El llençol perdut

TECNOLOGIA
 

Sempre passa el mateix amb les noves notícies impactants: després d’una temporada de no parlar de res més, nous fets capten la nostra atenció, notícies més recents enterren les anteriors. Arriba un punt on dubtem sobre si allò de què tant parlàvem encara existeix, si aquella guerra encara dura, si els afectats per aquell terratrèmol, tsunami, huracà, incendi o ves a saber quin desastre ja han tornat a la normalitat; si aquella central nuclear que va petar encara treu fum, etc. Tenim incomptables exemples d’aquest fenomen: qui se’n recorda de la covid?
 
I què se’n deu haver fet, del ChatGPT? Encara dura la moda de la intel·ligència artificial generativa? Tant que se’n parlava fa uns mesos i ara gairebé no surt a les notícies. Els seus detractors comencen a respirar tranquils. Volien prohibir-ho en alguns països, oi? Com està això? Actualment hi ha alguns països on  ChatGPT no es troba disponible, com ara Rússia, la Xina, Corea del Nord, Iran, Síria, Hong Kong, Cuba, Veneçuela, Bielorússia i Itàlia. No hi ha previsió de noves incorporacions a aquesta llista. Genera molta curiositat, de fet, la posició italiana.
 
Superat el xoc inicial, sembla clar que tothom reconeix que la IA generativa és un avanç tecnològic de tal magnitud que ningú, tret de països on ja abans les llibertats estaven retallades (i Itàlia, sembla), vol renunciar-hi. Gairebé cap país democràtic tret d’Itàlia (per ara), veu raonable quedar al marge d’aquest tipus de tecnologies mentre la resta del món s’hi llença de cap. Més aviat que tard ens trobarem amb intel·ligències artificials aquí i allà, ens hi comunicarem i, a poc a poc, ens aniran semblant una cosa habitual, familiar.
 
Un exemple. En el marc del programa Salut/IA, amb participació directa del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, el passat 12 de juliol, es va celebrar la jornada de presentació del projecte per al desenvolupament d’un sistema per a proporcionar informació sobre els medicaments a la ciutadania. És a dir, l’objectiu és crear una “ment artificial” capaç de respondre als ciutadans de Catalunya les seves preguntes sobre medicaments. Molt probablement, a mitjà termini, trucarem a un telèfon gratuït i podrem demanar qualsevol dubte que tinguem sobre els medicaments que prenem i serem atesos per una veu d’aparença humana que, amb amabilitat i paciència fora de l’abast dels humans, donarà resposta als nostres dubtes amb precisió i claredat, adaptant les seves explicacions a les característiques del seu interlocutor.
 
Fins ara, els avenços tecnològics han deixat pel camí a amplis sectors de la societat que no s’hi han pogut adaptar. Això ha afectat, tradicionalment, la gent més gran. Estem davant d’un canvi. L’aparició de la IA, lluny de suposar un repte per a les persones grans, serà un alleujament. La tecnologia passarà a semblar humana, parlarem amb les màquines com si fossin persones. Per primer cop, la tecnologia serà senzilla per als més grans.
 
El gran repte el tenen els joves. La IA s’integrarà en tota mena d’empreses i suposarà  una revolució del món professional on els nostres fills i filles hauran de trobar un lloc. Cal capacitar els joves per desenvolupar-se amb èxit en un entorn on les intel·ligències artificials seran el pa nostre de cada dia.
 
Estem davant d’un canvi igual o més gran que els que van suposar la revolució industrial, el ferrocarril, les màquines d’escriure, les calculadores, la TV, els ordinadors o internet. No s’hi val a amagar el cap i fer com si res: aquesta onada passarà per sobre de tothom. Amb els avenços tecnològics la societat ha perdut un llençol en cada bugada, ha generat una bretxa, ha deixat gent enrere. Qui serà el proper llençol perdut? Intentem que no siguin els nostres fills i filles.

 
Ferran Gállego
Imatge creada amb Midjourney