Entrevista a Marc Comabella

 

 
Convertir les teves aficions en una vocació és un dels objectius que quantitat de gent persegueix tota la seva vida. El Marc Comabella, nascut a Balsareny el 1997, porta treballant en una varietat de projectes des de ben jove i ara com ara, tot orgullós, ho considera la seva feina.
 
Des dels tres anys en Marc desenvolupa un vincle especial amb el piano, que, amb vint-i-sis anys encara manté. L'instrument, conjuntament amb la música, va passar de ser un hobby al seu futur estudi. És així que, en acabar el batxillerat artístic a l'institut Lluís de Peguera, continua desenvolupant l'aprenentatge de les arts i cultura en diferents escoles de música fins acabar el grau elemental i encaminar-se al grau professional al Conservatori Municipal de Música a Manresa. Des del 2012 fins a 2017, Comabella, es nodreix de diferents coneixements; tant com atenent a classes de piano amb Lluís Rosselló i Benjamí Santacana, com cursant formacions professionals d'actor i director, o també, atenent classes de grans professors a l'estudi de Nancy Tuñón i Jordi Oliver. Més endavant, el músic perfecciona la tècnica vocal, la interpretació davant la càmera i el cinema publicitari amb unes masterclasses que el condueixen a acabar el grau superior de música a Madrid el 2022 amb l'especialització "Musicologia".
 
Paral·lelament als estudis i a les persones de les quals ha extret una formació, el jove emprenedor també s'emporta un gran crèdit pel gran nombre d'obres i treballs que ha dirigit o creat o de les quals ha format part durant els darrers anys. S'inicia la llarga llista de projectes el 2007 amb "Objectes perduts" a Balsareny, sota la direcció d'Elisa Jorba. A partir d'aquí, Comabella col·labora en diferents projectes situats en zones diferents, però, tot i això, sempre s'ha mantingut en contacte amb el seu poble: és així que durant molts anys va formar part dels Pastorets de Balsareny. Seguidament, ha arribat a actuar sobre l'escenari del Kursaal o el mateix teatre Conservatori, on anys enrere només ho visualitzava com a àrea d'estudi i no com un escenari on presentar la seva feina. Ha sigut pianista a múltiples concerts o actuacions, i fins i tot ha sigut director de petites orquestres i corals.
 
A mesura que passen els anys no s'allunya del teatre, sinó que s'hi involucra més. Així, va creixent com a músic, actor, director de teatre, cinema i televisió. Al parlar sobre teatre, ens parla sobre l'inoblidable neguit que se sent a l'hora de fer un càsting o la satisfacció i orgull que se sent al compartir moments amb actors que admiraves des de petit. És així que arriba a conèixer actors catalans com el Marc Balaguer, la Candela Antón o el Boris Ruiz...
 
L'afició cap al teatre es mostra més tard, a diferència de la de la música, però igualment en Marc hi inverteix el mateix nivell d'esforç i perseverança. Aquesta dedicació dona fruit a grans projectes, com el de la sèrie "Altafulla", on és ell el director del guió. A més a més d'un film, també va ser el seu treball de recerca a l'Institut Lluís de Peguera de Manresa i un dels projectes que li ha requerit més feina. Tot l'esforç va valdre la pena, ja que, quatre anys després, amb un equip semiprofessional de 200 persones, van poder transformar un escrit en una sèrie de quatre capítols. Per altra banda, s'ha hagut d'enfrontar a la direcció de temes complexos, amb l'ajuda d'Esteve Rovira, com és el cas de la producció d'una pel·lícula inspirada en el llibre sobre l'anorèxia Carn nua, de la balsarenyenca Blanca Soler.
 
Cal destacar la direcció de la Coral Sant Esteve, de la qual mossèn Joan Bajona en va ser impulsor, i la direcció musical i escènica d’El cafè de la Marina, de Josep M. de Sagarra, en format musical. Aquest pla de treball va ser tot un repte per a ell, ja que quan va acceptar de formar-hi part va incentivar-ho acollint-hi joves, més petits de vint-i-cinc anys, de Balsareny i els seus entorns. Va ser interpretat per una quarantena d'actors, cantants i instrumentistes de la Catalunya central.
 
Avui dia es troba en l'últim any de carrera i té en mans la presentació del TFG, el qual té la data per l’abril que ve. Aquest treball parla sobre la sardana, ja que, des del seu punt de vista, il·lustra la música de Catalunya. Treballa com a pianista a cerimònies amb l'empresa barcelonina "Nessun Dorma" i és professor de piano, llenguatge musical i cant coral en diferents escoles de música del voltant; també realitza formacions particulars de proves d'accés al Conservatori o a l'Escolania. És director del grup vocal V9 de Viladomiu Nou i de la Coral Sant Esteve de Balsareny, de la qual també és pianista des del 2017. Forma part de la Polifònica de Puig-reig, que és la millor coral de Catalunya no professional. A més a més, té per davant cinc setmanes de rodatges per a la pel·lícula sobre l'anorèxia, que confirma que li fa molta il·lusió. 
 
"Tenim la visualització que l'art ha de ser perfecte, quan la perfecció no existeix" comenta en Marc, després d'una reflexió sobre totes les lliçons que la seva professió ha generat. La música i el teatre són part d'aquest art. que no ha de ser delimitat per la perfecció, sinó que s'aprèn i t'acompanya al llarg de la teva vida. Per això el músic ens fa saber que el seu record més apreciat relacionat amb la música va ser el fet de poder tocar per l'enterrament de la seva àvia conjuntament amb el seu company Sergi: "compartim la música d'una manera molt essencial".
 
Martina Junyent
Foto: Julman Studio