Jaume i Maria Asunción, lloada pagesia

ENTREVISTA

 

Jaume i Maria Asunción, lloada pagesia des de Castellterçol, Manresa i ara Balsareny
 
Obro els porticons de bat a bat d’aquesta finestra oberta i un aire matiner tardorenc omple l’estança. Quina sort! Sí, quina sort que tenim els pobles, de formar-ne part tots plegats. Sí, un poble som tots.
 
Avui m’ha plagut el tenir una xerradeta amb aquesta família ubicada a la casa de Cal Catalan, entre els carrers de la Mel i Ponent. Els més grans recordaran que aquesta casa havia estat la Farmàcia Catalan. El Jaume i la Maria Asunción ens reben al menjador de casa i ens diuen que venen d’una lloada pagesia i que avui a Balsareny s’hi troben molt bé.
 
La Maria Asunción Armadans Serra va néixer a Castellterçol i el Jaume Alsina Amigaialt, a Manresa. Tots dos gaudeixen dels estudis dels temps, o sigui la coneguda EGB. A ambdós els agrada llegir, i l’últim llibre que han compartit, tal com ens diu el Jaume és El camí de sant Ignasi; ens agrada molt a tots, compartir les nostres lletres.
 
Geogràficament tots dos han viatjat a diferents països, com Portugal, França, Espanya i moltíssims racons de la nostra geografia catalana. Són dues persones de ràdio, TV i, sobre tot, els agrada el caminar.
 
—Tal com s’ha dit més amunt, veniu de cases de pagès; i abans de venir a Balsareny vàreu estar un temps a Sant Joan de Vilatorrada i també a Santpedor.  Com va anar, això de venir a Balsareny?
 
—Doncs en un d’aquests anys de venir a Balsareny per la festa dels Traginers vàrem veure un rètol que deia que Cal Catalan es posava a la venda. Vàrem fer els contactes pertinents i ens vàrem posar d’acord i aquí ens teniu, i ens hi trobem molt contents.
 
—Coneixíeu Balsareny?
 
—Des de comarques [diu en Jaume], els pobles gairebé ens coneixem tots per la proximitat dels lloc s. A Balsareny puc dir que ens hi trobem molt bé, perquè —tret d’alguna ocasió puntual, com a tot arreu— és un poble molt tranquil. D’altra banda, ens estem molt a prop de la plaça de la Mel, on cada dijous gaudim d’un mercat itinerant on s’hi compra bastant bé.
 
—Quan vàreu adquirir la casa de Cal Catalan, sabíeu que havia estat una antiga farmàcia?
 
—Sí, perquè en vam tenir coneixement a través de l’Agustinet i de les seves germanes. Tots ells van ser unes persones molt tractables, amb qui no va costar gaire temps posar-nos d’acord.
 
—Quina fou la data que vau arribar al nostre poble?
 
—Recordo [parla la Maria Asunción] que fou el 13 d’agost de 2019.
 
—Per acabar, ens agradaria que ens diguéssiu què hi trobeu a faltar al poble.
 
—Bé, com ja hem comentat ens hi trobem molt bé, però per dir-vos quelcom de trobar-hi a faltar, podria ser alguns llocs de compra de proximitat, ja que darrerament han tancat moltes botigues. Però malgrat tot, volem repetir que hi estem molt bé. Gràcies, Josep!
 
—Moltes gràcies a vosaltres i ben trobats!
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Jordi Sarri