Qui tanca, nosaltres o ells?

CINC MINUTS
 

 
Son les nou del matí i acabo d’arribar de comprar el diari. Abans de fer la queixalada matinal, amb la finestra oberta del terrat, gaudeixo del silenci del matí i de la saviesa del planeta que em mostra el canvi de cicle que tenim al llarg de l’any.
 
L’interrogant del títol deixa a una banda allò de “qui perd els orígens perd la identitat”. Per què dic això? Encara tinc la sort de poder llegir als meus estimats columnistes del diari El Punt Avui i m’agrada preguntar-vos què en penseu sobre això de “tancar la parada”, de Martí Gironell.
 
«Saps, els de la merceria han tancat? I ara els dels electrodomèstics, també. Aviat no quedaran botigues.” Parlo amb la meva mare, que està ben amoïnada perquè constata que, d’un temps cap aquí, els comerços i els tallers de pobles i viles, com el seu, baixen la persiana. Els amos i les mestresses que han portat el rem de la botiga es jubilen i no hi ha continuïtat. Cap membre de la família vol seguir-los les passes i ningú altre de fora s’interessa per posar-se al capdavant del negoci perquè no ho veuen clar. “Les persones grans que no tenim cotxe, on hem d’anar a comprar uns botons, una cremallera, una pila o un endoll?”, em pregunta ma mare. I sentencia: “Com que ho hem fiat tot als supermercats i a les grans superfícies, ara, als pobles, no hi queda ben res. Només bars».
 
El raonament de la mare d’en Gironell ens toca de ben a prop als balsarenyencs avui. Qui no recorda aquell floriment de serveis en diferents carrers del poble. Sense voler ser nostàlgic, hem perdut aquell de tu a tu de la botiguera que ens coneixia de tota la vida. Malgrat tot, però, encara ens queda alguna d’aquestes persones que ens saluden amb tracte familiar i veïnal.
 
No vull passar per alt la falta de continuïtat de les famílies botigueres, però els nous temps, on no existeixen distàncies, ha ofegat el comerç de proximitat. Si tots ens quedéssim a casa, un altre gall cantaria i per això em remeto a “qui tanca, nosaltres o ells?”.
 
Josep Gudayol i Puig