El brai d’Oló (II)

RACONS DEL BAGES I EL MOIANÈS
 

Surgències d’aigua salada, de color ataronjat, al Torrent Salat

 

Continuem amb la ruta iniciada el mes passat al brai d’Oló, on vàrem veure el cingle del Macari i el serrat del Segimon. Ens trobem al peu de la riera d’Oló, que travessa una conca excavada per ella mateixa que anomenem brai, on es pot deixar el cotxe: punt A (41.874343,2.037537).
 
El torrent Salat
 
A la mateixa zona del brai, seguim uns 250 metres des del punt A cap al sud, per una carretera asfaltada, paral·lela a la riera d’Oló, fins al punt B (41.872070,2.037865). Veurem que, a la nostra esquerra, pel costat del serrat del Segimon, hi baixa un torrentol molt estret que desemboca allà mateix, a la riera (passant per sota de la carretera): és el torrent Salat o la Salada.
 

Roques inclinades de colors clars i grisos, sota del Serrat del Segimon (al peu de la carretera)

Aquí les roques tenen tons clars i grisos (no vermells), corresponents sobretot a gresos i argiles, amb una pols blanca, del mineral epsomita (sulfat de magnesi). Són materials de la Formació Súria, dipositats just sobre la sal, quan es va evaporar l’aigua del mar interior que hi havia (abans del plegament i formació de l’anticlinal d’Oló i el posterior brai).
 
La sal és a pocs metres de la superfície i per això l’aigua del torrent és salada, i s’identifica (si no la volem tastar) perquè hi podem veure unes surgències d’aigua que formen uns bassals de color taronja (com al torrent Salat d’Avinyó). És aigua del torrent que es va filtrar i que més tard ha sortit a fora, després d’estar en contacte amb la sal.
 

Minerals blancs d’epsomita, entremig de les roques grises de la Formació Súria

L’aigua salada dissol molt bé el ferro del terreny i hi ha uns bacteris que obtenen l’energia per viure de les reaccions químiques d’aquest ferro, que provoquen el color ataronjat de l’aigua, com un rovell. És la mateixa sal explotada a les mines del Bages, a molta més fondària.  A la foto que encapçala aquest article s’aprecien els colors de l’aigua. 

 
Font del Roc
 
Al punt B, a l’altura del Torrent Salat, veurem una pista forestal en descens, que surt per la dreta del camí asfaltat, i que va seguint la riera.  Al cap d’uns 300 metres, ens trobarem, a l’esquerra, amb l’espai lúdic de la Font del Roc, que, tot i ser ben a prop del torrent salat, la seva aigua no és salada, ja que no ha estat en contacte amb la capa de sal. Lamentablement en l’actualitat està ben seca, però és un bon espai de relaxació, amb taules i bancs per fer-hi pícnic. 

Espai lúdic de la Font del Roc 

 

Recordem que al Cingle del Macari, a la dreta de la riera, les capes o estrats eren ben horitzontals. En canvi, passada la Font del Roc, també a la dreta, estan ben inclinats com abans al Serrat del Segimon, a la banda esquerra. Això ens indica que, en aquest tram, la riera ha travessat tot l’eix de l’anticlinal.
 
Seguirem encara amb dues fites interessants, que trobarem més avall de la Font del Roc. La darrera part del Brai d’Oló la deixem per al mes vinent.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors