Queralt Arnau, la Rovellona dels Pastorets, valora la gent de darrere les cortines

ENTREVISTA
 

 
Hem deixat enrere un altre any del Pastorets de Balsareny i aquest any de nou hem pogut gaudir de la nostra representació tradicional; per això ens omple de goig poder-ne fer una valoració amb la Queralt Arnau Mas, actriu protagonista d’enguany en el paper de Rovellona, feminitzant el popular Rovelló, company inseparable del conegut Lluquet.
 
La Queralt va néixer el 30 de març de 2010 i actualment està cursant el 1r curs d’ESO a l’Institut Escola Guillem de Balsareny. Pel que fa a la lectura, darrerament s’ha llegit el llibre La cabra, de l’escriptora Anne Fleming; pel que fa a viatges, recentment ha viatjat a París, i en el seu temps de lleure li agrada anar en bicicleta, fer escalada, jugar a voleibol i el teatre.
 
— Després de la pandèmia i altres adversitats s’ha recuperat finalment l’escenificació original dels Pastorets de Balsareny de Folch i Torres i t’has incorporat al nou equip d’actors i actrius, dels quals algunes velles glòries han plegat. Com va anar tot això d’assumir el paper de Rovellona?
 
— Durant 5 anys el Climent Ribera és qui ha portat la direcció dels Pastorets. Aquest any era la seva última temporada, i per fer el seu relleu ha comptat amb les bessones Laia i Aina Rodríguez. Després de la pandèmia, tots tres es van trobar que diversos actors van plegar, i alguns dels que seguíem érem molt joves. Jo volia continuar, amb el pensament de ser un Pecat. Però un dia a la piscina amb el Cau, la Laia i l’Aina em van proposar ser la Rovellona. Després d’uns segons de pensar-m’ho, vaig dir que sí.
 
— Per a la representació dels Pastorets, quantes hores hi dediqueu a assajar?
 
— Jo vaig començar a l’estiu a llegir el guió. I a l’octubre es van començar els assajos els diumenges de 10h a 14h. I algun dia entre setmana també assajàvem.
 
— Ha sigut molt dur, assumir el paper de Rovellona?
 
— Tant el Climent com la Laia i l’Aina m’ho han posat molt fàcil i m’han fet gaudir dalt de l’escenari. Els actors veterans també m’han ajudat molt i tots junts hem treballat formant una gran família. Fer de Rovellona era tot un repte, però juntament amb el Bernat Sivill (Lluquet) hem acabat fent un bon equip. La veritat es que m’ho he passat molt bé i he après molt durant aquests mesos.
 
— T’agrada fer teatre?
 
— Si, des dels 6 anys que faig teatre a l’escola de Teatre de Balsareny. M’agrada molt i m’ho passo molt bé.
 
— Què és per a tu fer teatre?
 
— Emoció, diversió i una gran oportunitat per aprendre.
 
— Recordes haver tingut algun precedent familiar en aquesta professió?
 
— El meu besavi Joan Mas havia fet Pastorets aquí Balsareny, i feia el paper de Mare de Déu, ja que en aquella època les dones no podien actuar. El meu tiet Jordi i la meva mare també havien actuat als Pastorets de la Colònia Soldevila. I la meva iaia Mercè i el meu pare estan darrere les cortines.
 
— T’agradaria com a professió estudiar teatre?
 
— No m’ho he plantejat... No sé si m’agradaria com a professió, però com a hobby si que m’agrada.
 
— Treballeu amb apunts o bé ho teniu memoritzat?
 
— T’ho has de memoritzar. A mi em va anar molt bé estudiar-me el paper a l’estiu, així quan vam començar els assajos ja tenia una petita feina feta. I si durant l’actuació et quedes en blanc, sempre tens l’ajut de les apuntadores que et donen un cop de mà.
 
— Per acabar, com definiries els Pastorets de Balsareny?
 
— Com una gran família. Els actors som la part visible de l’obra, però darrere les cortines hi ha molta gent treballant durant mesos perquè la funció surti perfecta. L’ambient i el caliu que hi ha dins i fora de l’escenari es molt xulo. Fer de Rovellona ha sigut una experiència molt enriquidora per a mi.
 
Josep Gudayol i Puig
Fotos: Q. Arnau