de carros amb quitxalla i gent gran, entre els quals destacava el carro de la bota i el que portava una ventadora, és a dir, una màquina de separar el gra de la palla; amb un esment especial al restaurat Carro dels Morts de Balsareny, recuperat l’any passat, que va prestar servei fins a l’any 1965. I encara dos grans carros, vinguts de Vilanova i la Geltrú, portant farratge i carbó. A continuació, grups de participants espontanis, entre els quals cridava l’atenció un de vingut de Sent Gironç, a l'Arièja; un belga de Waterloo, col·leccionista de guarniments d’animals que fa anys que participa a la Cavalcada i que enguany va exhibir els arreus i vestuari d’un gautxo argentí, i un simpàtic “Traginer caganer” tallat en fusta; per acabar amb una llarga desfilada dels genets que a la tarda participarien a les Curses al castell. Més d'un centenar de cavalleries, en total.
 
La Festa va continuar a la tarda amb les Curses de cavalls, mules, ponis i ases al circuit del castell, més el lliurament de premis a la plaça de la Mel i el concert de cloenda a la Taverna, amb el grup Fulfilleds.

Felicitem l’organització i les nombrosíssimes persones que, amb el seu esforç i la seva participació, han contribuït un any més a donar a la nostra Festa el merescut prestigi de què gaudeix, gràcies a tots els que la fan possible. Fins l’any que ve!
 
Sarment
Fotos: R.C.

[Vegeu més fotografies dels quatre dies de la Festa en aquest altre enllaç]

 

Restauració del monòlit a Pere Casaldàliga

 

L’any 1983 es va inaugurar el monòlit en homenatge a Pere Casaldàliga, que des d’aleshores està situat enmig d’un parterre enjardinat a la placeta Montserrat, que actualment porta el nom de Pere Casaldàliga.
 
La inauguració la va fer l’alcalde d’aleshores, Joan Soler, amb motiu del nomenament de Casaldàliga com a Fill Predilecte de Balsareny. La pedra és de la muntanya de Montserrat, i a l’acte hi va assistir l’aleshores abat montserratí, Dom Cassià M. Just. El monòlit portava una placa amb els primers versos del poema que el bisbe de São Félix do Araguaia va dedicar al Castell de Balsareny; una placa petita i metàl·lica que amb el pas dels anys s’havia anat fent força il·legible.

 

Quaranta-dos anys més tard, commemorant l’any del mil·lenari de Montserrat, l’Ajuntament que presideix Glòria Casaldàliga, neboda del bisbe i presidenta de la Fundació Pere Casaldàliga, ha procedit a la restauració del monument, adequant-ne l’entorn i afegint-hi unes rajoles de ceràmica amb els versos originals. 

Es va fer el dia 15 de febrer, el dia abans de l’aniversari del naixement del bisbe, que va ser el 16 de febrer de 1928, ara fa 97 anys. Hi van assistir l’alcaldessa i diversos membres del consistori, la Pubilla i l’Hereu, i la Coral Sant Esteve, que va interpretar les peces Prelat del Mato Grosso, de Francesc Vila —on també es recita íntegre el poema sobre el Castell—, i el Virolai. 

L’abat de Montserrat, Dom Manel Gasch, convidat a assistir-hi, va enviar una carta lamentant haver d’excusar l’assistència i manifestant la seva satisfacció per l’esdeveniment, dedicant alhora unes paraules de record per al bisbe Casaldàliga. 

 
Una novetat important, com va destacar el regidor de Cultura, Jordi Vilanova, és que a prop del monòlit s’hi instal·larà un panell amb informació sobre el monument i sobre la trajectòria i l’obra de Pere Casaldàliga i de les seves Causes, amb codis QR que remeten a pàgines amb molta més documentació, i amb textos i àudios habilitats per a persones invidents.

 
Posteriorment, la Fundació Casaldàliga va organitzar un acte a la Biblioteca que porta el nom del bisbe, on Nuno Coelho —que també havia assistit a l’acte del monòlit, i uns dies abans havia visitat l’Institut Escola Guillem de Balsareny i debatut amb l’alumnat—va parlar sobre com “Combatre el racisme per construir una cultura de pau”, en què va denunciar el racisme estructural que, per desgràcia i malgrat tot, continua actiu, vigent i arrelat tant al Brasil com arreu del món.  

Coelho és coordinador d’Agents de la Pastoral Negra al Brasil, secretari executiu de la Comissió de Justícia i Pau de la Conferència Nacional de Bisbes del Brasil i assessor nacional per a la Promoció de la Igualtat Racial en el govern del seu país. Ha vingut a Catalunya convidat per la Fundació Pere Casaldàliga, les escoles FEDAC, Justícia i Pau i els Comitès Òscar Romero, entitats col·laboradores de la Fundació. Durant la seva estada, a més de Balsareny, ha visitat Cervera, Manresa, Tarragona, Girona i Barcelona. 

 
Ramon Carreté
Fotos 2025: Jordi Vilanova

Fotos 1983: Josep Rodergas © Arxiu Municipal de Balsareny

Fotos de 1983

Presentació de la Festa dels Traginers

 

Quan tancàvem l’edició en format paper del Sarment de febrer encara no havia començat la Festa dels Traginers d’enguany —de la qual informarem a bastament en aquest blog i en el proper número imprès—, però sí que s’havia celebrat l’acte oficial de presentació. Va ser el dissabte 8 de febrer a migdia a Cal Merenci. L'acte, organitzat per la Comissió de la Festa dels Traginers, va omplir de gom a gom aquest emblemàtic espai i el seu entorn.

 
Entre les persones assistents hi havia, entre altres: la Traginera d'Honor, Mercè Farràs; Maria Rodríguez, banderera de la Cavalcada Jove, amb els cordonistes, Guillem Rabeya i Àuria Pelegrín; el banderer de la Cavalcada de diumenge, Joan Conesa, amb els seu fills Josep i Genís Conesa, cordonistes; l'alcaldessa de Balsareny, Glòria Casaldàliga, i diferents regidors del consistori; l'Hereu i la Pubilla de Balsareny, Èric Medina i Bika Soler; una representació de la propietat del Castell de Balsareny, la família De Alòs i Martín, i el seu delegat, Salvador Portabella; membres de la Comissió de la Festa, entre els quals la secretària, Dafne Molina, i el president, Èric Sànchez; així com el Claustre de l'Escola Municipal de Música Mn Joan Bajona, junt amb alguns alumnes.

 
Dafne Molina va fer una exposició de la festa d'enguany, mostrant-ne primer de tot el cartell, dissenyat per Imma Franch. Fent un repàs dels continguts del programa, ens va explicar algunes novetats d'aquest any: que al llibret informatiu, tot i mantenir el mateix format de butxaca, se li han augmentat el nombre de pàgines per poder-hi tenir una lletra més gran; s'ha ampliat el marxandatge amb nous elements, com per exemple la ceràmica per a les façanes amb el número de les cases o una bossa de pell (amb la col·laboració de l'Escola de Pell d'Igualada), entre altres. També han augmentat les activitats infantils de divendres, introduint nous espectacles o l'estrena del Cercatastets.

 
Molina va cedir la paraula al regidor de Cultura, Patrimoni i Turisme, Jordi Vilanova, el qual va agrair el treball de la Comissió i el de totes les persones que d'una manera o altra, participen en la festa que ens identifica més com a poble i la fan possible; i va dir que és responsabilitat de tothom mantenir-la com a tal. Seguidament es va donar pas a un dels moments que molts esperaven: desvelar el recent treball de l'EMMB, l'enregistrament de la cançó “Els Traginers”, composta l'any anterior i enregistrada enguany en estudi i convertida en videoclip. 

Agraint i felicitant l'EMMB per la seva bona feina, Vilanova va demanar al professor Eduard Freixa, la persona  més directament vinculada amb el treball, que fos l'encarregat de presentar el videoclip. Així, amb la cançó “Els Traginers”, molt ben rebuda pels assistents i que ja porta més d'onze mil visualitzacions a Instagram i més de dues mil a Youtube, es va donar per acabada la presentació de la Festa.

 
Els assistents vam sortir a la plaça Ricard Viñas, en la qual la Comissió de la Festa dels Traginers havia preparat un vermut, i on el ceramista Antoni Majó ens va mostrar la seva habilitat amb la terrissa.
 
Sarment
Fotos: Bartolomé González / Dafne Molina

Un Jubileu per al segle XXI

LA VEU DEL CAMPANAR

Un Jubileu per al segle XXI
 
Amb l’obertura de la Porta Santa pel papa Francesc al Vaticà s’ha posat a caminar el Jubileu d’aquest any 2025. Des dels inicis, el poble de Déu ha viscut aquesta celebració com un do especial de gràcia, caracteritzat pel perdó dels pecats i, particularment, per la indulgència, expressió plena de la misericòrdia de Déu. Ara el Sant Pare crida tot el poble cristià a ser pelegrins d’esperança en aquest Jubileu 2025.
 
El papa Francesc ens recorda moments difícils del món actual, com ara: la gran crisi provocada per la pandèmia del 2020; la creixent quantitat de conflictes armats; països que no poden fer front al pagament del seu deute; persones privades de llibertat; els pobres; els malalts… Moltes foscors que ens impedeixen de veure la llum de la pau i de l’esperança al nostre món.
 
En els seus inicis, el Jubileu s’apuntava com l’ocasió per restablir la relació correcta amb Déu, amb les persones i amb la creació, i comportava el perdó dels deutes, la restitució dels terrenys i el repòs de la terra. Temes que, passats els anys, encara estan de plena actualitat, adaptats a realitats diferents.
 
Aquest Jubileu 2025 té un fort significat i contingut pastoral i social, així com un compromís per la pau, per una cultura a favor de la vida, treballar per la inclusió, amb la fe i l’esperança com a valors per canviar el món, i amb una atenció concreta cap a les víctimes del tràfic de persones i l’explotació sexual i laboral.
 
Que el visquem plens d’esperança. Una esperança, fonamentada en la segona vinguda de Jesús; i signe de reconciliació amb Déu, centre de la nostra existència, i estenent aquest do al conjunt de la humanitat i a tota la creació.
Que aquest pelegrinatge ens obri una porta a viure més plenament la nostra fe en aquest Jubileu del segle XXI acabat de començar.
 
Joaquim Amaré
 

Agenda Parroquial

Dimecres, 19 de març, festa de Sant Josep: Eucaristia a les 10,30 a l’església parroquial.
 
Pregària mariana a l’església del Castell: cada dimarts a les 4 de la tarda.
 
Mn. Antoni Bonet i Trilla