Els alumnes de 4t de Primària, guanyadors del concurs escolar de l’ONCE en la categoria A

 

 
Enguany, els alumnes de 3r fins a 6è de Primària de l’institut escola Guillem de Balsareny han participat en la 39a edició del concurs escolar del Grup Social ONCE, que any rere any organitza per tal de sensibilitzar l’alumnat sobre la inclusió. Alhora, aquest concurs ajuda a fomentar valors com la solidaritat i el treball col·laboratiu, per aconseguir la igualtat d’oportunitats per a totes les persones.
 
Enguany el lema era: “ONCITY. El videojoc que ens fa iguals”. Prèviament l’ONCE envia uns materials a les escoles per preparar l’alumnat per a la tasca que realitzaran. Aquest any es tractava de confeccionar una lona, com si fos una tanca publicitària, amb un disseny propi.
 
Els alumnes de 4t de Primària han estat els guanyadors de la categoria A en l’àmbit de Catalunya. A la fase nacional d’Espanya no s’hi ha arribat: un altre any serà. Volíem que ells mateixos ens expliquessin tot el procés de confecció del treball que han presentat i amb el qual han estat premiats; així que hem anat a l’escola a parlar amb ells.
 
Procés de treball de la lona
 
Els alumnes ens comenten que primer van prendre consciència del fet que la vida social ha d’incloure tota mena de persones amb discapacitat. Tot seguit, per grups, van posar-se a dissenyar millores per a les persones amb necessitats especials de tipus visual, auditiu, físic o intel·lectual i com aquestes millores es poden aplicar en el transport, a l’hora d’anar a comprar, en l’estudi, en els espais urbans i en les gestions administratives que exigeix la vida quotidiana.
 
Van fer propostes molt interessants que van anotar acuradament. Per exemple, que hi hagués menys soroll als transports públics per facilitar l’escolta a les persones invidents, i que a les parades la megafonia fos prou indicativa visualment o auditivament, que els estudis fossin més adaptats, que la lectura de les informacions als museus fos més breu i fàcil per facilitar-ne l’entesa, o que en les gestions administratives se’ls atengués de forma individual i no s’haguessin de refiar sempre de la família, que sovint treballa.
 
Els alumnes, durant el treball, han pres molta consciència de la importància dels doblatges en el cinema i de les dificultats que existeixen en altres àmbits artístics, com el teatre o els concerts.  Han observat que hi ha avisos i programes que no estan a l’alçada d’una persona que es desplaça en una cadira de rodes. No cal dir que s’han adonat de la importància de les rampes en l’àrea d’urbanisme, transport, centres educatius, culturals...
 
Després d’aquest llistat de possibles millores, van jugar a un joc, que proporcionava la mateixa organització del concurs. Un joc sobre una ciutat accessible per a les persones amb discapacitats perquè puguin viure de forma autònoma i se sentin protegides i compreses, proposant entorns que els proporcionin seguretat.
 
El pas següent va ser elaborar un lema per presentar al concurs. No cal dir que en van sortir diversos i molts d’encertats, però després d’una votació en van escollir un: “Tots som un”. Expressió que van corregir ràpidament per ser encara més inclusius i que tingués en compte la igualtat de gènere. Per tant, el lema final va ser “Totes i tots som un”. Per això la lletra “E” de la lona és més gran i té ulls. Calia que la frase fos breu i clara. El llistat amb els lemes que van recollir és extens i n’hi ha de complaents, encoratjadors i divertits (“Si tot és inclusiu, tot és més viu”, “Tots i totes som persones”, “La diferència ens enriqueix”, “La vida és un regal”, “Sigues fort i enfronta’t als obstacles”, “Amb una discapacitat no et diferencies” “Calbs i peluts, tots som benvinguts” i altres de ben escaients). Ens expliquen que el lema del seu mural s’ha convertit en el clam del grup classe i el repeteixen sovint. No cal dir que el grup s’ha enfortit amb l’experiència d’aquest projecte. 

 
Quan van tenir el lema, van pensar en el seu disseny físic i artístic. Van decidir que el fons seria negre i les lletres de colors vius per ressaltar el contrast, sobretot per “als discapacitats visuals que ho veuen borrós”. Un treball artístic senzill, però que reuneix tot un treball previ i que, a més a més, cada lletra l’ha fet un alumne; per tant, la inclusió l’han portada a l’extrem.
 
A sota de les lletres en colors hi ha una enganxina en llenguatge Braille, i és clar, afegeixen que aquesta lona ha d’estar en un lloc adequat per a fer possible la lectura tàctil d’aquest llenguatge dirigit als invidents.
 
L’enviament del mural anava acompanyat d’un àudio de 59 segons on els alumnes, polidament, explicaven el procés i elaboració del projecte.
 
El premi
 
Arriba l’hora del veredicte i informen el tutor, en Salvador Sala, del premi que han aconseguit els alumnes de quart. No cal dir que la satisfacció del Salva a l’hora de comunicar-ho amb alumnes va ser immensa i ells i elles van explotar d’alegria. La direcció del centre i els altres professors no van trigar a felicitar-los.

Diploma i smart watch

 

El 18 d’abril, els alumnes de quart, el Salva, el tutor, i el Joan Sorroche, el director, van anar a Barcelona a la seu de l’ONCE, on van rebre el premi: un smart watch per a cada alumne i una bossa d’esport, i van marxar carregats d’obsequis de cases comercials d’aliments. El president del Consell Territorial de l’ONCE de Catalunya i altres càrrecs rellevants els van fer entrega del premi i diploma. La canalla va quedar meravellada del tracte i l’expectació: alguns periodistes, altres escoles guanyadores i una sala plena de gent. L’AMPA de l’institut escola va assumir la despesa del bus, una col·laboració que va permetre a l’alumnat anar plegats a recollir el premi i passar el dia a Barcelona. 

 

Una bona feina i una experiència inoblidable per a un altre grup d’alumnes. Cal afegir que l’institut escola Guillem de Balsareny ja ha guanyat aquest premi en altres edicions. 

 
Per part nostra, felicitacions al grup d’alumnes i mestres per la feina ben feta. Hem quedat parades del treball acurat que han fet: l’ordre en l’explicació, el recull dels materials (anaven a l’arxivador a buscar les propostes, els lemes impresos, els redactats de conclusions...), l’entusiasme que mostraven, el guany d’aprenentatge que han fet i que sabien transmetre, la conscienciació que han pres i la reflexió més important que han posat en paraules: “Ara, quan anem pel carrer o visitem llocs, ens adonem de les dificultats que encara hi ha per a les persones amb discapacitats”.
 
Feia la impressió que les incapacitats les havien convertides en normalitats i que les millores eren per possibilitar seguretats i guanys, no per quedar atrapats en les dificultats que puguin generar discriminació.
 
Text: Dèlia Ortega i Lluïsa Coma
Fotos: Institut Escola Guillem de Balsareny