Sequera i religió

LA VEU DEL CAMPANAR

Imatge: Wikimedia Commons

Sequera i religió

La sequera ha estat un dels temes predominants de les notícies i preocupacions d’aquest estiu. Sequeres, epidèmies i guerres suscitaven, fins fa relativament poc, invocacions religioses multitudinàries en què es demanaven solucions divines a l’adversitat. Actualment, en canvi, la dimensió  religiosa davant la sequera —com fa ben poc davant l’epidèmia i la guerra— ha estat pràcticament invisible en l’àmbit públic o, en tot cas, arraconada pels mitjans —en el secret del cor de cadascú, les formes de pregària, de súplica, d’obertura, poden ser molt diverses—. La convicció que el món està regit per lleis físiques, químiques i biològiques, i per les ambicions, la crueltat i l’estupidesa humanes, i que canviar-ho està més enllà del nostre abast, porta a un desencís i un fatalisme respecte de la religió, de la política i del progrés.
 
Cal dir que hi ha quatre altres possibles dimensions de la pregària, relacionades amb la fortalesa, coneixement, generositat, i sentit. Fortalesa, en primer lloc, per resistir l’adversitat sense magnificar-la amb més queixes i lamentacions que les estrictament inevitables, i amb el màxim de coratge i serenitat possibles. Coneixement, en segon lloc, més profund i afinat de la naturalesa i de les lleis que la regeixen, tot aspirant no tan sols a prestigi, poder i riquesa, sinó també a servir millor la societat. Generositat solidària, en tercer lloc, per tal d’intentar compartir fortalesa, coneixement i recursos amb els qui en tinguin més necessitat que nosaltres per superar les dificultats del moment, que de vegades són tan grans i tan desesperants. I, finalment, reflexionar sobre el sentit de les coses, en els diversos nivells de profunditat d’aquest concepte, tot anant més enllà del nostre moment, del nostre lloc i dels nostres patiments i interessos concrets, i contemplar-ho i interpretar-ho tot plegat des d’una mirada més àmplia.
 
Una pregària que consideri Déu no pas com un servidor nostre, sol·lícit proveïdor de solucions, respostes i seguretats, però sí font d’esperances i certeses, i també una companyia profunda en les nostres preguntes, il·lusions i patiments, continua sent pertinent. Ens fa més forts i ens obre a una perspectiva i a una visió de la realitat més enllà de les nostres limitades perspectives; ens engrandeix, en definitiva, i ens relliga a formes fecundes d’espiritualitat i d’acció.
 

Diversos autors

 

Primera Route to God del curs a Balsareny
 
El dissabte 8 d’octubre a la tarda, la parròquia de Balsareny va acollir la primera trobada del “Route to God” de la Delegació de Joventut del bisbat de Solsona. Fou la primera d’aquest curs, en la qual una trentena de joves de més de 18 anys van aplegar-se per compartir un temps junts, escoltant una xerrada sobre la vida com a “ruta cap a Déu” —fent atenció als diferents perills que l’amenacen i en els mitjans que l’ajuden— i també escoltant una presentació de les principals activitats de la delegació previstes per a aquest curs, il·lustrada pels testimonis de quatre joves  que van compartir la seva experiència en tals activitats: el “Route to God”, la trobada de Taizé-Cap d’Any, el recés Efatà i la Jornada Mundial de la Joventut. La Missa de vigília i una estona d’adoració del Santíssim van portar al sopar i al comiat fins a la següent trobada, prevista per al dissabte, 19 de novembre a Solsona. En l’encontre es va parlar de la trobada amb el papa Francesc prevista per l’agost del 2023 a Lisboa amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut.
 
Parròquia de Balsareny
 
FESTIVITAT DE TOTS SANTS  

El dia 1 de novembre, dimarts, hi haurà la celebració de l’eucaristia a l’església parroquial a les 12 h. i, a la tarda, a les 4, la pregària al cementiri. És repartirà un recordatori de tots els difunts.
 
Mn. Antoni Bonet i Trilla