I quina tarda, al Casino!

CINC MINUTS

Quin goig, compartir amb vosaltres uns tardorencs Cinc Minuts, amb un temps tan proper, tal i com són persones i immobles tan propers com els de casa.

Sí, quina tarda aquella, al Casino! Quin goig, poder tornar a pujar una escala que em porta records de temps en què vaig formar part d’aquelles primeres juntes, que van ser capaces de recuperar un patrimoni perdut per causes que val més oblidar, ja que els catalans no tenim el sentiment de rancúnia; però sí que en tenim un de molt fort, que és el de saber perdonar.
 
Però bé, això és cosa del passat i jo vull felicitar l’encert d’aquella tarda que em va permetre gaudir d’un espectacle teatral representat per artistes locals. Com sempre, i sense sabó, em plau donar les gràcies a la Núria Gómez i al Climent Ribera, actriu i actor, que ens varen sorprendre amb una representació curta, però d’un suspens impressionant, amb l’obra titulada La flor de l’autopista.
 
Abans de les tres representacions que van dur a terme durant el cap de setmana, el títol de l’obra ja causava un interès d’incògnit; i a fe de Déu que el té. L’obra, enquadrada en aquests tipus de curts sense cap decoració, només que la puntual que dona la trama del text, està molt ben encertada amb el lloc d’encontre en un cementiri. No voldria ésser més explícit per no descobrir l’argument en futures representacions.
 
Josep Gudayol i Puig

Foto: Txus Garcia