‘L’ordit de la vida’, de Gemma Masip

‘L’ordit de la vida’, de Gemma Masip
 
El dijous 19 d’octubre va tenir lloc a la Biblioteca Pere Casaldàliga la presentació del llibre L’ordit de la vida, a càrrec de la seva autora, Gemma Masip Bonet, resident a Balsareny. Aprofitant aquesta presentació, els membres del Club de Lectura, presents a l’acte, havien triat aquest llibre per llegir-lo.
 
Dèlia Ortega va obrir l’acte parlant sobre l’autora. La Gemma va néixer i viure a Barcelona, al barri de Sants, però va venir a viure al nostre poble, fa uns 17 anys, a Cal Negret, a Vilafruns, al límit amb el terme de Sallent.  És mestra, psicopedagoga i logopeda; i va treballar uns 10 anys a l’Institut Escola Guillem de Balsareny. Té un extens currículum en el camp de l’educació: entre altres coses, ha treballat en diversos nivells educatius, ha fet un treball sobre l’educació dels valors i ha publicat articles educatius i de pedagogia.
 
D’ençà de la seva jubilació, la seva passió per la memòria històrica l’ha portada a escriure ja dos llibres. El primer va ser De Gandesa a Grossbeeren, centrat en la vida del seu pare, un excombatent republicà que va haver d’anar a treballar a Alemanya —així pagava el franquisme el deute contret amb aquell país per l’ajuda militar dels nazis— i va acabar en un camp de concentració (vegeu Sarment núm. 488, març 2019). Aquest  segon llibre, L’ordit de la vida, que li ha suposat una recerca de cinc anys, narra les vivències d’una dona treballadora, emmarcades en la complexa història dels moviments socials i polítics del nostre país al llarg de tot el segle XX.
 
El títol, L’ordit de la vida fa referència a la feina de la Carme, l’àvia de l’autora, que era ordidora en una fàbrica de Sants. La Carme va néixer el 1899 i va morir el 1996; el llibre reflecteix tant les seves vivències personals com els problemes de les dones treballadores i la vida de les famílies obreres, que s’organitzaven per tirar endavant, en períodes difícils però esperançats. Per una banda, els sindicats movien la gent, plantaven cara i promovien vagues perquè els sous eren molt baixos; per altra banda, s’organitzaven en cooperatives que, a més de servir per comprar a millors preus, promovien activitats lúdiques i culturals al barri; finalment, les dones lluitaven perquè els seus drets civils i laborals fossin reconeguts. La Carme sempre va estar compromesa amb aquestes activitats. Després van venir dictadures, una guerra civil i una llarga postguerra, èpoques en què es van perdre les llibertats i no es podia viure en català. La Carme va haver d’afrontar els esdeveniments en cada moment de la seva vida i alhora superar situacions ben complicades per fer pujar els seus cinc fills. 

 
Els assistents van fer nombroses preguntes a l’autora, en què es va deixar ben palès que, amb llibres com aquest, queden al descobert moltes veritats de la nostra història que ens van ser amagades durant el franquisme. Un ample col·loqui entre l’autora i el públic va servir per establir molts paral·lelismes entre la vida de la família de la Gemma (filla de la Carmeta, una de les filles de l’àvia Carme) i les nostres vides, les de molts dels assistents a la xerrada.
 
Felicitem la Gemma pel seu nou llibre, que esperem que gaudeixi de molts lectors, igual que del primer, del qual ja hi ha una edició en castellà. L’autora en fa presentacions per tota la península, alhora que continua escrivint, perquè té nous projectes de cara al futur. Esperem que pugui venir aviat a presentar-nos un altre llibre.
 
Isidre Prat Obradors
Fotos: Ana Pérez Hidalgo