Tenir cura del nostre entorn

Avui us volem parlar del valor de tenir cura del medi ambient, del nostre entorn immediat.
 
Fa ben poc, es va celebrar la 28a Conferència del Clima a Dubai, de la qual es van derivar alguns acords prou interessants segons molts analistes. Segurament que aquells que tenim consciència en aquest camp els vam trobar clarament insuficients. Si els acords haguessin estat tal com caldria per revertir l’escalfament del clima, les conseqüències de la seva execució passarien per reduir de manera contundent els nostre tren de vida pel que fa al consum d’energia. Hauríem de decréixer clarament.
 
Hi ha objectius que solen ser compartits i creen una pràctica unanimitat si els plantegem de manera genèrica i àmplia. Ningú contradiu que és desitjable la pau al món, el respecte  per tothom, la igualtat d’oportunitats... Tenir  cura de l’entorn, plantejat així a l’engròs, resulta també un desig amable i compartit.
 
Que una cosa passi a l’altra punta del món, o que en parlem d’una manera general, crea una sensació de manca d’implicació per distanciament que fa més fàcil posar-s’hi d’acord. Prendre distància de les coses ens fa  guanyar objectivitat, desactivar el lligam emocional i veure-hi més clar.
 
En una xerrada que recordem sobre la desaparició dels goril·les feta a la seu d’un parc natural pirinenc,  tothom blasmava l’actuació dels vilatans furtius del país africà que els caçaven per obtenir beneficis. Molts dels assistents vam posar recursos per a l’organització que vetllava per la pervivència d’aquells primats. Ara bé, davant la pregunta intencionada que es va fer sobre la conveniència de tenir la mateixa conducta davant la protecció dels ossos i els llops a les nostres contrades, la unanimitat es va trencar i va sortir la frase clàssica: “això no és el mateix...” Efectivament no ho és, perquè ens interpel·la en la nostra conducta diària. I a això ens referim.
 
D’aquí ve que donem suport a les grans decisions internacionals, com les que puguin afectar al  canvi climàtic, i fins i tot ens semblin curtes d’abast, però en canvi ens costi molt més deixar de viatjar a llargues distàncies si ens plau, anar de creuer, tenir la calefacció o l’aire a tot drap, pujar a esquiar cada cap de setmana o treure les escombraries  al cancell de la porta de casa de manera selectiva. A molts de nosaltres encara no ens convenç comprar productes del costat de casa per la senzilla raó que són més cars o fan més mala pinta. Aquestes  no deixen de ser conductes poc madures, fins i tot ingènues.
 
Què volem dir amb això? Doncs que la implicació personal i col·lectiva a nivell local, ha d’anar en consonància amb allò que volem a nivell global. Una cosa tan fàcil de dir com complicada de fer.
 
Dins del programa Balsareny Educa s’està configurant de fa temps un grup de treball que vol incidir en la necessitat d’educar-nos tots plegats per adquirir actituds en el camp de la cura del medi i que se’n derivin  pautes per anar caminant cap a un món que hem de viure de manera diferent de com ho hem fet fins ara. Hem de prendre partit. Hem de canviar la nostra interacció amb l’entorn.

Aquest equip de persones vol projectar una mirada  per una veritable conducta de respecte al nostre medi; des de les activitats més domèstiques fins a les de lleure, passant per ajudar les nostres administracions a prendre decisions valentes i àmpliament compartides. Es pot fer molta feina educativa, tant a l’escola on s’impregni tota l’activitat d’una sensibilitat ecològica, fins a les entitats, els clubs esportius, els col·lectius i la ciutadania en general.

Una tasca educativa que afecti de manera transversal els hàbits de consum, l’energia, l’aigua i els residus. Pot ser a voltes un grup de pressió, de representació, d’alerta. Però sobretot vol ser un equip de gent que engresqui a prendre’s seriosament la nostra relació amb un entorn natural que demana ser entès i respectat.
 
Ja ha promogut activitats com la neteja de la Malesa, o el seguiment del projecte Oreneta, però vol anar més enllà i està mirant com eixamplar la taca, sumar gent i empènyer per anar creant un estat d’opinió des de la base.
 
Cal aprofundir en un camí d’interacció saludable entre el comportament dels vilatans  conscients i actius, i de l’administració, que respon des del seu lloc. Ni sempre hem d’atribuir els avenços als ajuntaments, consells comarcals o governs per esperar que ens ho posin fàcil, ni tampoc auto inculpar-nos lamentant que la gent no fa el que ha de fer. En aquest camp, com en la resta, hi som tots.

Observem que de mica en mica hem recorregut un camí cap a una consciència mediambiental. Tant els grups de govern dels darrers ajuntaments com la ciutadania en general, adoptem pautes de conducta que abans no teníem en compte.
 
Però hem de fer-nos-hi una mica més si pot ser. Eduquem-nos com a persones amb un sentit de ciutadania global, que parteix del diàleg entre nosaltres i el petit territori per viure que tenim més a prop. Gestionem el nostre entorn sintonitzant amb la crida del món. Nosaltres que podem.
 
Balsareny Educa