Amb el lema “Montserrat: una llum per l’esperança”, aquest estiu s’ha commemorat el cinquè aniversari de la Pasqua del bisbe Pere Casaldàliga. Enguany s’ha volgut connectar la devoció de Casaldàliga per la Mare de Déu de Montserrat amb el mil·lenari de la fundació d’aquest monestir per l’abat Oliba, que es celebra durant tot aquest any 2025.
La commemoració va tenir lloc el diumenge 3 d’agost, durant tot el dia, amb actes a Balsareny i a Montserrat. A les 12 del migdia es va oficiar la missa del diumenge en record seu, amb la presència de diversos regidors de l’Ajuntament i de la Pubilla i l’Hereu de Balsareny, Bika Soler i Èric Medina, respectivament. Va dirigir la celebració mossèn Antoni Bonet, acompanyat de mossèn Joan Soler, prevere claretià de Vic, que va fer el sermó ressaltant la figura de Pere Casaldàliga. Durant la missa es va fer l’ofrena d’un quadre amb un collage de diverses fotografies que relacionen Casaldàliga amb Montserrat. Al final, Laura Casaldàliga va llegir la pregària que el bisbe Pere va fer a la Mare de Déu de Montserrat el 1981, en Visita Espiritual. La funció es va acabar amb el cant del Virolai.
Tot seguit, la majoria d’assistents i altra gent que s’hi va afegir, fins a més de cinquanta persones, es van desplaçar cap a la plaça Pere Casaldàliga, on es va fer un acte de record al bisbe, amb motiu dels cinc anys de la seva mort, que fou el 8 d’agost de 2020. Després de la presentació i d’un breu parlament a càrrec de Glòria Casaldàliga, presidenta de la Fundació Casaldàliga, la Pubilla i l’Hereu van fer l’ofrena d’un ram de flors al monòlit que hi ha en homenatge al bisbe balsarenyenc.
Recordem que aquest monòlit és un conglomerat de la muntanya de
Montserrat, obsequi de l’abat Cassià Maria Just, que es va col·locar a
la plaça el 1983 amb motiu de la declaració de Pere Casaldàliga com a Fill
Predilecte de Balsareny. Va acompanyar l’acte la violoncel·lista Martina Ruiz,
de Navàs, amb la interpretació d’El cant
dels ocells i del Virolai.
Tant a
la missa com a l’acte simbòlic a la plaça es va obsequiar els assistents amb
una estampa que reprodueix una pintura de Cerezo Barredo i la imatge de la
Moreneta que Pere Casaldàliga sempre tenia a l’eixida de casa seva; i pel
revers inclou la primera invocació de la Visita Espiritual esmentada. També recordem
que el febrer passat, per la data del seu naixement, es va inaugurar la remodelació
del monòlit i també de tot el racó de la plaça dedicat al bisbe, amb un enjardinament
renovat.
A la tarda, la commemoració va continuar a Montserrat. Per anar-hi, a Balsareny es va organitzar un autocar, amb inscripció a la Biblioteca oberta a tothom, al qual es va apuntar una trentena de persones; d’altres hi van anar pel seu compte i així es va formar un grup de més de quaranta persones.
A les quatre de la tarda
entraven al monestir de Sant Benet (situat a la pujada de la carretera de Monistrol,
abans d’arribar a l’abadia de Montserrat), on els va rebre l’abadessa Maria
del Mar Albajar. En una de les sales hi va haver una llarga xerrada i
diàleg, d’una hora i mitja, en què l’abadessa va contrastar conceptes diversos
d’espiritualitat, a partir de les seves vivències, va remarcar l’espiritualitat
de Pere Casaldàliga com un model a seguir i va dir que cal mantenir el seu
llegat.
A petició dels assistents, Albajar va fer una breu història del monestir i de la seva activitat. El monestir benedictí es va fundar el segle XIII, tot i que al principi era a Barcelona. Després de dos bombardeigs, el darrer per la Guerra Civil del 1936, van optar per sortir de la capital i construir l’actual monestir a la muntanya de Montserrat. Tot i així, mentre feien les obres, les monges es van instal·lar a l’abadia de Santa Cecília, situada més amunt (sota de Sant Jeroni, a la carretera de Can Maçana); al lloc actual, hi viuen des de fa 70 anys. Actualment hi ha 27 monges benedictines, entre les quals Teresa Forcades, metgessa i teòloga. Entre les activitats de les monges, la més coneguda és la dedicació a la ceràmica.
A Balsareny mateix tenim bons exemples de ceràmiques
fabricades per les monges benedictines i, a les estances del monestir, hi ha
unes parets amb unes grans i fantàstiques ceràmiques. També fan cursos de formació
i disposen d’una petita hostatgeria, amb dotze habitacions; l’abadessa va
manifestar que sempre estan a punt per acollir la gent amb molt de gust.
Al
final de la tertúlia, Glòria Casaldàliga va obsequiar Maria del Mar Albajar amb
un altre exemplar del quadre collage de fotografies.
La darrera part de la jornada va ser la visita al monestir de Montserrat, on es va assistir a la pregària de les Vespres que es fa diàriament a la basílica cap al capvespre. Una de les pregàries que va fer el prior del monestir, Jordi Puigdevall (germà Jordi), va estar dedicada a Pere Casaldàliga. Un cop acabat l’ofici, es va lliurar un altre quadre collage, que els monjos van agrair. Finalment, hi va haver un berenar per a tot el grup, abans de la tornada cap a Balsareny.
El collage que la Fundació va encarregar per a aquesta efemèride consta d’una fotografia de Pere Casaldàliga a casa seva amb les germanes Irene i Veva, amb la imatge de la Moreneta al fons, del 2006; dues del bisbe a Montserrat, del 1950; i una de la tomba de Pere Casaldàliga, amb la imatge de la Moreneta, del 2025.
Isidre Prat Obradors
Fotos: Isidre Prat, Ricard Martínez, Jordi Sarri, Jordi Vilanova
