Laia Carulla Magem, amor al cant des dels orígens de la Coral Romaní

ENTREVISTA
 

 
Som a l’octubre i aquesta finestra oberta té el goig de tenir un canvi d’impressions amb la Laia Carulla Magem, balsarenyenca nascuda el 15 de febrer de 2002. Actualment ha acabat el 3r curs del Grau d’Administració i Direcció d’Empreses a l’UAB (Universitat Autònoma de Barcelona). Pel que fa a les seves aficions, a la Laia li agrada llegir i el darrer llibre que ha llegit és L’hivern del món, de Ken Follet. Pel que fa als esports, li agrada la dansa i la natació: ha estat vinculada al Club Natació Sallent. Pel que fa als viatges, coneix diferents llocs de Catalunya i Espanya, i ens comenta que el país que més li agradat ha estat Irlanda, on espera poder tornar anar aviat.
 
— Pregunta obligada: darrerament hem tingut la sort de veure’t actuant amb la Coral Sant Esteve com a solista; com va anar tot això?
 
— Vaig començar en el cant coral des de petita a la Coral Romaní dirigida per mossèn Joan Bajona. Al mateix temps també feia piano i cantava a la coral de l’Escola de Música de Balsareny. Des de llavors no he deixat mai de cantar. En passar el temps i per motius d’estudis vaig deixar d’anar a la Coral i a l’Escola de Música, i més endavant, cap al 2018, vaig passar a cantar a la Coral Sant Esteve, dirigida per Marc Comabella.
 
— Tens algun precedent familiar en el cant?
 
— Els meus precedents són els meus pares, que em van animar a cantar des de ben petita. La mare ja fa molts anys que canta a la Coral Sant Esteve i em va fer molta il·lusió poder entrar amb ells.
 
— Com et sents en el camp de la música?
 
— Doncs sempre m’he acompanyat cantant o ballant en molts moments i això m’ha portat a viure experiències de tota mena, com protagonitzar un musical que m’ha vist créixer. Al principi em vaig iniciar a la Coral Romaní i a partir de l’any 2014 vaig entrar a estudiar teatre musical a l’escola MTM (Manresa Teatre Musical), on em vaig formar en cant, dansa i interpretació.
 
— Quina tessitura de veu tens?
 
— Soc soprano, la veu més aguda.
 
— Com a solista, quin tipus de música prefereixes?
 
— No crec que tingui un estil preferit, tot i que quan vam fer El Cafè de la Marina em va agradar molt el repertori de les havaneres i les cançons d’amor.
 
— I com a solista amb la Coral Sant Esteve, heu actuat en altres poblacions, que no sigui Balsareny?
 
— Amb la Coral he anat a moltes altres poblacions del territori català i també a l’estranger. L’últim concert que vam fer fora de Balsareny va ser a Castellbell i el Vilar, on vam interpretar el recull de cançons d’El Cafè de la Marina i on vaig interpretar com a solista L’amor és una follia.
 
— Com et sents en general dins de la Coral?
 
— M’hi sento com si fos a casa! M’hi han vist des de petita, quan acompanyava als pares als concerts i m’aprenia les cançons de tant sentir-les. Fins ara, que cantem tots junts i soc una més de la Coral. Els assaigs són el moment de retrobament setmanal per a compartir la passió envers el cant, que ens uneix.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Laia Carulla

L’estiu a casa

BALSARENY AVUI
 

 
Un any mes, Balsareny Avui té el goig de poder connectar amb l’equip que ha donat servei a tots els usuaris de les instal·lacions de la Piscina Municipal, en aquest altre estiu sufocant.
 
Pel que fa a la pregunta sobre la nova llei que permet fer topless a les piscines, tots coincideixen que amb tota llibertat cadascú faci el que li sembli, tenint respecte per a tothom.
 
Maria del Mar Galbis Gil porta ja quatre anys fent el servei de recepcionista, fet que li dona seguretat i responsabilitat en aquest lloc de treball. Ens comenta que “enguany hem hagut de lamentar el mal estat de la gespa, ja que amb el problema de la sequera no es podia regar. Malgrat aquest estiu sufocant, no hi ha hagut cap moment de col·lapse en el recinte”.
 
Arnau Martín Peralta fa dos anys que fa aquest servei i ens diu que agraeix molt l’oportunitat de poder treballar i donar un bon servei a tothom que prefereix gaudir de l’estiu a casa. Coincideix amb els companys del mal estat de la gespa que hi ha hagut enguany.
 
Mercedes Moreno Pérez fa tres anys que dona aquest servei a la gent del seu poble. Ens comenta que “una de les coses que t’anima a fer aquest treball és el civisme que trobes en els usuaris que gaudeixen del bany diari a casa”.
 
Oriol Picazo Cot és el primer any que ha fet de socorrista a Balsareny. Ens comenta que “l’entorn del recinte de bany m’ha semblat bé en general, i m’he trobat molt bé a casa vostra. També he tingut molta sort que no hem comptabilitzat cap desgràcia. M’agrada el treball que faig i tinc la sort de treballar també en altres piscines”.
 
Josep Gudayol i Puig 
 

Qui tanca, nosaltres o ells?

CINC MINUTS
 

 
Son les nou del matí i acabo d’arribar de comprar el diari. Abans de fer la queixalada matinal, amb la finestra oberta del terrat, gaudeixo del silenci del matí i de la saviesa del planeta que em mostra el canvi de cicle que tenim al llarg de l’any.
 
L’interrogant del títol deixa a una banda allò de “qui perd els orígens perd la identitat”. Per què dic això? Encara tinc la sort de poder llegir als meus estimats columnistes del diari El Punt Avui i m’agrada preguntar-vos què en penseu sobre això de “tancar la parada”, de Martí Gironell.
 
«Saps, els de la merceria han tancat? I ara els dels electrodomèstics, també. Aviat no quedaran botigues.” Parlo amb la meva mare, que està ben amoïnada perquè constata que, d’un temps cap aquí, els comerços i els tallers de pobles i viles, com el seu, baixen la persiana. Els amos i les mestresses que han portat el rem de la botiga es jubilen i no hi ha continuïtat. Cap membre de la família vol seguir-los les passes i ningú altre de fora s’interessa per posar-se al capdavant del negoci perquè no ho veuen clar. “Les persones grans que no tenim cotxe, on hem d’anar a comprar uns botons, una cremallera, una pila o un endoll?”, em pregunta ma mare. I sentencia: “Com que ho hem fiat tot als supermercats i a les grans superfícies, ara, als pobles, no hi queda ben res. Només bars».
 
El raonament de la mare d’en Gironell ens toca de ben a prop als balsarenyencs avui. Qui no recorda aquell floriment de serveis en diferents carrers del poble. Sense voler ser nostàlgic, hem perdut aquell de tu a tu de la botiguera que ens coneixia de tota la vida. Malgrat tot, però, encara ens queda alguna d’aquestes persones que ens saluden amb tracte familiar i veïnal.
 
No vull passar per alt la falta de continuïtat de les famílies botigueres, però els nous temps, on no existeixen distàncies, ha ofegat el comerç de proximitat. Si tots ens quedéssim a casa, un altre gall cantaria i per això em remeto a “qui tanca, nosaltres o ells?”.
 
Josep Gudayol i Puig

Agraïment

Com moltes persones sabeu, el passat dia 25 de setembre em vaig jubilar després de 19 anys d'auxiliar de la biblioteca, a la nostra Biblioteca Pere Casaldàliga.
 
Des d'aquí us vull donar les gràcies, a través de la revista del poble, a tothom, els que vàreu estar presents en l'acte de comiat i a les persones que no hi vàreu poder ser en aquell moment, però amb qui hem tingut una bona relació i afecte durant els anys de la meva feina al servei de tots els usuaris.
 
A banda de totes les gratituds d'aquell dia, voldria fer una menció especial a la Mireia Manzano, la que va ser regidora de cultura en uns temps difícils per a mi a la feina, perquè sempre em va fer costat i em va aixoplugar sota les seves ales, i perquè de tot allò ens ha quedat una bona amistat. T'estic infinitament agraïda, Mireia.
 
A la resta us voldria donar les gràcies i ens continuarem veient quan hi hagi actes culturals a Balsareny.
 
Maria Josep Cors 

‘L’ordit de la vida’, de Gemma Masip

‘L’ordit de la vida’, de Gemma Masip
 
El dijous 19 d’octubre va tenir lloc a la Biblioteca Pere Casaldàliga la presentació del llibre L’ordit de la vida, a càrrec de la seva autora, Gemma Masip Bonet, resident a Balsareny. Aprofitant aquesta presentació, els membres del Club de Lectura, presents a l’acte, havien triat aquest llibre per llegir-lo.
 
Dèlia Ortega va obrir l’acte parlant sobre l’autora. La Gemma va néixer i viure a Barcelona, al barri de Sants, però va venir a viure al nostre poble, fa uns 17 anys, a Cal Negret, a Vilafruns, al límit amb el terme de Sallent.  És mestra, psicopedagoga i logopeda; i va treballar uns 10 anys a l’Institut Escola Guillem de Balsareny. Té un extens currículum en el camp de l’educació: entre altres coses, ha treballat en diversos nivells educatius, ha fet un treball sobre l’educació dels valors i ha publicat articles educatius i de pedagogia.
 
D’ençà de la seva jubilació, la seva passió per la memòria històrica l’ha portada a escriure ja dos llibres. El primer va ser De Gandesa a Grossbeeren, centrat en la vida del seu pare, un excombatent republicà que va haver d’anar a treballar a Alemanya —així pagava el franquisme el deute contret amb aquell país per l’ajuda militar dels nazis— i va acabar en un camp de concentració (vegeu Sarment núm. 488, març 2019). Aquest  segon llibre, L’ordit de la vida, que li ha suposat una recerca de cinc anys, narra les vivències d’una dona treballadora, emmarcades en la complexa història dels moviments socials i polítics del nostre país al llarg de tot el segle XX.
 
El títol, L’ordit de la vida fa referència a la feina de la Carme, l’àvia de l’autora, que era ordidora en una fàbrica de Sants. La Carme va néixer el 1899 i va morir el 1996; el llibre reflecteix tant les seves vivències personals com els problemes de les dones treballadores i la vida de les famílies obreres, que s’organitzaven per tirar endavant, en períodes difícils però esperançats. Per una banda, els sindicats movien la gent, plantaven cara i promovien vagues perquè els sous eren molt baixos; per altra banda, s’organitzaven en cooperatives que, a més de servir per comprar a millors preus, promovien activitats lúdiques i culturals al barri; finalment, les dones lluitaven perquè els seus drets civils i laborals fossin reconeguts. La Carme sempre va estar compromesa amb aquestes activitats. Després van venir dictadures, una guerra civil i una llarga postguerra, èpoques en què es van perdre les llibertats i no es podia viure en català. La Carme va haver d’afrontar els esdeveniments en cada moment de la seva vida i alhora superar situacions ben complicades per fer pujar els seus cinc fills. 

 
Els assistents van fer nombroses preguntes a l’autora, en què es va deixar ben palès que, amb llibres com aquest, queden al descobert moltes veritats de la nostra història que ens van ser amagades durant el franquisme. Un ample col·loqui entre l’autora i el públic va servir per establir molts paral·lelismes entre la vida de la família de la Gemma (filla de la Carmeta, una de les filles de l’àvia Carme) i les nostres vides, les de molts dels assistents a la xerrada.
 
Felicitem la Gemma pel seu nou llibre, que esperem que gaudeixi de molts lectors, igual que del primer, del qual ja hi ha una edició en castellà. L’autora en fa presentacions per tota la península, alhora que continua escrivint, perquè té nous projectes de cara al futur. Esperem que pugui venir aviat a presentar-nos un altre llibre.
 
Isidre Prat Obradors
Fotos: Ana Pérez Hidalgo

Tempo: ‘Rere l’ombra de Wendy i Peter Pan’

 
Moltes son les obres  i els espectacles inspirats en Peter Pan, Wendy, Campaneta i el Capità Garfi, personatges creats a principis del segle XX per l’escriptor escocès James Matthew Barrie. Peter Pan representa un nen preadolescent que no vol créixer i a qui no li agrada el món dels adults. Conegut com el “líder dels Nens Perduts”, és l’infant meravellós que un dia marxa volant per la finestra, fugint de ser adult i allunyant-se de les responsabilitats que s’imposen a mida que ets fas gran. L’autor va crear la premissa que els nadons, abans de néixer, són ocells i tenen ales. Unes ales, potser, indicadores de la capacitat que tenen els infants d’il·lusionar-se, crear, somiar i fer volar la imaginació; o qui sap si les ales simbolitzen la forma  lliure que tenen d’entendre la vida.

 
Entorn d’aquest univers, el dia 8 d’octubre el Cicle d’espectacles familiars Tempo ens va oferir l’espectacle Rere l’ombra de Wendy i Peter Pan, de la companyia Produccions Essencials. Es tracta d’una revisió i actualització del mite de J. M. Barrie: un espectacle immersiu i participatiu d’actors i ombres, que reflexiona sobre què vol dir fer-se gran i com podem crear un espai de joc i llibertat en el qual poder somiar i connectar amb el món imaginari del joc i la fantasia, i mirar d’entendre la societat actual i els seus valors. Què ha canviat? Som capaços de mantenir vius els personatges que J. M. Barrie va crear? Què passaria si un dia deixàvem de creure i de jugar?

 
La companyia ens transporta al món del Mai Més mitjançant un divertit viatge poètic  immersiu d'ombres, on en el públic interactua amb l'escena. L’espectacle és dirigit per Lindes Farré i creat i interpretat per Sergi Pons, amb escenografia d’Eudald Ferré i música i espai sonor de Josep Maria Baldomà. El magnífic treball de tots ells es fa evident en la seva posada en escena.
 
Felicitats a totes les persones que han participat i han  tornat a omplir de màgia la Sala Sindicat de Balsareny.
 
Jordi Vilanova
Fotos: Produccions Essencials
 

XV Trobada dels Amics de la Colònia Soldevila

 

 
El dia 24 de setembre va tenir lloc una nova trobada dels Amics de la Colònia Soldevila, la quinzena, amb una visita al monestir de Santa Maria de Serrateix, seguida d’un dinar a Castelladral.
 
La Colònia, durant molts anys, va tenir una intensa vida social i cultural. En recordem algunes:

• L’escola de nens i nenes: dos pisos adaptats per fer d’escola, els nens a l’esquerra, les nenes a la dreta.
• El cafè, el cine, el grup de teatre, els Pastorets, les Caramelles, l’Esbart, les processons (Setmana Santa i Corpus, amb catifes de flors)  l’envelat (per la festa major), les festes nadalenques, els focs de  Sant Joan i de Sant Pere, el camp de futbol, les cistelles del bàsquet, la pista de tenis...

Malauradament el tèxtil va fer fallida, les famílies, a poc a poc, van deixar la Colònia i el jovent va emprendre  el seu camí... Com els fils, la vida té diferents colors i textures. Durant molts anys poca cosa vàrem saber els uns dels altres, excepte les persones que vivien en el mateix poble. La família, el treball i l’activitat diària de cadascú eren prioritàries. Ens hem anat fent grans quasi sense adonar-nos-en. La vida, amb els seus entrebancs, s’esmuny com aquell que vol agafar aigua amb la mà i se li escola entre els dits. 
 
Però hi va haver algú, fa uns quants anys, que va pensar a reunir tots aquells que havíem compartit la nostra infantesa a la Colònia Soldevila.  Fou la Maria Rosa Riera, malauradament traspassada aquest any 2023, qui, juntament amb altres persones, van iniciar els contactes i la possibilitat de retrobar-nos tots plegats. Efectivament, ja fa uns anys que, tots els que podem, ens retrobem en algun lloc prèviament consensuat. Aquest any hem trobat a faltar la Maria Rosa, especialment, pel seu tarannà, per la seva cordialitat i per ser una excel·lent persona.Per això li hem dedicat aquesta trobada. Després del dinar han vingut les seves filles, nétes  i néts. El seu nét Guillem, al teclat, ens ha cantat “La mare”, la cançó predilecta de la seva àvia.  

 

En la mateixa trobada vam recuperar i escoltar la sardana  “A l’ombra de Sant Esteve“, dedicada a la Colònia Soldevila, amb lletra de Miquel Bosch i Jover i música de Francesc Juanola i Reixach, estrenada a la Colònia el 18 d’agost de 1957.
 
L’Horaci Capel va iniciar el  treball de recerca de la sardana, un treball feixuc i complicat. Començant per la Casa de la Sardana a Barcelona i  continuant pel Museu de la Mediterrània a Torroella de Montgrí. Totes les gestions eren  negatives i poc encoratjadores. Passat un temps, l’Horaci va contactar amb en Joan Piñero, de Manresa, i aquest, juntament amb un amic seu, va aconseguir la particel·la de l’esmentada sardana. Finalment, es varen posar en contacte amb el director de la cobla Ciutat de Granollers, Joan Gómez, que va refer la particel·la principal i la de cada instrument, ja que l’original es trobava en mal estat de conservació. Amb  la seva direcció se’n va fer una gravació a Granollers.
 
En la nostra trobada anual, hom va suggerir la possibilitat de cantar aquesta sardana, i aquí apareix de nou en Guillem Cabra Besa, qui, amb una dolça veu,  ens la va cantar en recordança de la seva estimada àvia, Maria Rosa Riera. Així tothom en vàrem poder gaudir. Gràci4es als organitzadors i participants, i esperem retrobar-nos per molts anys en aquestes trobades emotives.
 
Amics de la Colònia Soldevila
Foto: Alfred Selgas

Meteorologia - Setembre 2023

 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes	13,9
Mitjana de màximes	29,6
Mínima (dia 23)	8,7
Màxima (dia 4)	35,3
Mín. més alta (dia 3)	19,4
Màx. més baixa (dia 22)	24,5

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 2 a les 14:20h)

46,0

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 30)	1.014,9
Mínima (dia 1)	1.004,2

 
La pluja (litres/m²)
 

Dia 15	16,6
Dia 18	1,8
Dia 20	8,2
Total	26,6

 
Francesc Camprubí
(dades AEMET)

Foto: Isidre Prat

Funeral per mossèn Xavier Castelló

LA VEU DEL CAMPANAR

Una vegada identificat el cos trobat el dia 19 de març al pantà de la Llosa del Cavall com el cos de mossèn Xavier Castelló, el nostre bisbat de Solsona comunica que està previst que el dissabte 25 de novembre a les 12 h. tindrà lloc un funeral a l’església parroquial de Sant Jaume de Mollerussa. Serà presidit pel nostre bisbe de Solsona, monsenyor Francesc  Conesa.

Preguem per mossèn Xavier, que fou rector de la nostra parròquia de Balsareny des de l’any 2011 al 2017.

Mn. Antoni Bonet i Trilla

Pedalada saludable pel terme

  

El divendres 22 de setembre, en el marc dels actes per celebrar la Setmana Europea de la Mobilitat tot reivindicant el “Dia mundial sense cotxes”, l’Ajuntament de Balsareny, amb la col·laboració del Club Ciclista Alt Llobregat Pla i Baixada, va organitzar una pedalada saludable pel terme municipal. El recorregut va ser d’uns 7 quilòmetres, i el dia va acompanyar. Un primer tram es va fer per dintre el nucli urbà; després vam pujar pel camí del Castell fins a la bassa, per baixar tot seguit fins a la Resclosa dels Manresans, des d’on vàrem tornar cap a la plaça de l’Església, d’on havíem sortit. Allà hi va haver un aperitiu per als participants. També hi va haver un concurs d’instagram en què tothom podia participar publicant a la xarxa una foto caminant, o bé anant amb bicicleta, patins o patinet, pels carrers del poble o pels camins del nostre entorn; entre els participants es va fer un sorteig, que va guanyar el perfil d’en “@Rickilover7” (Ricard Ribera). Volem donar les gràcies a tothom qui va ajudar a organitzar i dur a bon port aquesta sortida, i us animem a continuar desplaçant-vos amb mitjans sostenibles també la resta de l’any.
 
Jesús Acevedo
Fotos: Alfred Selgas

Repte núm. 84

 
La probabilitat que un roser faci roses blanques és del 30%. La resta d'ocasions són de color. La probabilitat que qualsevol rosa s'empesti és del 40%. Quina és la probabilitat d'obtenir una rosa blanca i sana? 
 
Salut i lògica!
Roc Carulla
 
Resposta al repte núm. 83:  20 cèntims.

Balsareny, seu de la XVI Fira del Món Geganter de Catalunya 2024

 

El tercer cap de setmana de setembre, la Colla Gegantera, Grallera i Tabalera “Els K + Sonen” de Balsareny va ser proclamada organitzadora de la Fira del Món Geganter de Catalunya al nostre municipi, els dies 14, 15 i 16 de juny de 2024. Un esdeveniment únic que, al costat de la Ciutat Gegantera, simbolitzen les dues màximes celebracions de la tradició gegantera d’arreu. Així doncs, Balsareny pren part del mapa geganter català, de la mà d’ “Els K + Sonen”, que situen el nom del municipi com a la setzena població que acull la fira al llarg de tota la història gegantera catalana. La colla organitzadora fa temps que té en ment aquest projecte; d’entrada havia sigut presentat per al desè aniversari de l’entitat, al 2022, però degut a la pandèmia es va desar la proposta per al 2024, any que se celebrarà un dels aniversari simbòlics dels gegants de l’entitat, com és la primera dècada de la Blanca de Bell-lloc, celebrant els seus 10 anys; i el 5è aniversari d’en Bernat de Peguera (dues figures que representen un estret vincle amb la història del municipi i sobretot amb el castell).

 

Aquesta proclamació es va dur a terme al sud de Catalunya, a la comarca del Montsià, en concret, a la Ràpita; on la colla hi va ser present al llarg del cap de setmana, participant en bona part dels actes. Així, ja de bon matí del dissabte 16, ens trobàvem bona part del grup per carregar els gegants i gegantons pertot seguit marxar en direcció a les terres de l’Ebre. Un cop arribats i instal·lats a la Ràpita, ja que hi passaríem el cap de setmana sencer, vam ser convidats a un gran dinar amb què la colla amfitriona ens va obsequiar, amb un peix de la zona realment exquisit.

 
A primera hora de la tarda vam començar una cercavila pel port i per alguns carrers de la localitat on van participar prop d’una trenta de colles. Després va seguir la festa, una tarda i nit de gresca per totes les edats que amb molta implicació van organitzar els rapitencs i rapitenques.

Ja a l’endemà, es tornaven a reunir els gegants d’arreu, per presentar les noves figures inaugurades o restaurades a Catalunya al llarg dels últims mesos, un dels actes característics de la fira; entre aquestes ens hi va acompanyar el capgròs del Pep Cañellas, estrenat durant la passada Festa Major, que al davant de la imatgeria de l’ACGC i de tots els participants de la Fira, va fer una bona ballada; al mateix temps vam aprofitar per explicar qui ha sigut en Pep Cañellas per al poble de Balsareny.  Després de realitzar la cercavila amb la Mariona, el Joan, la Blanca i en Bernat, va arribar un moment molt esperat, la proclamació oficial de l’edició de l’any vinent. Va ser molt emotiu el moment en què es va pronunciar el nom del municipi de Balsareny, per part dels gegants de la Ràpita i d’un eixerit capgròs, envoltats de confeti en aquell instant màgic en què es desvetllà la nostra candidatura.

 
Agraïm molt la presència durant tot el cap de setmana amb nosaltres i el recolzament del regidor de cultura de l’Ajuntament de Balsareny,  Jordi Vilanova, que en tot moment i, en companyia d’un altre balsarenyenc que acostuma a participar de les trobades geganteres, culturals  i folklòriques del municipi, l’Alfred Selgas, van estar amb la colla gegantera, acompanyant-nos i participant en els diferents actes.

 
No cal dir que estem davant d’un repte important per a Balsareny, i que ja hi ha un projecte iniciat del tot inclusiu, contemplant totes les entitats culturals del poble: l’altra colla gegantera, el ball de la Faixa, els Bastoners, la colla Peta Fluix, els Dansaires dels Pastorets de Balsareny, la Coral Sant Esteve de Balsareny, els campaners, etc..., i que haurem d’anar treballant amb temps, colze a colze, tant amb les entitats com amb els comerços del poble i el mateix Ajuntament de Balsareny. La programació de la Fira s’estendrà des de divendres fins diumenge.

 
Volem que el municipi de Balsareny, a partir d’aquest fil conductor de la Fira del Món Geganter, la qual acostuma a ser visitada per gent d’arreu, sigui l’aparador de tota l’activitat cultural que hi ha i es porta a terme al nostre municipi.

 
Per altra banda, també volem agrair a tothom els missatges de suport que hem rebut des d’un primer moment, començant pels mitjans de comunicació de la zona: Regió7, Nació Digital, Ona Bages; com per part de les colles de la nostra vocalia i d’altres de més llunyanes, algunes organitzadores d’aquest acte prèviament a la seva localitat (com Sallent o Castellterçol), que també ens van oferir la seva ajuda, i veïns i veïnes de Balsareny.

 
És per aquest motiu que ben aviat es farà una presentació del projecte a la Sala Sindicat de Balsareny, amb membres de l’ACGC, per conèixer a fons el plantejament d’aquest acte d’envergadura. Es farà difusió amb programes a part i a les xarxes de l’entitat. Mantindrem Balsareny informat i treballant en els diferents àmbits perquè aquesta oportunitat la puguem aprofitar i gaudir al més i millor possible.

 
Text: Colla de Geganters, Grallers i Tabalers ‘Els K + Sonen’ de Balsareny
Fotos: Alfred Selgas

Blanca Soler parla de salut mental a la Biblioteca

  

El dilluns dia 9 d’octubre, la balsarenyenca Blanca Soler Codina va fer una xerrada a la Biblioteca Pere Casaldàliga entorn del seu llibre Carn nua, sobre el tema de l’anorèxia, amb motiu de celebrar-se, el 10 d’octubre, el Dia Mundial de la Salut Mental. La Blanca ja va presentar el llibre fa dos anys justos (el 16 d’octubre de 2021) al Sindicat; llavors, amb poca gent, a causa encara de la pandèmia, però en un moment també molt escaient, perquè la Marató de TV3 d’aquell any havia de tractar el tema de la salut mental. Ens en fèiem ressò al Sarment núm. 516 (octubre de 2021); i del llibre ja n’havíem fet abans una ressenya al Sarment núm, 511 (abril 2021). La bibliotecària, Ana Pérez Hidalgo, ja va manifestar aleshores la intenció de poder tornar a fer un col·loqui sobre el seu llibre més endavant, a la Biblioteca. I així ha estat, en una data assenyalada com és aquesta.
 
Després d’una breu presentació de l’Ana, en què va remarcar la gran importància de poder parlar de malalties d’aquest tipus, que encara sovint són un tabú a la nostra societat, va intervenir la Blanca per explicar-nos la seva experiència.

 
La Blanca Soler va patir anorèxia durant la seva adolescència, feliçment superada, i actualment fa xerrades a molts llocs, sobretot centres educatius, per donar a conèixer la seva convivència amb la malaltia i per ajudar a prevenir possibles casos entre els nois i noies. Com va expressar ella mateixa, es va inspirar a escriure el llibre, més que per motius econòmics, per donar a conèixer aquesta malaltia i contribuir a trobar solucions i a trencar aquests estereotips de la societat, que sembla que no se’n pugui parlar.
 
Igual que ho fa en el llibre, amb un llenguatge molt planer i entenedor, ajudada d’una presentació digital, va parlar de la seva malaltia des dels seus inicis, als 13 anys, quan feia segon d’ESO, fins als 18, fent segon de batxillerat. Durant tots aquests anys, la Blanca va viure molts alts i baixos, però gràcies al suport de la família, de diferents professionals i a la seva pròpia voluntat, se’n va anar sortint. Després de la seva exposició, va contestar algunes preguntes del públic, sobre aspectes relacionats amb el tema, tals com el paper de l’escola quan hi ha un problema d’aquests amb un alumne i la problemàtica de les xarxes socials.
 
Cal dir que, el mateix dia 9, a les 3 de la tarda, la Blanca ja havia fet la mateixa xerrada, també a la Biblioteca, als alumnes de 3er d’ESO de l’Institut Escola Guillem, amb molt d’èxit i molt encertada, donat que l’anorèxia afecta molt els adolescents.
 
Actualment la Blanca està acabant la carrera de periodisme, estudis que alterna amb la feina de professora, que ja exerceix i que li agrada molt. També podem dir que és escriptora, perquè, a més d’aquest llibre, l’any passat en va publicar un altre, del qual també vàrem fer una ressenya al Sarment, de caire molt diferent: Paraules de mar, un recull de 21 poemes breus, que tenen relació amb el mar, però que es centren en la denúncia de les injustícies socials i els drames humans que el món actual no sap o no vol parar. En parlàvem al Sarment núm. 526 (setembre de 2022). 

 
La bibliotecària, Ana Pérez, va fer referència també a aquest segon llibre, que tenia a la mà, i va engrescar la Blanca perquè en llegís un dels seus poemes. Ella va triar el que porta per títol: “Mar - Refugiats”, que va ser aplaudit per la trentena de persones assistents a l’acte.
 
Tant el llibre Carn nua com el Paraules de mar es troben a la Biblioteca i també es poden adquirir a les llibreries. Tots dos són editats per Llibres ParCir de Manresa.
 
Text i fotos: Isidre Prat