I quina tarda, al Casino!

CINC MINUTS

Quin goig, compartir amb vosaltres uns tardorencs Cinc Minuts, amb un temps tan proper, tal i com són persones i immobles tan propers com els de casa.

Sí, quina tarda aquella, al Casino! Quin goig, poder tornar a pujar una escala que em porta records de temps en què vaig formar part d’aquelles primeres juntes, que van ser capaces de recuperar un patrimoni perdut per causes que val més oblidar, ja que els catalans no tenim el sentiment de rancúnia; però sí que en tenim un de molt fort, que és el de saber perdonar.
 
Però bé, això és cosa del passat i jo vull felicitar l’encert d’aquella tarda que em va permetre gaudir d’un espectacle teatral representat per artistes locals. Com sempre, i sense sabó, em plau donar les gràcies a la Núria Gómez i al Climent Ribera, actriu i actor, que ens varen sorprendre amb una representació curta, però d’un suspens impressionant, amb l’obra titulada La flor de l’autopista.
 
Abans de les tres representacions que van dur a terme durant el cap de setmana, el títol de l’obra ja causava un interès d’incògnit; i a fe de Déu que el té. L’obra, enquadrada en aquests tipus de curts sense cap decoració, només que la puntual que dona la trama del text, està molt ben encertada amb el lloc d’encontre en un cementiri. No voldria ésser més explícit per no descobrir l’argument en futures representacions.
 
Josep Gudayol i Puig

Foto: Txus Garcia

Des de la Piscina Municipal, l’estiu a casa

BALSARENY AVUI
 

 
Un any més, Balsareny Avui té el goig de fer un canvi d’impressions amb aquesta gent que es posen al servei del poble mentre que la majoria fa vacances. És enriquidor, crec, tenir aquest contacte personal amb els treballadors de la Piscina Municipal de Balsareny i veure les seves reflexions.
 
Maria del Mar Galbis Gil: Aquest any ja en fa tres que tinc la sort de posar-me al servei del meu poble i de tothom qui ens visita. Enguany he observat que, després de les restriccions del Covid, la gent tenia moltes ganes de divertir-se i gaudir d’un estiu amb unes temperatures que han sigut molt altes.
 
Arnau Martín Peralta: Aquest és el primer any que he tingut l’oportunitat de tenir la meva primera experiència laboral i m’ho he passat molt bé, veient que tothom gaudia d’un estiu calorós i també que l’estat del rectangle restava en un estat molt perfecte. També he de dir que m’ha anat molt bé la remuneració de les 260 hores de treball.
 
Mercedes Moreno Pérez: Enguany és el segon que puc gaudir d’aquest càrrec a la recepció de la nostra piscina. En els meus dies, durant les hores de feina gaudeixo al veure que la gent s’ho passa bé, però enguany he viscut puntualment uns actes incívics per part de dues persones que no eren del poble i tenien ganes de brega amb uns altres usuaris. Vaig sentir molta pena de viure uns moments angoixants. Per tota la resta, ha estat un estiu perfecte.
 
Marc Català Bizarro: El Marc fa tres anys que fa aquest servei a la nostra piscina i ens diu que ha gaudit de veure el comportament perfecte en els usuaris i es complau de no haver tingut cap moment d’emergència en el treball com a socorrista.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Mariona

Jaume i Maria Asunción, lloada pagesia

ENTREVISTA

 

Jaume i Maria Asunción, lloada pagesia des de Castellterçol, Manresa i ara Balsareny
 
Obro els porticons de bat a bat d’aquesta finestra oberta i un aire matiner tardorenc omple l’estança. Quina sort! Sí, quina sort que tenim els pobles, de formar-ne part tots plegats. Sí, un poble som tots.
 
Avui m’ha plagut el tenir una xerradeta amb aquesta família ubicada a la casa de Cal Catalan, entre els carrers de la Mel i Ponent. Els més grans recordaran que aquesta casa havia estat la Farmàcia Catalan. El Jaume i la Maria Asunción ens reben al menjador de casa i ens diuen que venen d’una lloada pagesia i que avui a Balsareny s’hi troben molt bé.
 
La Maria Asunción Armadans Serra va néixer a Castellterçol i el Jaume Alsina Amigaialt, a Manresa. Tots dos gaudeixen dels estudis dels temps, o sigui la coneguda EGB. A ambdós els agrada llegir, i l’últim llibre que han compartit, tal com ens diu el Jaume és El camí de sant Ignasi; ens agrada molt a tots, compartir les nostres lletres.
 
Geogràficament tots dos han viatjat a diferents països, com Portugal, França, Espanya i moltíssims racons de la nostra geografia catalana. Són dues persones de ràdio, TV i, sobre tot, els agrada el caminar.
 
—Tal com s’ha dit més amunt, veniu de cases de pagès; i abans de venir a Balsareny vàreu estar un temps a Sant Joan de Vilatorrada i també a Santpedor.  Com va anar, això de venir a Balsareny?
 
—Doncs en un d’aquests anys de venir a Balsareny per la festa dels Traginers vàrem veure un rètol que deia que Cal Catalan es posava a la venda. Vàrem fer els contactes pertinents i ens vàrem posar d’acord i aquí ens teniu, i ens hi trobem molt contents.
 
—Coneixíeu Balsareny?
 
—Des de comarques [diu en Jaume], els pobles gairebé ens coneixem tots per la proximitat dels lloc s. A Balsareny puc dir que ens hi trobem molt bé, perquè —tret d’alguna ocasió puntual, com a tot arreu— és un poble molt tranquil. D’altra banda, ens estem molt a prop de la plaça de la Mel, on cada dijous gaudim d’un mercat itinerant on s’hi compra bastant bé.
 
—Quan vàreu adquirir la casa de Cal Catalan, sabíeu que havia estat una antiga farmàcia?
 
—Sí, perquè en vam tenir coneixement a través de l’Agustinet i de les seves germanes. Tots ells van ser unes persones molt tractables, amb qui no va costar gaire temps posar-nos d’acord.
 
—Quina fou la data que vau arribar al nostre poble?
 
—Recordo [parla la Maria Asunción] que fou el 13 d’agost de 2019.
 
—Per acabar, ens agradaria que ens diguéssiu què hi trobeu a faltar al poble.
 
—Bé, com ja hem comentat ens hi trobem molt bé, però per dir-vos quelcom de trobar-hi a faltar, podria ser alguns llocs de compra de proximitat, ja que darrerament han tancat moltes botigues. Però malgrat tot, volem repetir que hi estem molt bé. Gràcies, Josep!
 
—Moltes gràcies a vosaltres i ben trobats!
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Jordi Sarri

Coral Sant Esteve - El cafè de la marina

 

El Cafè de la Marina - El musical

Un projecte de la Coral Sant Esteve de Balsareny
sobre l’obra de Josep M. de Sagarra
 
Sagarra va escriure El cafè de la marina l’any 1933. Va definir la seva obra, molt allunyada dels models teatrals en voga, com «𝘶𝘯 𝘢𝘴𝘴𝘢𝘪𝘨 𝘥𝘦 𝘤𝘰𝘮è𝘥𝘪𝘢 𝘢𝘮𝘢𝘳𝘨𝘢 𝘴𝘰𝘣𝘳𝘦 𝘦𝘭 𝘮ó𝘯 𝘥𝘦𝘭𝘴 𝘮𝘦𝘶𝘴 𝘱𝘦𝘴𝘤𝘢𝘥𝘰𝘳𝘴 𝘥𝘦 𝘭𝘢 𝘊𝘰𝘴𝘵𝘢 𝘉𝘳𝘢𝘷𝘢». Un món que ell coneixia molt bé arran de les seves estades al Port de la Selva, i que el va inspirar per escriure novel·les, poesia i teatre amb un domini excepcional del llenguatge.
 
Lluny d’imaginar-hi una falsa realitat idíl·lica, l’autor retrata la duresa de la vida marinera, que contrasta amb la bellesa del paisatge natural. L’obra recrea l'ambient dels pescadors centrant-se en una taverna de poble costaner, on convergeixen personatges humils amb vides pobres i frustrades. Aquest escenari emmarca una trama passional centrada en un triangle amorós, amb el contrast entre els somnis d’un futur millor i la realitat d’una vida escarrassada i sense gaires esperances.
 
El projecte de la Coral Sant Esteve embolcalla aquest drama amb la fragància sonora de les cançons de taverna i amb un reconegut repertori de Marina, que es fusiona harmònicament amb els magnífics versos de Sagarra per fer-ne una obra d’art total que us oferim, perquè en gaudiu, amb la il·lusió de l’esforç que hi hem esmerçat.
 

Repartiment

 

LIBORI · Joan Torner

CATERINA · Laia Carulla

ROSA · Aina Rodríguez

SALVADORA · Montserrat Sabala

RUFINA · Eva Pagerols

RUFÍ · Josep M. Soler

LUARD · Joan Domènec Sala

BALDIRI · Roc Carulla

GRACIETA · Laia Rodríguez

MARIA · Laia Morral

RAFAEL · Andreu Torres

CLAUDI · David Trias

L'ARTISTA · Gemma Canals

EL VALENT · Ferran Morral

MUSSIÚ BERNAT · Josep Creus

TIÀ · Jordi Salut

MORENO · Jaume Caellas

GALLARET · Joan Prat

 
Coral Sant Esteve de Balsareny
Direcció: Marc Comabella / Judith Santos
 
Sala Sindicat – Balsareny
Dissabte, 19 novembre 2022, a les 22 h
Diumenge, 20 novembre 2022, a les 18 h
Venda d’entrades: Dolç Capritxet / 650 479 742
 
Més informació: Instagram @elcafedelamarina.musical

        Facebook:  elcafedelamarina

Assemblea C.E.B.

 

CENTRE EXCURSIONISTA DE BALSARENY

CONVOCATÒRIA ASSEMBLEA ORDINARIA DE SOCIS I DINAR
 
Es convoca a tots els socis/es del Centre Excursionista de Balsareny a l’assemblea ordinària anual, que es durà a terme el proper dia 27 de novembre a la Sala Petita del Sindicat a les 11:30h del matí, amb el següent ordre del dia:
 

1. Estat de comptes dels últims tres anys, ja que degut a la pandèmia no s’ha celebrat cap assemblea.
2. Resum d’activitats dutes a terme aquests anys.
3. Renovació de la junta actual.
4. Precs i preguntes.

 
Preguem màxima assistència de socis, per poder renovar la junta.
 
Un cop acabada l’assemblea, a les 14 hores i a la mateixa Sala Petita del Sindicat farem un dinar de socis, amb càtering de Les Carmanyoles. El preu us el notificarem més endavant i caldrà confirmació d’assistència.
 
LA JUNTA

Repte núm. 73

 

Repte núm. 73 

Mentre pugem una muntanya mesurem la temperatura i obtenim les dades següents alçada (m), temperatura (⁰C): 300, 10; 660, 8; 1020, 6; 1290, 4.5. A partir de quina alçada es preveu que la temperatura sigui més baixa que 0⁰C?
Salut i lògica!

Roc Carulla

Resposta al repte núm. 72:  4:3

Intel·ligència artificial

 TECNOLOGIA
 

 
Els programes informàtics tradicionals consisteixen en una seqüència d'instruccions que l'ordinador ha de realitzar de forma mecànica. Aquesta seqüència d'instruccions pot ser altament complexa, però tant si funciona com si falla, sempre existirà una explicació comprensible per als humans d'allò que el programa fa.
 
No es pot dir el mateix dels sistemes d'intel·ligència artificial. Simplificant, podríem dir que aquests sistemes són programes tradicionals creats amb una finalitat abstracta: ser capaços de reconèixer coses a partir d'exemples. Al final s'obté quelcom molt semblant als sistemes d'aprenentatge humà. Tothom neix sense saber què és una cadira, però des de petits ens han dit que hi ha coses que són cadires i altres que no ho són, de manera que arriba un moment en què el nostre cervell pot distingir una cadira de qualsevol altre objecte amb una probabilitat molt alta d'encertar.
 
El mecanisme del nostre cervell que ens permet distingir una cadira de qualsevol altra cosa no és trivial. Mireu una cadira, per què ho és? D'entrada pot sorprendre la pregunta, però no té resposta fàcil. No totes les coses que serveixen per seure són cadires (una tassa de vàter no ho és), tampoc totes les coses amb quatre potes i alguna part per recolzar l'esquena (una butaca és una cadira?), tampoc ens podem fixar el material del qual estigui feta, ni el color, etc. La casuística és complicadíssima. El món és ple de coses molt semblants a les cadires, però que no ho són. Tot i això, tothom sap distingir una cadira del que no ho és amb un alt percentatge d'encert. Davant d'un objecte que no hem vist mai, el nostre cervell és capaç de calcular ràpidament la probabilitat  que allò sigui una cadira.
 
Així funcionen els sistemes d'intel·ligència artificial. Podem mostrar milers d'exemples de qualsevol cosa que ens passi pel cap a un d'aquests sistemes i, per mecanismes d'aprenentatge i càlcul de probabilitats, cada cop serà més capaç de distingir amb un alt nivell d'encert altres coses del mateix tipus, encara que no les hagi vist mai abans. Un cop entrenat, és a dir, un cop ha vist un número prou alt d'exemples per a aprendre de forma consistent, un sistema d'intel·ligència artificial és capaç d'identificar coses amb una fiabilitat altíssima, però cap programador pot explicar els detalls de com el sistema fa les seves classificacions. El resultat d'aquest aprenentatge artificial és una estructura de dades i processos de càlcul massa complex, fora de l'abast del cervell humà.
 
Fascinant.
 
Imaginem que emplenem un qüestionari de 137 preguntes referents a tots i cadascun dels reclusos de les presons dels Estats Units (detalls familiars, barri de residència, historial laboral i acadèmic, etc.). Arribat el moment, molts dels reclusos opten a un permís penitenciari que un jutge, en funció del seu historial, decideix concedir o no. Imaginem que, per a cadascun dels reclusos a qui s'ha concedit el permís, afegim la dada que fa 138 al seu qüestionari: Va tornar a delinquir durant el seu permís penitenciari o no?
 
Imaginem ara que, amb les dades de centenars de milers de presos que durant anys van anar gaudint dels seus permisos, i dels quals tenim les 138 respostes del qüestionari, entrenem un sistema d'intel·ligència artificial amb la finalitat de calcular, a partir de les 137 preguntes inicials, quina probabilitat hi ha que sigui reincident o no. Amb un nombre tan alt d’exemples reals, el sistema té prou informació per trobar patrons insospitats que cap cervell humà podria veure, de manera que serà molt fiable a l'hora de calcular el valor més probable per a la pregunta 138, és a dir, la probabilitat de reincidència d'un determinat reclús que opta a un permís penitenciari.
 
Aquest sistema es diu Compas i fa temps que s'aplica a Nova York, Califòrnia, Florida i altres zones dels Estats Units.
 
Un cervell artificial decideix quines persones poden optar a un permís penitenciari i quines no.
 
Inquietant.
 
El mateix cervell artificial que podem entrenar per distingir una cadira d'una sabata, també és capaç d'aprendre a distingir un delinqüent potencialment reincident d'un que no ho és, o un malalt de càncer de pulmó d'una persona sana, o un potencial morós d'una persona solvent que demana un préstec, etc. Només necessita prou informació per aprendre a fer les seves classificacions i, un cop entrenat, serà tremendament fiable.
 
Depenem cada cop més d'allò que un sistema d'intel·ligència artificial diu de nosaltres per optar o no a tota mena de coses: una assegurança, un préstec, un diagnòstic mèdic i el seu tractament, una feina, un permís penitenciari, etc.
 
Les implicacions ètiques que es desprenen de tot això ja no caben en aquest article.
 
Text i foto: Ferran Gállego

L’Institut Escola Guillem de Balsareny demana millores al pati

 

 
Després que, el passat estiu es varen fer unes reformes al pati de l’Institut Escola Guillem de Balsareny —que a parer de tota la comunitat educativa han estat insuficients, han arribat tard i han quedat molt per sota de les expectatives generades pel projecte inicial—, l’equip docent del centre va presentar un projecte de millora a la convocatòria de pressupostos participatius de l’Ajuntament.

 
Aquesta convocatòria es va obrir al mes d’agost i s’hi van aprovar deu propostes per ser sotmeses a votació popular, entre les quals no hi havia el projecte de l’institut escola, que no s’ha acceptat, segons sembla, per raons tècniques. Aquest mes d’octubre s’han publicat els resultats de la votació, segons els quals, amb un pressupost total de 50.000 €, s’han seleccionat els tres projectes més votats que, per aquest ordre, són: marcador-panell informatiu al camp de futbol, amb un pressupost de 15.000 €; material sensorial als parcs infantils, amb 20.000 €; i rocòdrom, amb 15.000 €.

 
El projecte de millora del pati de l’escola té un pressupost de 8.825 € i defensa la necessitat de tenir un espai accessible, divers i per als gustos de tothom. Contempla sis actuacions distribuïdes en tot el recinte del pati: una cuineta, un sorral, una torre d’escalada, un circuit d’equilibri, bancs i taules de fusta i jardineres. Amb això es pretén que el pati sigui un lloc més per a l’educació dels alumnes, d’acord amb els nous mètodes d’ensenyament del segle XXI, que s’estan implantant a tot Catalunya. L’ensenyament no només es fa a les aules habituals, sinó també en altres espais, com el pati, l’entorn natural, etc. Per això, aquest projecte vol millorar les propostes de joc i d’aprenentatge dels alumnes amb un bon disseny del pati, i també millorar-ne l’accessibilitat.

 
Davant la negativa de l’Ajuntament a acceptar la proposta, l’AMPA ha dit que presentarà una instància al consistori demanant que es reconsideri la situació i es porti a terme la proposta elaborada per l’equip docent sobre millora del pati. També es demana solucionar amb certa urgència els problemes d’accessibilitat (la construcció d’una rampa que donaria accés des de l’edifici d’Educació Infantil cap a l’edifici de Primària i ESO, salvar l’obstacle de l’esglaó de la porta del porxo i l’entrada a l’edifici principal); netejar la part posterior del pati i reparar la porta de l’entrada principal (aquesta darrera necessitat coincideix amb el fet que, fa uns dies, una família de porcs senglars van entrar al recinte escolar durant l’horari de menjador).
 

A més d’aquesta sol·licitud, darrerament l’AMPA ha fet una campanya de recollida de signatures que donin suport a la seva petició. La signatura estava oberta a tothom i es podia fer personalment a les hores d’entrada i sortida dels alumnes, a la porta del mig del pati. També hi ha hagut gent que, desinteressadament, ha agafat un full, o l’ha imprès des de casa, i ha recollit signatures de gent del seu entorn per després fer-les arribar a l’escola. La campanya ha tingut una bona acollida, però a l’hora de tancar aquesta edició en paper de Sarment, no hem pogut saber encara el nombre de signatures recollides, donat que el termini, que en principi era només del 3 al 7 d’octubre, s’ha ampliat fins al dia 21 del mateix mes. Ho publicarem aquí més endavant, si és possible.

Per altra banda, segons el diari Regió7, fonts del consistori balsarenyenc asseguren que qualsevol proposta que sigui una millora pel municipi sempre serà benvinguda, que la seva voluntat és que l’institut-escola estigui bé i que l’AMPA té les portes obertes al diàleg.
 

Doncs esperem que, tractant-se d’un afer tan important com l’educació, i que afecta tanta gent del poble, per no dir a tothom d’alguna manera o altra, tenint en compte que els joves són el futur de la població, hi hagi una bona entesa entre tots i, gairebé per sentit comú i perquè el pressupost no és pas tan elevat, aquestes reformes es facin ben aviat. 

Text: Isidre Prat Obradors / Fotos: Jordi Vilanova

Activitats de la Comissió Casaldàliga

 

Premi a la Cooperativa l’Olivera
 
La Comissió Pere Casaldàliga va estar present el passat dia 25 de setembre al Teatre Auditori Agustí Soler i Mas de Navarcles, en l’acte de lliurament del Premi Pere Casaldàliga a la Solidaritat que concedeix anualment el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, el Clam.

 

Enguany l'entitat guardonada va ser la Cooperativa l'Olivera, nascuda l'any 1974 a Vallbona de les Monges, la qual és un referent en la inserció de persones en situacions especialment desfavorides per mitjà del treball en l'entorn rural i l'elaboració de vins i olis ecològics. Des de l'any 2010, a més, l'Olivera també impulsa un projecte per a joves amb necessitats especials, centrat en l'obtenció i comercialització de l'únic vi obtingut a la ciutat de Barcelona, concretament des de la masia de Can Calopa, dins del Parc Natural de Collserola.

 
Valentí Oliveras, president del Festival, va subratllar que aquest guardó va néixer el 2004 per reconèixer persones o entitats que «treballen per un món millor» i, sobretot, per recordar «la petjada i el missatge» de Pere Casaldàliga. L’entitat d’origen urgellenc s'afegeix a una llista de guardonats on hi ha l'Associació Lligam, la Fundació Arrels, Proactiva Open Arms, Pallassos Sense Fronteres o l’activista Arcadi Oliveres; entre altres.
 

Conferència d’Elizabet Cerqueira al Casino
 
La Fundació Pere Casaldàliga també va organitzar un acte al Casino el passat dia 2 d'octubre, juntament amb el Cercle Cultural de Balsareny, el Centre Instructiu i Recreatiu, Balsareny Educa i la dissenyadora Imma Franch, sempre compromesa amb les causes per un món millor, i a qui agraïm la seva participació en el disseny del cartell.

 
Aprofitant la visita a Europa d'Elizabet Cerqueira, brigadista a Zàmbia pel Moviment Sense Terra (MST), convidada per una organització alemany, la Fundació Pere Casaldàliga va donar-li acollida a cal Lleter, i ens va donar així l’oportunitat de conversar-hi i conèixer una mica més la situació actual del Brasil, justament el dia que s'hi celebraven les eleccions presidencials. Cerqueira va mostrar-se agraïda i emocionada per haver pogut fer nit a la casa on va néixer Casaldàliga, en un dia tan important com esperançador per al Brasil.

 

En la seva interessant xerrada al Casino, presentada per Glòria Casaldàliga, presidenta de la Fundació Pere Casaldàliga, Cerqueira va explicar-nos de primera mà alguns detalls del Brasil, on les autoritats criminalitzen el procés de la lluita per la terra i l’MST és vist pel govern com un  grup de terroristes, lladres de terra. La terra, va dir, ha de ser vista i respectada com un bé comú per a totes les persones, i en canvi és precisament el ministre brasiler de Medi Ambient qui aniquila l'Amazònia en favor del latifundi, de l’agronegoci i del capitalisme, contra les persones, els pobles i l'agroecologia. El govern de Bolsonaro criminalitza la lluita dels moviments socials, utilitzant la corrupció i la violència a un alt nivell, amb una policia que mata gent jove i extermina els pobles indígenes, alhora que causa la inseguretat dels activistes pels Drets Humans, i també del moviment LGTB o de la població negra.
 

Davant d'aquests escenaris, l’MST té sort quan rep suport d'altres organitzacions i sent la sensibilitat i la solidaritat de la comunitat internacional; perquè el capitalisme no afecta sols el Brasil i l’Àmerica Llatina, va continuar la brigadista, sinó que és un problema internacional. Cal una educació que s'allunyi del capitalisme i ens apropi a les persones, a la política social, i a la democratització dels recursos. Tot i la difícil situació que viu el país, Elizabet Cerqueira se sent esperançada, i així ens ho va transmetre al Casino.
 
Text i fotos: Comissió Pere Casaldàliga

XIV Trobada dels Amics de la Colònia Soldevila

 

 
El diumenge 25 de setembre, els Amics de la Colònia Soldevila vàrem fer la nostra tradicional trobada anual, on ens vam aplegar 33 amics. Amb aquesta ja en portem catorze, però tot just va ser la primera vegada que ens reuníem a la Colònia mateix.
 

Vàrem començar fent una visita a l’església de Sant Esteve, del segle XI però reformada després, on hi ha les cendres de mossèn Joan Bajona. En Jordi Payerols hi va llegir un fragment del llibre Història de la Rabeia i Sant Esteve, escrit pel seu sogre, Josep Forasté Roca, i publicat pel CCB l’any 1997, que narra amb molt detall la història i la vida de les fàbriques i de la gent de la Colònia Soldevila i de la Rabeya, les seves activitats culturals i socials i les vivències que van conformar la vida en aquell nucli al llarg de molts anys.  

 
Després vàrem fer una petita passejada que ens va permetre recordar temps passats. Vàrem anar a veure, al darrere de l’església, la Font dels Escolans, monument fet per en Joan Capelles, també resident de la Colònia, que fa molts anys que ja no és entre nosaltres. 

I vam continuar l’itinerari passant pel carrer Vell, el canal, la resclosa, el camp de futbol i el carrer Nou, tot plegat amb gran nostàlgia, emoció i molta pena.

 
Després de reviure els àmbits que ens evocaven tants records de la nostra infantesa, vàrem acabar la festa amb un dinar al restaurant de Gaià. L’any que ve farem la trobada a Navàs: serà el 24 de setembre.  
 
Text i fotos: Alfred Selgas

Tempo: ‘Safari’

 
Quatre mesos després de la darrera edició del Cicle d'espectacles familiars Tempo, Balsareny s'hi torna a retrobar, el passat dia 9 d'octubre, amb l'espectacle Safari de la Companyia de Comediants La Baldufa. Val a dir que el mes passat es tenia previst reprendre'l amb l'espectacle Welcome to my head, però és va suspendre per motius de salut de l'artista.

 
Safari ens apropa a dos protagonistes: Pinyot i Carabassot, dos personatges que ens expliquen el conflicte en què s'han vist immersos a la sabana, on s'han desplaçat després d'haver rebut la notícia que els advertia de la misteriosa desaparició del lleó. En la seva tasca de recerca interpel·len la girafa, el mico, l'elefant, el cocodril… i en plena aventura, topen amb el lleó, capcot i meditabund, que no sap rugir.

 
Amb la voluntat ferma de resoldre el cas i donar-li un cop de mà, els intrèpids investigadors de La Baldufa miraran d'esbrinar quins són els motius d'aquest pesar. Per què el cocodril s'obstina a ultratjar el lleó? Per què la resta d'animals també s'entesta a importunar-lo? Què caldrà fer perquè el rei de la sabana s'encoratgi?

 
Safari ens parla del bullying; els espectadors poden entendre les seves amenaces a partir del comportament del cocodril i el lleó, i també del de la girafa, el mico i l’elefant. La preocupació d’en Pinyot i en Carabassot, els dos actors i titellaires de dalt de l'escenari, és similar a la dels pares, mares i mestres, ja que els infants també poden ser ferotges i cruels amb els companys, com és en aquesta obra el cocodril amb el lleó. En canvi, és té el convenciment que, per mitjà de l’educació i el treball, es poden potenciar actituds i comportaments positius amb una convivència dolça i tranquil·la.

 
I així ens ho explica la Companyia de Comediants La Baldufa, amb una excel·lent i espectacular posada en escena, en la qual amb pocs elements són capaços de construir mons i escenaris molt diferents.
 
Jordi Vilanova
Fotos: La Baldufa

 

Sequera i religió

LA VEU DEL CAMPANAR

Imatge: Wikimedia Commons

Sequera i religió

La sequera ha estat un dels temes predominants de les notícies i preocupacions d’aquest estiu. Sequeres, epidèmies i guerres suscitaven, fins fa relativament poc, invocacions religioses multitudinàries en què es demanaven solucions divines a l’adversitat. Actualment, en canvi, la dimensió  religiosa davant la sequera —com fa ben poc davant l’epidèmia i la guerra— ha estat pràcticament invisible en l’àmbit públic o, en tot cas, arraconada pels mitjans —en el secret del cor de cadascú, les formes de pregària, de súplica, d’obertura, poden ser molt diverses—. La convicció que el món està regit per lleis físiques, químiques i biològiques, i per les ambicions, la crueltat i l’estupidesa humanes, i que canviar-ho està més enllà del nostre abast, porta a un desencís i un fatalisme respecte de la religió, de la política i del progrés.
 
Cal dir que hi ha quatre altres possibles dimensions de la pregària, relacionades amb la fortalesa, coneixement, generositat, i sentit. Fortalesa, en primer lloc, per resistir l’adversitat sense magnificar-la amb més queixes i lamentacions que les estrictament inevitables, i amb el màxim de coratge i serenitat possibles. Coneixement, en segon lloc, més profund i afinat de la naturalesa i de les lleis que la regeixen, tot aspirant no tan sols a prestigi, poder i riquesa, sinó també a servir millor la societat. Generositat solidària, en tercer lloc, per tal d’intentar compartir fortalesa, coneixement i recursos amb els qui en tinguin més necessitat que nosaltres per superar les dificultats del moment, que de vegades són tan grans i tan desesperants. I, finalment, reflexionar sobre el sentit de les coses, en els diversos nivells de profunditat d’aquest concepte, tot anant més enllà del nostre moment, del nostre lloc i dels nostres patiments i interessos concrets, i contemplar-ho i interpretar-ho tot plegat des d’una mirada més àmplia.
 
Una pregària que consideri Déu no pas com un servidor nostre, sol·lícit proveïdor de solucions, respostes i seguretats, però sí font d’esperances i certeses, i també una companyia profunda en les nostres preguntes, il·lusions i patiments, continua sent pertinent. Ens fa més forts i ens obre a una perspectiva i a una visió de la realitat més enllà de les nostres limitades perspectives; ens engrandeix, en definitiva, i ens relliga a formes fecundes d’espiritualitat i d’acció.
 

Diversos autors

 

Primera Route to God del curs a Balsareny
 
El dissabte 8 d’octubre a la tarda, la parròquia de Balsareny va acollir la primera trobada del “Route to God” de la Delegació de Joventut del bisbat de Solsona. Fou la primera d’aquest curs, en la qual una trentena de joves de més de 18 anys van aplegar-se per compartir un temps junts, escoltant una xerrada sobre la vida com a “ruta cap a Déu” —fent atenció als diferents perills que l’amenacen i en els mitjans que l’ajuden— i també escoltant una presentació de les principals activitats de la delegació previstes per a aquest curs, il·lustrada pels testimonis de quatre joves  que van compartir la seva experiència en tals activitats: el “Route to God”, la trobada de Taizé-Cap d’Any, el recés Efatà i la Jornada Mundial de la Joventut. La Missa de vigília i una estona d’adoració del Santíssim van portar al sopar i al comiat fins a la següent trobada, prevista per al dissabte, 19 de novembre a Solsona. En l’encontre es va parlar de la trobada amb el papa Francesc prevista per l’agost del 2023 a Lisboa amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut.
 
Parròquia de Balsareny
 
FESTIVITAT DE TOTS SANTS  

El dia 1 de novembre, dimarts, hi haurà la celebració de l’eucaristia a l’església parroquial a les 12 h. i, a la tarda, a les 4, la pregària al cementiri. És repartirà un recordatori de tots els difunts.
 
Mn. Antoni Bonet i Trilla