Un
any més, Balsareny va celebrar una diada de Sant Jordi participativa, de cultura i de solidaritat Divendres
21 d'abril de bon matí, l'Institut Escola Guillem de Balsareny obria els actes amb
una gimcana literària pels carrers del poble. Cap al migdia, tots junts es van
trobar a la plaça de la Mel fent una lectura de poemes i una cantada conjunta.
Durant tot el matí hi va haver intercanvi de llibres i una paradeta solidària
de manualitats fetes pels alumnes: la recaptació anava destinada a projectes
solidaris que promou el centre. La matinal va comptar amb una bona participació
de les famílies. Diumenge
23, diada de Sant Jordi, diferents entitats i associacions s'encarregaren de
fer lluir la festa. A la plaça de la Mel, la biblioteca Pere Casaldàliga, l'Agrupament
Escolta i Guia Guillem de Balsareny, el Parc de la Séquia, els Miolets del Castell
i instituts veïns omplien el matí de paradetes i activitats. Les dues colles
geganteres del poble van amenitzar la matinal amb uns balls a la mateixa plaça,
i amb una petita cercavila per alguns carrers cèntrics del municipi. A
la plaça Ricard Viñas, des de les 9 del matí i fins les 8 del vespre, el Cercle
Cultural de Balsareny i la Fundació Pere Casaldàliga, amb el grup de voluntaris
de Balsareny Educa, van fer novament de l’entorn de cal Merenci un espai ple de
llibres, roses i artesania. Els llibres, proporcionats en gran part per la llibreria
Els Colors, mostraven les darreres novetats, amb títols d’interès en aquest Dia
Mundial del Llibre. També hi havia textos d'autores i autors locals. L'artesania,
vinguda de l'Araguaia, oferia postals amb teixits indígenes, figures dels indis
Karajà o anells de Tucum. La parada de venda de roses anava a càrrec de les
floristes locals: la Comissió Pere Casaldàliga els agraí la participació donant
color a aquesta emblemàtica causa. Dintre
de Cal Merenci, una bona estesa de llibres vells i de segona mà omplien cada
racó, ple de detalls de la Festa dels Traginers. Al fons, un gran retrat de
Pere Casaldàliga, junt amb el rem karajà, símbol de la lluita indígena; el
barret de palla sertanejo, de la
lluita dels treballadors; antigues lleteres que feien referència a la seva casa
natal; i una vella màquina d'escriure amb la carta d'agraïment, escrita pel
mateix Pere, quan va ser escollit fill predilecte de Balsareny. Del discurs de
Casaldàliga quan se li va atorgar la Creu de Sant Jordi, l'any 1990, en
destaquem aquestes paraules: «El drac de
les moltes morts és prou ferotge encara, però la princesa de la Vida s’ho
mereix tot. No ens mancarà la força alliberadora d’aquell que ja ha vençut la
mort, i és la nostra Vida Nova.» Vegeu el discurs complert en el següent
enllaç: https://fperecasaldaliga.org/blog/2020/04/23/la-meva-creu-de-sant-jordi/ Cal
Merenci lluïa també dos rams de roses vermelles, cedits per la llibreria Els
Colors i per Decoart. L'un va ser obsequiat a la Maria Dolors Soler per la seva
gentilesa cedint casa seva per a aquesta festa; l'altre va ser sortejat entre
els signants d'una llumineta que hi havia a la parada. El guanyador va ser en
Francesc Ció amb el número 74. Una part de la recaptació de la parada de cal
Merenci serà destinada a projectes solidaris de la Fundació Pere Casaldàliga,
que agraeix al poble la seva solidaritat. Des
de Sarment també volem felicitar i
donar les gràcies a tots els organitzadors, participants, col·laboradors i
voluntaris, per fer possible novament una gran diada de Sant Jordi. Sarment Fotos: A. Selgas / J. Vilanova v
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.