Núria Barrau Boixader, membre dels Miolets, un amor als animals

ENTREVISTA
 

A les darreries de la tardor, aquesta finestra oberta té el goig de tenir una altra xerradeta amb gent del poble. Fa goig poder donar testimoni a persones com la Núria, que després de viure en la seva quotidianitat diària, cada matí abans d’emprendre la jornada de treball dedica temps als gats, que normalment formen part integral del nostre carrer.
 
El novembre de l’any passat, juntament amb la Cristina Díaz Casado, la Montse Parera Puig i l’Aina Estrada Barrau, van formar l’entitat “Els Miolets del Castell”. La finalitat de constituir-se com a associació era poder gestionar les colònies ferals en tots els seus àmbits: veterinari, legal, administratiu… A dia d’avui, col·laboren amb l’Ajuntament per poder estabilitzar el gran nombre de gats que hi ha al municipi.
 
A la Núria, nascuda a Balsareny, quan el temps li ho permet li agrada llegir llibres sobre la salut i dedicar-se al tèxtil enquadrat amb les puntes. En el lleure li agrada el cinema i el teatre, i referent a l’esport li agrada anar a caminar per la muntanya. Com a viatgera coneix diferents geografies de prop de casa i sobretot de França. Actualment treballa en un supermercat.
 
— Recordo haver vist aquella colònia de gats que hi havia al costat de cal Magem passant pel carrer del Trull. Al cap d’un temps no en vaig saber res més; què se’n va fer?
 
— Els gatets que hi havia al costat de la casa de cal Magem es van traslladar per qüestions logístiques al Repeu. A dia d’avui aquesta colònia ha anat desapareixent progressivament.
 
— Com us organitzeu i quina tasca feu?
 
— A l’associació totes ho fem tot, som un grup molt cohesionat i treballem molt bé plegades. Generalment cada una de nosaltres vetllem un parell de colònies, per tenir-ne un major control i alimentar-los a fi d’educar-los i que siguin verdaders guardians envers possibles rosegadors existents a la via pública. També fem altres tasques, com fer difusió a les xarxes socials dels animals perduts/trobats al municipi, organitzar actes per recaptar fons, i l’aplicació del mètode CER (Captura - Esterilització - Retorn), que es basa en capturar els gats per portar-los a esterilitzar. La nostra tasca depèn del nostre horari de treball.
 
— El gat de carrer és conegut com a animal de companyia en la vostra tasca? Procureu donar-los en adopció?
 
— Sí, i tant, és clar. De moment ja ens n’han adoptat quatre famílies i segons hem pogut saber n’estan molt contentes.
 
— El gat domèstic no és un felí violent, però coneixeu alguna cas que hagi pogut ser-ho?
 
— No, però a vegades les femelles quan han criat són agressives, per tal de protegir als seus gatets.
 
— Actualment, quin nombre de gats controleu en el vostre dia a dia pels carrers de Balsareny?
 
— Exactament no t’ho puc dir, però són molts, ja que hi ha aproximadament dotze colònies de gats al poble i estem vetllant perquè no hi hagi superpoblació esterilitzant-los per tal de tenir-ne un bon control.
 
— Com definiríeu l’amor que teniu pels animals?
 
— Per a mi és un amor incondicional amb molta gratitud; no imaginaria una vida sense animals.
 
— I per acabar: aquesta tasca deu portar unes despeses; com ho porteu?
 
— Sí, i moltes! Per sort, les dues principals despeses: les esterilitzacions i el pinso, les costeja l’Ajuntament, ja que el manteniment de colònies ferals és una obligació que tenen tots els municipis. Tots els altres costos: despeses dels gatets petits/abandonats, llaunetes, cura de gats de carrer malalts, operacions menors, entre altres, ho hem d’assumir nosaltres. Per poder-ho fer, realitzem actes com el bingo d’estiu, la castanyada, recollides de pinso i tot allò que se’ns proposi!
 
Josep Gudayol i Puig