Ara fa... 47 anys. Els dos primers anys del Cercle

 

Ara fa just 47 anys, en el Sarment núm. 24 de gener de l’any 1978, publicàvem un article titulat “Dos anys de Balsareny”, on fèiem balanç de les activitats dutes a terme en els dos primers anys d’existència del CCB. L’article ens posa en el context de la transició i dels grans canvis, reivindicacions i inquietuds que teníem el jovent d’aleshores, tant a nivell nacional com a local, que de fet era on més podíem influir. Pel seu interès n’hem extret aquests paràgrafs:
 
«Ja ha fet dos anys que les entitats culturals de Balsareny ens aplegàvem i constituíem un Cercle d’àmbit local: el Cercle Cultural de Balsareny. Ens proposàvem coordinar activitats, promoure’n de noves i desvetllar inquietuds ciutadanes. Creàvem un mitja de comunicació, portaveu del Cercle , però obert a tot el poble: el Sarment [...]
 
»A més d’informar de les activitats dels grups que el componen, el Sarment  ha procurat sempre de incidir en la vida local. Pere això hem promogut al llarg d’aquest temps diverses campanyes populars, amb més o menys fortuna.
 
»La primera de totes fou la més accidentada: quan el juliol del 76 anunciàvem al poble la imminent arribada de la Marxa de la Llibertat i convidàvem els ciutadans a rebre-la massivament, algun il·lustre veí ens denuncià al Govern Civil, emparant-se en les ordres del ministre Fraga de castigar tota propaganda que se’n fes. Eren els dies en què es multava amb 100.000 pessetes per portar una samarreta de la Marxa. Sort en vàrem tenir de la decidida intervenció del Sr. Rector, que aconseguí d’ apaivagar els ànims i fer que la sang no arribés al riu. La continuïtat del butlletí va trontollar. I de fet, el mes d’agost no vam fer cap comentari sobre el tema; però ens alegrà molt l’èxit que, tanmateix, tingueren els “marxaires” a Balsareny.
 
»Hem promogut més tard altres mobilitzacions populars: la festa de Sant Joan, amb el lema “Salvem les nostres festes”: cercavila, jocs, teatre, focs i ball popular; i els actes de l’Onze de Setembre amb sardanes, manifestació, parlaments i ball popular. [...]
 
»Una campanya reeixida, per tal com era ben senzilla de resoldre, fou la de les papereres. D’altres, però, mes ambicioses, que ens han fet desprendre molta tinta, han resultat infructuoses: així, la recuperació del Centre i el Casino i altres locals populars, que des del primer dia propugnàvem i continuen avui fora del nostre abast. La retolació catalana dels carrers i la substitució de noms de regust feixista va ser tasca del butlletí i activa: els vàrem retolar tots de nou. Però abans de dos dies els havien fet arrencar. Han estat dos intents sense sort, però confiem haver contribuït a sensibilitzar l’opinió pública, si més no, sobre aquestes qüestions.»
 
Diguem que el retorn del Casino a els seus amos legals i la retolació dels carrers van haver d’esperar l’arribada del primer Ajuntament democràtic.
 
Selecció: Joan Prat

Actualitat de la UE Balsareny. Gener 2025

 

Primer equip (Quarta Catalana, Grup 16)
 
Vam acabar l’any 2024 en segona posició a 2 punts del líder, la Guardiolenca AFC. Passades les festes de Nadal i Reis, vam tornar a la competició.
 
12/01/25 UE Balsareny, 7 - Santpedor CF, 1
Partit sense història. La Unió, molt superior, podia haver sigut més ampla la golejada, amb gols de Brian Galera (2), Gery Garcia (2), Martí Llimargas (1), Eloy Rivero (2). Alineació: Carles, Diego, Corco, Llimi, Andreu, Pau, Kenny, Braian, Gery, Erik, Eloy: també van jugar Lilian, Martí Carreté, Oriol, Jeff, Àlex i el porter suplent, Joel.
 
18/01/25 Súria CEB, 0 - UE Balsareny, 3
Partit en què la primera part va ser rocosa i dura, on la Unió no va poder desenvolupar el seu joc. En el descans, l’entrenador Nisi va corregir aspectes, va fer algun canvi i vam sortir amb més motivació. Fruit d’això vam fer els tres gols. Gols de Kenny Henares (2) i Eloy Rivero (1). Alineació: Carles, Andreu, Llimi, Alex, Pau, Jeff, Kenny, Biel, Brian, Geri, Erik. També van jugar Kilian, Eric, Arnau, Ivan i Eloy.
Aquesta jornada era el final de la primera volta i molt important per a la Unió, perquè el líder, la Guardiolenca, va caure al camp del Cardona B pel resultat de 2-1; i amb la nostra victòria, per primer cop la Unió es posà líder amb 35 punts, per davant de la Guardiolenca amb 33, i acabàvem com a campions d’ hivern.
 
26/01/25 UE Balsareny, 7 - Artés FCB, 0
Partit sense color, amb un Artés fluix, en què el líder, la Unió, no va voler fer sang. Tot i que es van fallar dos penals en cinc minuts, el marcador podia haver sigut més ample, amb gols de Llimi (1), Kenny (1), Ivan (1), Eloy (2), Erik (1) i Brian (1) Alineació: Carles, Hicham, Corco, Ivan, Alex, Llimi, Pau, Kenny, Geri, Erik i Eloy; tambe van jugar Kilian, Eric, Brian, Arnau, Moi, Pol, Jeff i Andreu.
La Unió acaba el gener com a líder amb 38 punts, dos més que el segon. Ara el febrer juguem tres partits seguits a fora, amb rivals complicats: Balconada B, Font dels Capellans i Palillo; i acabarem el mes jugant a casa el diumenge de Traginers contra la Guardiolenca, partit que podria marcar la temporada. 

 
Resultats de les seccions
 
Sènior Femení, 2a. Divisió
12/01/25 UE BALSARENY, 0  - BERGA CE, 9
19/01/25 ENFAF ANDORRA, 9 - EU BALSARENY, 0
26/01/25 UE AVIÀ, 0 - UE BALSARENY, 2
 
Juvenils, 2a. Divisió
12/01/25 UE BALSARENY, 2 - CF PUIG-REIG, 3
19/01/25 CF PUIGCERDÀ, 4 - UE BALSARENY, 6
26/01/25 UE BALSARENY, 1 - CCR ALT BERGUEDÀ, 2
 
Aleví S12, 3a. Divisió
12/01/25 UE BALSARENY. 2 - CF NAVARCLES, 9
19/01/25 CF FRUITOSENC, 5 - UE BALSARENY, 2
26/01/25 UE BALSARENY, 1 - CF SANT VICENÇ DE TORELLÓ, 11
 
Prebenjamí S8
12/01/25 UE BALSARENY, 2 - CE NAVÀS, 0
19/01/25 CE MANRESA, 9 - UE BALSARENY, 0
26/01/25 UE AVIÀ, 1 - UE BALSARENY, 1
 
Text i fotos: UE Balsareny

Tempo: ‘Pirates, bruixots i altres bitxos’

 

 
“Pirates, bruixots i altres bitxos” és el nom de l'espectacle de la companyia Pep López, amb el qual és reprenia el passat dia 2 de febrer el Cicle d'espectacles familiars Tempo, després de la seva aturada durant el període nadalenc. Un espectacle fresc, amb il·lustracions, projeccions , cançons pròpies i música en directe. 

 
A dalt de l'escenari, en Pep López ens explica la seva història: la de l'últim pirata que va navegar pel riu Llobregat. En realitat a ell no li agradava navegar, i feia de pirata només per tradició familiar. El que  ell desitjava de veritat era cantar i inventar històries que anava guardant en un vell bagul. 

Un bon dia va decidir ensenyar a cantar a la tripulació, en aquest cas, la que omplia el vaixell pirata en què s'havia convertit la sala Sindicat. Ho feia al costat de Betel M. a la bateria i de Mar Serra al piano; tots plegats van aconseguir ràpidament que els allí presentes, tant infants com adults, cantessin i aplaudissin les seves històries convertides en boniques cançons. 

 
Pep López és un dels referents d'aquest país en els espectacles de música, contes i interacció multimèdia, amb més de quaranta anys de trajectòria nacional i internacional. Balsareny va poder gaudir, novament, del bonic clima que ofereixen  els seus espectacles. 

 
López va agrair la participació del públic, el treball dels seus artistes i tècnics i el de la nostra dinamitzadora cultural, Elisa Jorba, per la complexa feina que suposa programar, mes rere mes i any rere any, un munt d'espectacles dins el cicle Tempo. No li va faltar tampoc l’agraïment per al responsable de la sala Sindicat, Francesc Boltor, amb el qual havien estat preparant l'espectacle des de bon matí —uns reconeixements que compartim des del Sarment. 

 
Gràcies a tu també, Pep López, per haver-nos fet passar una magnifica tarda amb els teus contes i cançons. Que la teva música continuï navegant pels diferents teatres molts anys més!
 
Text i fotos: Jordi Vilanova

 

Sant Mateu de Bages i la Serra de Castelltallat

RACONS DEL BAGES I EL MOIANÈS

Església Parroquial de Sant Mateu de Bages, amb el campanar preromànic, de més de 16 metres d’altura, un dels tres únics de Catalunya pel que fa al seu estil corinti califal. Al mig hi ha una enorme heura arbòria

On es troba la Serra de Castelltallat?
 
La Serra de Castelltallat és un plegament anticlinal, o sigui, convex. Es troba gairebé tota inclosa al municipi de Sant Mateu de Bages, que el travessa més o menys d’oest a est; tret de l’extrem occidental, que entra al municipi de La Molsosa. S’hi pot accedir per tot el voltant de la serra: per exemple, per la carretera BV-3003 des de Callús; per la BV-3002 des de Valls de Torroella; i per la BV-3008, des d’Aguilar de Segarra i Fonollosa.
 
Quin interès té la serra?
 
La serra forma part del Geoparc de la Catalunya Central. És un plegament anticlinal molt llarg, que abasta algunes desenes de quilòmetres. Constitueix una bona reserva natural i paisatgística, amb boscos de pi blanc i alzina a les zones més assolellades; i boscos de pinassa i pi roig a les més ombrívoles.
 
També té un important patrimoni històric, amb masies, ermites i altres elements, repartits pels 5 nuclis de població del municipi: el mateix Sant Mateu de Bages (on hi ha l’Ajuntament), el nucli de Castelltallat (on hi ha l’Observatori Astronòmic), Salo, Coaner i Valls de Torroella. Aquest darrer és el nucli més gran en nombre d’habitants. Tant Coaner com Valls de Torroella són a la vall del Cardener, mentre que els altres tres són dalt la muntanya. Tot el municipi compta actualment amb 637 habitants.
 
Des de la cresta de l’anticlinal, baixen nombrosos torrents, a banda i banda. Els de la part nord van a parar a la Riera de Coaner; mentre els de la part sud van cap a la Riera de Fals i la de Fonollosa. Totes elles tributen les seves aigües al Riu Cardener.
 
A la cruïlla entre la carretera de Castelltallat i el desviament cap al nucli de Sant Mateu hi trobem la icona del Geoparc, amb una foto que reflecteix l’anticlinal.

Icona del Geoparc del municipi de Sant Mateu, on es veu una foto d’una petita part de l’anticlinal de Castelltallat

 
Quan es va formar l’anticlinal?
 
Es va formar fa uns 30 milions d’anys, quan la zona estava ocupada per un llac. En fa 37 que havia desaparegut el mar existent, empès per la formació continuada dels Pirineus. Les roques que van donar forma al plegament van ser les calcàries que hi havia al llac. En un gruix de 100-200 metres, hi ha margues i gresos intercalats amb les calcàries.
 
Què podem veure al nucli de Sant Mateu?
 
De tot el conjunt de coses que es poden visitar en tot el terme, avui triem només el nucli de Sant Mateu, on hi ha l’Ajuntament. S’hi arriba per la BV-3003, des del nord de Callús, on s’agafa la carretera que puja cap a Castelltallat, però al quilòmetre 6 cal agafar el trencant a l’esquerra i, al cap d’uns 600 metres més, s’arriba a Sant Mateu, davant de l’Ajuntament. Des de Balsareny hi ha un total d’uns 27 quilòmetres aproximadament, passant per les Vilaredes.
 
Al costat de l’Ajuntament hi ha una bonica creu de pedra sorrenca, amb un poema adreçat al vianant. Uns dos-cents metres més enllà, arribem a l’església romànica, que data de 1078; però, donat el mal estat de conservació, fou enderrocada i reconstruïda el 1871; i ara gairebé només es conserva l’impressionant campanar preromànic que s’alça adossat a l’església, de 16 metres d’altura, que data de l’any 980 i va ser reformat el 2000. És d’estil corinti califal i consta de tres pisos, cosa que el col·loca entre els tres únics que hi ha a Catalunya d’aquestes característiques. Està format per una torre quadrada amb arcs de ferradura a quatre cares a les finestres i fet amb pedres escairades a cop de martell, unides amb morter de calç, sorra i pinyolenc. 

Dues de les tombes visigòtiques trobades al Collet del Cargol, el 1992, fetes amb lloses de pedra

 
A la dreta de l’església, en una placeta, hi trobem un parell de tombes visigòtiques, del segle VII, força grosses i fetes amb lloses de pedra. Es van trobar al Collet del Cargol, a 300 metres d’on són ara, l’any 1992. Al costat hi ha una font feta tota de pedra sorrenca.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
 

Imatges de Balsareny

Fixeu-vos en aquesta fotografia. Correspon a un indret del nostre terme municipal o bé dels termes fronterers (Castellnou de Bages, Gaià, Navàs i Sallent). On és i què ens en podeu explicar? Trobareu la resposta d'aquí a uns dies en aquesta mateixa entrada. 

Text i foto: Isidre Prat Obradors

Resposta a Imatges de Balsareny
 
Es tracta d’un monument fet amb parets de pedra seca, amb una torre central de base quadrada, que es troba al nucli antic de Castellnou de Bages. Es troba al costat del cementiri, l’església romànica de Sant Andreu, el Museu dels Maquis i l’Ajuntament: tot plegat forma un conjunt arquitectònic actualment restaurat i ben conservat.
 
El monument es va erigir en memòria de Ramon Vila Capdevila, Caracremada, i a l’interior de la torre hi ha les seves restes mortals. Ell havia nascut a Peguera el 1908 i va morir al turó de la Creu del Perelló, una fita de Castellnou de Bages, a tocar del terme de Balsareny, el 1963, abatut per les bales de la Guàrdia Civil. Fou considerat el darrer maqui català en la lluita contra el franquisme. Fa un temps, en aquesta secció, vàrem mostrar la imatge de la casa en ruïnes de la Creu del Perelló, on hi ha un plafó que marca el punt on el van matar. Va tenir una llarga clandestinitat gràcies al seu valor, l’atreviment i el coneixement del medi geogràfic de les nostres contrades.
 
Fixeu-vos que al mig de la torre hi ha una placa, que podreu llegir si visiteu la zona, on expressa que fou “militant de la CNT i l’últim maqui anarquista català. Va participar en la proclamació del comunisme llibertari (1932), la Guerra Civil (1936-1939), la Resistència francesa (1939-1945) i, durant 18 anys més, la lluita contra el franquisme. En la seva memòria i en la de tots els que van donar la vida per la llibertat i per l’ideal anarquista”. Ho signa el Moviment Llibertari. La placa es va col·locar el juliol de 2000.
 
NOTA: Ens hem adonat que, al número 531, de febrer de 2023, en aquesta secció, vàrem publicar una imatge de la casa en ruïnes de la Creu del Perelló i els comentaris eren sobre aquesta imatge. Tanmateix, per un error de composició, en l’apartat de “solució a la imatge”, en lloc de tornar a posar la de la casa de la Creu, va sortir la del cementiri, amb la torre on hi ha les restes de Ramon Vila, Caracremada, o sigui, la que publiquem aquest mes amb foto i comentaris correctes. No hi ha dubte que les dues imatges estan relacionades: la primera, la Creu del Perelló, com ja vàrem explicar,  és el lloc on van matar Ramon Vila, mentre que la segona, la d’aquest mes, és on hi ha les seves despulles. Potser per això, per estar relacionades i arxivades al mateix lloc, es van intercanviar. Disculpeu.
 
Isidre Prat

Júlia Marquès, estudiant de piano a l’Escola de Música

ENTREVISTA
 

 
Encetem un altre any, el 2025, i amb el fred de l’hivern tenim els porticons d’aquesta finestra oberta per parlar amb una jove balsarenyenca, la Júlia Marquès Fernández, que estudia piano a l’Escola de Música Mossèn Joan Bajona. Aquesta secció s’enorgulleix de fer aquest recorregut mensual per conèixer nous valors dins del camp musical estudiantil balsarenyenc.
 
La Júlia va néixer a Balsareny l’11 d’octubre de 2010. Actualment està cursant l’ESO a l’Institut Escola Guillem de Balsareny. Pel que fa als esports li encanta el bàsquet; de fet, juga amb el Bàsquet Navàs des de fa 8 anys. Pel que fa al viatjar, aquest anys ha estat a Londres i París, dues ciutats molt interessants tant pel que fa al paisatge com a la cultura, i a més a més s’hi troba gent molt acollidora. Durant el seu temps de lleure li agrada molt veure la televisió, sobretot programes relacionats amb la cultura juvenil i esportiva. Pel que fa a la lectura, ens comenta que no li agrada massa, però que tot i així hi ha moments en què sí que llegeix; per exemple, ara que va anar a Londres va llegir el seu primer llibre de Harry Potter.
 
— Com a conseqüència del passat Onze de Setembre, et vam veure actuar a la Biblioteca Pere Casaldàliga tocant el piano. Com vas començar a tocar el piano?
 
— En un principi volia fer violí perquè m’agradava més que el piano. Ara bé, quan em vaig apuntar a l’escola no hi havia professor i vaig acabar optant pel piano. M’agrada molt el piano; a l’escola em relaxo i és molt agradable practicar al costat de la Berta Moreno, que és una professora excel·lent.
 
— Tens algun referent dins del camp de la música?
 
— Bé, el meu cantant preferit és Benson Boone. M’agraden molt les seves cançons, penso que canta molt bé!
 
— Per què un instrument de corda?
 
— Crec que el piano és un instrument molt bonic, ja que s’hi poden interpretar diferents estils de cançons, i això m’agrada molt.
 
— Què és la música per a tu?
 
— Per a mi la música és un al·licient per aixecar l’ànim. Depenent de l’estat d’ànim, escolto diferents tipus de música que em desperten diferents emocions.
 
— Quina classe de música prefereixes dins les modalitats que hi ha?
 
— El meu estil preferit de música és el Pop, però realment em relaxa escoltar diferents tipus de música.
 
— Sents la vocació de dedicar-t’hi professionalment?
 
— Doncs crec que no: no m’agradaria dedicar-me professionalment a la música. Només la veig com una afició.
 
— Què ens podries dir sobre la teva professora de piano, la Berta Moreno?
 
— La Berta és una persona que té molt talent i és molt agradable. També penso que és una persona amb una paciència admirable i fa goig ser alumna seva.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Arxiu Júlia Marquès

Llàgrimes

PUNTA DE BRAU
 

 
Són prop de les deu del vespre i em sento estimulat, davant la meva màquina d’escriure, per compartir de nou amb tots vosaltres aquest espai mensual, la Punta de brau.
 
Avui semblaria que hauria de parlar de les passades festes, que espero que us hagin estat d’allò més felices; però no, vull compartir amb vosaltres una reflexió que em dona la columna del diari El Punt Avui de l’escriptora Anna Carreras Oubet: “Llàgrimes”. Segur que a vegades us hi heu trobat (com m’he trobat jo avui): al matí d’aquests dies d’hivern, en sortir al carrer et surten unes llàgrimes que et regalimen cara avall; però el significat, fet poesia, d’algunes d’aquestes llàgrimes, és commovedor... Som-hi!
 
«Les llàgrimes incontrolades, aquelles que apareixen de manera totalment inesperada mentre prens un cafè amb llet de civada o bades davant d’un aparador sense veure gaire res, són un torrent d’emocions que desborden el cor. En dècimes de segon, el somriure s’esquerda i un oceà d’aigua salada que no sabies ni que tenies et regalima galtes avall, desafiant el control que sempre has mirat de contenir. Aquestes malparides poden ser la culminació de la tristesa acumulada, el reflex d’un trauma ancestral no superat o, senzillament, la manifestació física del col·lapse mental que tragines fa temps. Sense previ avís, aquesta mostra de vulnerabilitat o de fragilitat et recorda que ets humà, revelant al mateix temps que, darrere de la cuirassa de la racionalitat, hi resideix un ésser sensible, propens a les commocions de l’ànima. Llavors et converteixes en una tempesta que esclata en el cel canicular, que vol dir de ple estiu. Les llàgrimes són el llenguatge sense la timidesa de les paraules. El relat físic que explica històries que de vegades no podem –o no sabem– expressar. Actrius silencioses moltes vegades mancades d’un guió aparent, les llàgrimes afloren de les conjuntives oculars com si obeïssin a una crida interior. Els científics suggereixen que la llàgrima és un mecanisme biològic per alliberar tensions ocultes o per equilibrar el nostre univers emocional. Els poetes, en canvi, les descriuen com el llenguatge críptic de l’esperit, el xiuxiueig dels secrets que no sempre comprenem. Deia Plató que cada llàgrima ensenya una veritat als mortals. On van, les llàgrimes que no es ploren?»
 
Com podem veure, un raonament ben diferent al de les llàgrimes a què em referia al començament.
 
Josep Gudayol i Puig