Comiat al Ramon Magem

No puc afegir gran cosa al comentari i al resum de la seva vida que veig publicat en aquestes planes del Sarment a càrrec de les seves filles.

Però així i tot, m'arrisco, pel fet de ser amics de tota la vida i per tants avatars que havíem passat junts, a confessar-vos que aquesta ha estat per a mi una pèrdua d'aquelles que fan mal, mal de veritat.

Sí, vam ser companys d'escola amb el Sr. Civit, com ho vam ser més tard en tantes activitats al poble, com l'escoltisme (si fos aquí, rememoraríem la multitud d'anècdotes que van conformar aquell estrany campament a Gréixer, junt amb altres, és clar, de molt més digeribles).

També aquell primer intent de teatre per "joves afeccionats", fet en aquest cas de forma força rudimentària en el "Teatre dels capellans" (el del costat de l'església) i embrió del que va ser després aquell gran Carrusel, del qual ell va ser —com és sabut— una peça  molt important.

En tindríem moltes per explicar, però jo només volia destacar la historia "dels festejos"; d'aquells festejos en què, anant tan sovint als balls que es celebraven preferentment a la vila de Sallent (a la piscina, principalment), dues amigues —de tota la vida també— de la població ens van "seduir a tots dos a l'hora" i de tal forma que més endavant ens hi vam casar. Parlo, naturalment, de la Mercè i de la Rosalia.

Es per això que la relació ha estat constant i immillorable, destacant que aquesta amistat ha estat reforçada, fins i tot en el temps. I per això aquesta pèrdua es per nosaltres doblement sentida. Que en pau descansis, entranyable amic Ramon.

Josep Soler Cirera i Rosalia

Foto: Arxiu