dijous, 7 d’agost del 2025

Cinquè aniversari de la Pasqua de Pere Casaldàliga

 

Amb el lema “Montserrat: una llum per l’esperança”, aquest estiu s’ha commemorat el cinquè aniversari de la Pasqua del bisbe Pere Casaldàliga. Enguany s’ha volgut connectar la devoció de Casaldàliga per la Mare de Déu de Montserrat amb el mil·lenari de la fundació d’aquest monestir per l’abat Oliba, que es celebra durant tot aquest any 2025.
 

La commemoració va tenir lloc el diumenge 3 d’agost, durant tot el dia, amb actes a Balsareny i a Montserrat. A les 12 del migdia es va oficiar la missa del diumenge en record seu, amb la presència de diversos regidors de l’Ajuntament i de la Pubilla i l’Hereu de Balsareny, Bika Soler i Èric Medina, respectivament. Va dirigir la celebració mossèn Antoni Bonet, acompanyat de mossèn Joan Soler, prevere claretià de Vic, que va fer el sermó ressaltant la figura de Pere Casaldàliga. Durant la missa es va fer l’ofrena d’un quadre amb un collage de diverses fotografies que relacionen Casaldàliga amb Montserrat. Al final, Laura Casaldàliga va llegir la pregària que el bisbe Pere va fer a la Mare de Déu de Montserrat el 1981, en Visita Espiritual. La funció es va acabar amb el cant del Virolai.

 
Tot seguit, la majoria d’assistents i altra gent que s’hi va afegir, fins a més de cinquanta persones, es van desplaçar cap a la plaça Pere Casaldàliga, on es va fer un acte de record al bisbe, amb motiu dels cinc anys de la seva mort, que fou el 8 d’agost de 2020. Després de la presentació i d’un breu parlament a càrrec de Glòria Casaldàliga, presidenta de la Fundació Casaldàliga, la Pubilla i l’Hereu van fer l’ofrena d’un ram de flors al monòlit que hi ha en homenatge al bisbe balsarenyenc. 


Recordem que aquest monòlit és un conglomerat de la muntanya de Montserrat, obsequi de l’abat Cassià Maria Just, que es va col·locar a la plaça el 1983 amb motiu de la declaració de Pere Casaldàliga com a Fill Predilecte de Balsareny. Va acompanyar l’acte la violoncel·lista Martina Ruiz, de Navàs, amb la interpretació d’El cant dels ocells i del Virolai


Tant a la missa com a l’acte simbòlic a la plaça es va obsequiar els assistents amb una estampa que reprodueix una pintura de Cerezo Barredo i la imatge de la Moreneta que Pere Casaldàliga sempre tenia a l’eixida de casa seva; i pel revers inclou la primera invocació de la Visita Espiritual esmentada. També recordem que el febrer passat, per la data del seu naixement, es va inaugurar la remodelació del monòlit i també de tot el racó de la plaça dedicat al bisbe, amb un enjardinament renovat.

 
A la tarda, la commemoració va continuar a Montserrat. Per anar-hi, a Balsareny es va organitzar un autocar, amb inscripció a la Biblioteca oberta a tothom, al qual es va apuntar una trentena de persones; d’altres hi van anar pel seu compte i així es va formar un grup de més de quaranta persones. 


A les quatre de la tarda entraven al monestir de Sant Benet (situat a la pujada de la carretera de Monistrol, abans d’arribar a l’abadia de Montserrat), on els va rebre l’abadessa Maria del Mar Albajar. En una de les sales hi va haver una llarga xerrada i diàleg, d’una hora i mitja, en què l’abadessa va contrastar conceptes diversos d’espiritualitat, a partir de les seves vivències, va remarcar l’espiritualitat de Pere Casaldàliga com un model a seguir i va dir que cal mantenir el seu llegat.

 
A petició dels assistents, Albajar va fer una breu història del monestir i de la seva activitat. El monestir benedictí es va fundar el segle XIII, tot i que al principi era a Barcelona. Després de dos bombardeigs, el darrer per la Guerra Civil del 1936, van optar per sortir de la capital i construir l’actual monestir a la muntanya de Montserrat. Tot i així, mentre feien les obres, les monges es van instal·lar a l’abadia de Santa Cecília, situada més amunt (sota de Sant Jeroni, a la carretera de Can Maçana); al lloc actual, hi viuen des de fa 70 anys. Actualment hi ha 27 monges benedictines, entre les quals Teresa Forcades, metgessa i teòloga. Entre les activitats de les monges, la més coneguda és la dedicació a la ceràmica.


A Balsareny mateix tenim bons exemples de ceràmiques fabricades per les monges benedictines i, a les estances del monestir, hi ha unes parets amb unes grans i fantàstiques ceràmiques. També fan cursos de formació i disposen d’una petita hostatgeria, amb dotze habitacions; l’abadessa va manifestar que sempre estan a punt per acollir la gent amb molt de gust. 


Al final de la tertúlia, Glòria Casaldàliga va obsequiar Maria del Mar Albajar amb un altre exemplar del quadre collage de fotografies.

 
La darrera part de la jornada va ser la visita al monestir de Montserrat, on es va assistir a la pregària de les Vespres que es fa diàriament a la basílica cap al capvespre. Una de les pregàries que va fer el prior del monestir, Jordi Puigdevall (germà Jordi), va estar dedicada a Pere Casaldàliga. Un cop acabat l’ofici, es va lliurar un altre quadre collage, que els monjos van agrair. Finalment, hi va haver un berenar per a tot el grup, abans de la tornada cap a Balsareny.

 
El collage que la Fundació va encarregar per a aquesta efemèride consta d’una fotografia de Pere Casaldàliga a casa seva amb les germanes Irene i Veva, amb la imatge de la Moreneta al fons, del 2006; dues del bisbe a Montserrat, del 1950; i una de la tomba de Pere Casaldàliga, amb la imatge de la Moreneta, del 2025.

Isidre Prat Obradors
Fotos: Isidre PratRicard MartínezJordi SarriJordi Vilanova 

























dilluns, 4 d’agost del 2025

La Festa de l’Arbre i les noves escoles

Les antigues Escoles Nacionals cap al 1980. Arxiu AFB/CCB
 
El 21 de febrer de 1927, a la Hoja Oficial de la Provincia de Barcelona, es va publicar la notícia Fiesta del árbol en Balsareny.
 
Aquest setmanari va néixer l’any 1926 per disposició del govern de Primo de Rivera. Sortia el dilluns, que era el dia que no es publicava cap altre diari per descans setmanal. Anys més tard, la seva capçalera va passar a anomenar-se Hoja del Lunes, fins que va tancar com a conseqüència de la publicació generalitzada dels rotatius en la seva edició del dilluns l’any 1983.
 
Recordem, per evitar cares de circumstàncies mentre s’avança en la lectura, que en aquells anys Espanya estava governada per un règim autoritari encapçalat pel tirà Miguel Primo de Rivera. Tant és així, que eren dies ombrívols per als drets fonamentals i les llibertats individuals. Tot seguit, faig la traducció personal del seu contingut:
 
Ahir a la tarda es va celebrar a Balsareny la Festa de l’Arbre, en la qual van tenir un paper determinant l’alcalde Gregori Casaldàliga i els mestres nacionals, el senyor Josep León Civera i la senyora Joaquima Pujol.
 
A les dues del migdia es van congregar a la plaça de l’Ajuntament els nens de les Escoles Nacionals amb els respectius mestres, pares i germans, i veïns de Balsareny. A la tribuna de la Casa de la Vila i la seva balconada s’hi van disposar de manera convenient l’alcalde i els regidors municipals, i d’altres personalitats locals i de la zona, com ara: tinent de la guàrdia civil, senyor Pallarés; rector; jutge municipal; metges i farmacèutics del poble; caporal del Sometent, alcalde de Sallent; mestres de Sallent i de Navàs i el director de les Escoles de la Casa Provincial de Caritat, senyor Udina Cortiles, que havia estat convidat expressament per a aquest acte.
 
El cant de l’Himne a la Festa de l’Arbre per part dels nenes i nenes, alguns dels quals enarboraven banderes espanyoles, va ser l’inici de la festa. Tot seguit, s’hi van recitar poesies que estaven en consonància amb el sentit de la festa. Els rapsodes van ser: Josep Prat, Lluís Arnaus, Josep Otzet, Marc Mas, Celestí Comellas, Maria Casaldàliga, Maria Quer i Josepa Obradors.
 
Tot seguit, la comitiva es va traslladar al lloc de la plantació, futur parc de les escoles que s’estaven construint, motiu d’orgull per a Balsareny.
 
S’hi va portar a terme la plantació d’arbres fruiters. Dies abans s’hi van plantar pins, plàtans i til·lers. Tot plegat, van ser cent cinquanta arbres. Immediatament després es va repartir el berenar i es va tornar a cantar l’himne.
 
Després de la seva presentació, el senyor Udina va saludar els escolars i el poble de Balsareny  i va continuar exalçant els mèrits d’en Rafael Puig i Valls, home que honrà Catalunya i va encimbellar el nom d’Espanya arreu, alhora que va ser l’artífex del desenvolupament i increment que ha tingut  la Festa de l’Arbre. També va recordar que l’acte havia començat a la plaça amb cants, “cobijando a todos la sacrosanta enseña de la Patria, la bandera española”.
 
Va prosseguir dient que ja fa trenta anys va escriure un pensament sobre la Festa de l’Arbre comparant-la a una poesia, els primers versos de la qual surten de la terra, toquen el cims de les muntanyes i arriben a Déu, que els rep amb agraïment en veure que es respecta i es protegeix la seva obra. I hi va posar fi dient: “Habéis, por tanto, de respetar los árboles, que son obra de Dios y como tal merece que se le honre, como debéis honrar también después de Dios otra cosa: nuestra Patria, España”.
 
Abans de cloure l’acte el seguici va tornar a l’Ajuntament, on el rector, des del balcó estant, va mostrar el seu agraïment a tothom. Els nens i nenes van tornar a cantar i, de seguida, es va fer una ballada de sardanes interpretades per la cobla la Principal del Bages.
 
Finalment, ara sí, es va tancar l’acte amb un brindis desitjant que es faci realitat el més aviat possible la inauguració de la nova escola. 

Caramelles davant la Casa de la Vila, abril 1923. Arxiu CIR
 
Per altra banda, el mes d’octubre d’aquell mateix 1927 es va donar per enllestida la nova construcció escolar. Així ho ressaltava El Diario Gráfico en la seva edició del 18 d’octubre:
 
Després de 26 anys d’infructuoses gestions, veiem satisfets els nostres desitjos més delerosos.  Ja tenim les nostres escoles unitàries, obra que enalteix el poble i omple d’orgull el nostre alcalde i el nostre Ajuntament.
 
L’edifici és una construcció senzilla de planta baixa. Està dividit en dues parts iguals amb dues naus de deu i sis metres de llargada per vuit d’amplada. Tot plegat, són quatre aules, que fan un total de 128 metres quadrats, capacitat suficient per acollir amb tota comoditat 128 escolars. També n’hi ha un guarda-roba i una sala rebedor per al mestre, amb el paviment de rajoles i amb varietat de composicions artístiques, lavabo i serveis amb el terra pavimentat, rajoles de València i amb aigua abundant.
 
L’orientació de l’edifici no té res a desitjar; la seva façana principal, disposada cap a migdia, guarneix en gran manera l’eixamplada plaça de l’Església, i per la seva cara nord s’hi podrà accedir per dues portalades de ferro i una gran escalinata al futur parc d’estudis pràctics i pati dels alumnes d’ambdós sexes, les obres del qual, força avançades, s’enllestiran tan bon punt estiguin les escoles inaugurades.
 
Si la plantada es va fer al futur parc d’estudis pràctics, amb aquesta darrera notícia podem inferir que va tenir lloc a l’esquena de la façana principal, és a dir, la cara de l’edifici que dona a tramuntana. I no pas, com es podria suposar per lògica, a llevant, espai on finalment s’acabarien construint els jardins exteriors del Casal Verge de Montserrat.

Festa de l'Arbre del Casino, 1915. Arxiu CIR
 
Finalment, no està de més recordar que al nostre poble aquesta jornada reivindicativa i festiva de l’arbre va arrencar ja feia un grapat d’anys enrere  com a festa profana i progressista, així ho apuntava Ramon Soler i Fonollet.[1]
 
Efectivament, el 25 de març de 1915, el Centre Instructiu i Recreatiu va celebrar la primera Festa de l’Arbre del nostre poble. En un ambient festívol, una orquestra va amenitzar amb marxes i pas-dobles la jornada. L’impulsor, amb el lema “Amor i Cultura”, fou el mestre del Casino, Vicenç Serra Prat, que va manifestar que: “A qui li corresponia respecte i veneració era a l’arbre”. Res a veure amb el que acabem de llegir més amunt.
 
Valentí Masplà també ho va rememorar: [...] A tot el llarg del camí, al so de les notes de l’orquestra, hom entonava l’Himne de l’Arbre que la multitud cantava entusiasmada [...] Es feien uns parlaments adequats, que ressaltaven les virtuts de les plantes, recomanaven que hom les respectés, lloaven i elogiaven els pagesos que en conreen...[2]

Festa de l'Arbre del Casino, 1915. Arxiu CIR


Aquesta notícia constitueix, de fet, el preàmbul de la propera publicació per petites entregues sobre l’acte d’inauguració de les escoles. El contingut de la notícia que acabem de llegir ens porta a inferir els parlaments amb flors de retòrica a l’entorn dels quals girarà la propera obertura oficial de les escoles, en un ambient que també s’entreveu confitat. Davant aquestes expectatives, tintades de ranci tradicionalisme, caldrà, doncs, romandre atents.

Joan Craviotto

[1] Soler Fonollet, Ramon: La Festa de l’Arbre, “Sarment” 116, setembre, 1985
 
[2] Masplà i Suades, Valentí: Crònica de Balsareny. Cercle Cultural de Balsareny i Ajuntament de Balsareny, 1989.

dilluns, 21 de juliol del 2025

Josep Maria i Anna, parella enamorada amb esperit viatger sobre una moto, a Balsareny


Som al local situat a la Carretera de Manresa número 29, on en Josep Maria Estupiñá Faja (nascut el 1995 a Sant Feliu Sasserra) i Anna Peracolls Hidalgo (nascuda a Perafita el 1999) han obert fa ben poc el negoci de JEFMOTOS a Balsareny. Ens disposem a mantenir aquesta breu xerradeta per tal de donar-los a conèixer a tots els nostres lectors.
 
En Josep Maria i l’Anna han cursat Cicles formatius de grau superior a Manlleu i a Ripoll, respectivament, i són enamorats de viatjar en moto. A part, també els agrada sortir a córrer i anar al gimnàs. Pel que fa al darrer viatge que han fet, va ser als Alps francesos, italians i suïssos en la seva lluna de mel: “sens dubte, el millor viatge que hem fet mai”, diuen.
 
En primer lloc, digueu-nos com va anar tot això d’obrir un negoci de motos a Balsareny?
 
—Doncs l’any 2019 vam començar el projecte de JEFMOTOS a Sant Feliu Sasserra en un petit magatzem on fèiem només vendes online. Des de fa un temps buscàvem un local més gran i amb una millor ubicació. Per tant, en trobar aquest local ens vam decantar per ampliar el negoci en aquesta població, oferint a part de vendes online una botiga on venem recanvis i accessoris de moto.
 
—Coneixíeu Balsareny?
 
—Sí, de passar-hi amb la moto i per la Festa dels Traginers.
 
—Balsareny és un poble motoritzat?
 
—Creiem que sí. Ja hi coneixíem alguns motoristes, però amb el fet d’obrir la botiga hem vist que n’hi ha més dels que pensàvem.
 
—Quins horari i dies obriu?
 
—Obrim de dilluns a divendres de 8 a 14 i de 15 a 17:30 hores, excepte el dimarts i el dijous, que obrim una hora més a la tarda (fins a les 18:30).
 
—Creieu que Balsareny és un poble obert a totes les opcions?
 
—Doncs sí, i tant. Creiem que està ben situat, que és petit, però que hi ha una mica de tot.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: JEF Motos

Meteorologia - Juny 2025

Camps segats. Isidre Prat
 
Juny de 2025
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes

16,1

Mitjana de màximes

33,7

Mínima

10,6

Màxima

38,3

Mín. més alta

18,3

Màx. més baixa

26,8

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 30)

66,2

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 9)

1.007,5

Mínima (dia 3)

995,4

 
La pluja (litres/m2)
 

Dia 22

3,4

Total

3,4

 
 
Francesc Camprubí
(dades AEMET)
Foto: Isidre Prat

divendres, 18 de juliol del 2025

El president Illa inaugura la residència El Carrilet d'AMPANS

 

 
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va estar a Balsareny el dissabte 12 de juliol per inaugurar la residència El Carrilet, centre d’Ampans per a persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de conducta.
 
La residència va celebrar una matinal de portes obertes per a tothom que la volgués visitar, i hi van acudir nombrosos veïns de Balsareny, als quals la Fundació Ampans va obsequiar amb un esmorzar.
 
El centre disposarà de 30 apartaments individuals per afavorir la màxima qualitat de vida i autonomia dels joves que hi viuran. Es tracta de nois i noies que han superat la majoria d’edat, amb discapacitat intel·lectual, autisme i trastorns de conducta i salut mental, amb necessitats d’alta complexitat que requereixen suport extens per a les activitats de la vida diària, les 24 hores del dia.

 
El disseny arquitectònic d’El Carrilet s’ha concebut amb criteris d’eficiència energètica i accessibilitat universal. Amb una superfície de 1.200 m², l’edifici es divideix en dos blocs i compta amb 4 unitats de convivència, amb cuines pròpies, menjadors, sales d’estar i espais de descans que fomenten un ambient familiar. L’arquitectura busca reduir l’estrès ambiental i facilitar la mobilitat i l’autonomia. L’edifici incorpora sistemes de domòtica, aerotèrmia, plaques solars i aïllament tèrmic, i ha estat construït amb panells de fusta contralaminada (CLT) per una empresa local de Balsareny.
 
Segons informacions que ha obtingut Sarment, la tria dels interns no depèn d'Ampans sinó de la Generalitat. Hi haurà una llista d'espera i la DGAIA hi tindrà preferència. Ja hi ha persones contractades que han rebut una formació específica i que de moment treballen en altres centres de la Fundació; però sembla que no resulta fàcil trobar personal. Per ara, no és previst que funcioni el Centre de Dia, com sí que n’hi ha en altres equipaments d’Ampans. 

 
El president Illa va arribar a la Casa de la Vila a primera hora del matí, acompanyat per la delegada del Govern a la Catalunya Central, Èlia Tortolero. Els van rebre l'alcalde de Balsareny, Isidre Viu, la primera tinent d'alcaldia, Glòria Casaldàliga, i diversos regidors dels tres grups municipals. Al saló de plens, Illa va adreçar unes paraules d'agraïment al poble de Balsareny per acollir una residència d'aquestes característiques i va subratllar la importància del municipalisme i la feina dels regidors. Després de signar el llibre d'honor, el president es va reunir uns vint minuts amb l’alcalde, per tractar diferents temes que afecten Balsareny.
 
Seguidament es van dirigir a la residència El Carrilet, on els van rebre el president de la Fundació Ampans, Lluís Sánchez; el director de l’entitat, Toni Espinal; la directora residencial, Janeta Camps; la directora del centre El Carrilet, Sònia Orriols; la consellera de l'àrea de Drets Socials Bàsics del Consell Comarcal del Bages, Àdria Mazcuñan; l’alcalde de Castellgalí i diputat pel PSC al Parlament de Catalunya, Cristóbal Gimeno; l’arquitecte responsable del projecte, Jaume Espinal; i els dos expresidents d'Ampans, Sebastià Catllà i Domènec Casasayas. Entre els presents també hi havia l'exconseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Carles Campuzano, de qui Illa va valorar la feina que va dur terme en favor d'aquesta residència, subratllant que era una obra de la Generalitat i de país, no pas de cap partit concret.

 
El president va destacar l'adaptació de les instal·lacions a les persones usuàries, fent esment a "la calidesa que ofereix la fusta", i va dir que “el millor que podem fer amb  entitats socialment compromeses com Ampans, és acompanyar-les, amb recursos i amb tot el suport que necessitin”. També va anunciar una nova convocatòria de places residencials especialitzades arreu del territori.

 
El president d’Ampans, Lluís Sánchez, va posar en valor el significat d’aquest projecte: una resposta esperada i necessària per a moltes famílies. “Aquesta nova residència és fruit del compromís davant de la necessitat urgent de creació de places, i representa molt més que un recurs assistencial: és una llar, un espai d’autonomia, qualitat de vida i suport especialitzat”.
 
L’acte va comptar amb el testimoni de Fèlix Garcia, pare d’un dels joves que viurà a la residència. En la seva intervenció, va posar de manifest la vulnerabilitat de les persones amb discapacitat intel·lectual i el neguit constant que viuen les seves famílies davant la incertesa del futur. Va explicar que, per a moltes d’aquestes famílies, projectes com El Carrilet són molt més que un recurs: “són una resposta concreta, real i necessària. Una resposta que només és possible gràcies al compromís sostingut de les administracions i a la tasca incansable d’entitats com Ampans”.

 
Finalment, Isidre Viu va recordar quan fa uns anys Ampans presentava a l'Ajuntament el projecte, i va destacar la importància de veure fet realitat “un espai que neix de la voluntat de no deixar ningú enrere”.
 
Finalitzats els parlaments, el duet musical “Ben Plantades” va interpretar un medley d'Escriurem (Miki Núñez), Tant de Bo (Txarango), Els teus somnis (Sopa de Cabra) i Serem Ocells (Oques Grasses).
 
Sarment
Fotos: Jordi Sarri

Recepció a la Casa de la Vila 














A la residència El Carrilet