‘Sonetos a los Santos. Libro tercero’, de Diego Galera

CERCLE LITERARI
 

Portada del llibre

 

L’amic Diego Galera, sens dubte l’escriptor Balsareny més prolífic en publicacions després de Pere Casaldàliga, ha editat el seu tercer recull de Sonetos a los Santos (Calíope, 2023), que continua —i potser completa— la sèrie començada amb el primer  (2017) i seguida pel segon (2018). Tres reculls que conformen fins ara l’obra lírica de l’autor, juntament amb Torre altiva, La estación invertida y otros poemas i Subo de nuevo a la colina (1988), Sube el verso a mis oídos (1990) i Transparencia otoñal (2017); sense oblidar les obres en prosa: Una historia común (2016), Otra vez con el alba despìerto y sueño un nuevo día (2019) i Una família como cualquier otra o la Casa del Algarrobo (2021).   
 
Aquest tercer volum aplega un total de 164 poemes (més que la suma dels dos anteriors, amb uns 75 cada un); i igual com en els dos primers reculls, també ara cada sonet va acompanyat d’un dibuix del sant, obra del mateix Diego.
 
Formalment, són tots sonets, però entesos d’una manera laxa. L’autor mateix explica que es pren la llibertat d’ampliar el nombre de catorze versos, no tan sols amb els dos o tres d’escadussers que constitueixen els anomenats “estrambots”, sinó amb tots els que facin falta, ni que en total arribin a vint o més, per explicar el que hi vol transmetre amb l’extensió que calgui. L’autor és plenament conscient d’aquesta llicència, que considera “un efecte, no pas un defecte”. Tots els poemes tenen rima i una mètrica que tampoc no és ben ortodoxa: peculiaritats que formen també part de l’espontaneïtat creativa del poeta, que supedita sempre els aspectes formals al missatge que vol traslladar al lector.
 
Pel que fa al contingut, com en els dos volums que el precedeixen, el tercer llibre aporta més del mateix. Cada poema és dedicat a un sant o santa (també beats i venerables), i he de confessar que n’hi ha molts que per a mi eren ben desconeguts. De cadascun n’explica els principals trets biogràfics fent esment a les respectives virtuts, i fins de vegades s’hi implica ell mateix amb algun comentari personal.

Diego Galera l'any passat per Sant Jordi (Arxiu)

 
En fi, tots aquells a qui ens agrada la poesia no podem sinó celebrar que la inspiració del Diego li doni peu per anar escrivint aquests sonets, independentment de fins a quin punt ens puguin interpel·lar o no a títol individual; i per això el felicitem i li donem les gràcies pel seu treball i dedicació al noble art de la poesia.
 
Ramon Carreté