Foto: Arxiu Vergara
Pàgines
dimecres, 30 de juny del 2021
Els Vergara, famílies al servei de Balsareny
Foto: Arxiu Vergara
Soc Sebastià Comes, periodista! I el cotxe de la canalla
dijous, 24 de juny del 2021
Meteorologia. Maig 2021
Mitjana de mínimes |
9,7 |
Mitjana de màximes |
23,9 |
Mínima (dia 4) |
3,3 |
Màxima (dia 29) |
31,1 |
Mín. més alta (dia 30) |
14,8 |
Màx. més baixa (dia 1) |
16,9 |
Ventada més alta (dia 6 i 18) |
32,0 |
Màxima (dia 25) |
1.020,8 |
Mínima (dia 1) |
1.003,1 |
Dia 1 |
18,4 |
Dia 9 |
1,4 |
Dia 10 |
1,8 |
Dia 11 |
1,4 |
Dia 29 |
1,8 |
Dia 30 |
16,6 |
Total |
41,4 |
dimarts, 22 de juny del 2021
Sortida a ‘La Selva de l’Aventura’
Amb el suport del Centre Excursionista de Balsareny, de l'AMPA de l'Institut Escola Guillem de Balsareny, del Cercle Cultural de Balsareny, de la llibreria Els Colors i de l’equip per al desenvolupament de Balsareny Educa, vam visitar "La Selva de l'Aventura", un parc en plena natura, i vam participar de les seves activitats; especialment en destaquem el "Camina descalç", activitat principal de la sortida.
Els participants, a qui agraïm que ens acompanyessin, van poder connectar amb el terra, on cada pas era diferent a l'anterior i sempre un plaer, travessar ponts penjant entre els arbres, gaudir de la flaire del bosc i les herbes que ens envoltaven, palpar diferents textures, fer música, sensibilitzar-se en el reciclatge, i lliscar per ponts tirolesos (“tirolines”).
El grup que hi va participar diumenge es va trobar amb una pluja intensa que queia a Balsareny just a l'hora que se'ls convocava per marxar; sense perdre l'humor ni els ànims, esperançats davant del mal temps, van emprendre el camí i van poder-se descalçar i gaudir de l'activitat i de l'espai, que va agradar molt a tothom; fins i tot algun participant ho descrivia com a “màgic”. Realment ho va ser, gràcies a tots.
Convençuts, que mica en mica, pas a pas, com deia Pere Casaldàliga en un poema, puguem “descalçar-nos també tots de cobdícia, de por i de poder; oberts al misteri, ungits d'esperança”.
Text: Comissió Pere Casaldàliga
Fotos: Irene Lupión / Alfred Selgas
dimecres, 16 de juny del 2021
'L’estaca'
Es coneixen una cinquantena d’enregistraments editats de L’estaca (n’hi deu haver molts més). Més de la meitat són versions en anglès, francès, occità, alemany, èuscar, grec, cors i polonès.
dimarts, 15 de juny del 2021
Ferran Castrillo: waterpolo i natació
—Al Club Natació Sallent. Allà em van fer una prova d’estils i velocitat per començar a entrenar a waterpolo i combinar-ho amb tornejos i campionats de natació. A Sallent hi vaig entrenar dues temporades amb l’equip d’Infantils. No hi havia prou gent per a fer gaires categories. Al cap de dos anys, l’equip es va dissoldre i vaig anar al Club Natació Minorisa a Manresa.
—En el nou equip vaig entrenar durant dos anys amb els Alevins en un grup mixt i dos anys més amb els Infantils; en aquesta categoria ja hi ha diferenciació entre equips masculins i femenins.
—L’equip consta d’11 jugadors: 7 són els que juguen inicialment i ens van canviant. Ningú pot jugar les quatre parts del partit. També pot ser que no estiguis convocat. El partit està estructurat en quatre parts i dura entre 40-45 minuts amb la mitja part inclosa. Quan juguem es tracta de fer avançar la pilota i passar-nos-la entre els companys de l’equip per trobar l’oportunitat de tirar a porteria. L’equip està format pel porter, un defensa, dos mitjos, dos extrems i un “boia”, que sol ser el jugador que aguanta més. Jo soc un mig.
La mitjana podria ser de 6 gols; quan se’n fan 8 o 10 ja són molts.
—Quins equips podries anomenar de la vostra lliga?
Per exemple, el Montjuic, el Barceloneta, el Mediterrani de Sants, el Terrassa...
—Quants dies entreneu i quines tècniques practiqueu?
Entreno 4 dies durant dues hores per waterpolo i una hora més de natació perquè també competeixo. Aquesta temporada també fem exercici físic a les grades. Pel que fa al waterpolo practiquem abnea, passes, aprenem a esquivar, amenaçar, fer taps... I en natació, piscines amunt i avall per perfeccionar l’estil, tenir fons i adquirir més velocitat. Aquesta temporada s’ha entrenat molt diferent, amb aforament limitat i distribuint els espais; ara tocava entrenar els uns i llavors els altres. Gens fàcil.
—Qui és el teu entrenador?
—El Jordi López, que ja havia sigut entrenador meu a Sallent. També hi ajuda l’Angel Peiron.
— (Riu) Aquest any no gaire. Amb la pandèmia s’han jugat pocs partits. Ara comença a millorar la situació. S’han reprès els partits. A Manresa els millors equips són de la categoria d’ Absoluts i Veterans. L’ equip femení també és un dels més destacats.
—El crol. Participo des de 50m a 400m en crol i també en relleus. Es tracta de tenir velocitat i fons. El meu èxit més important ha estat en crol, que vaig baixar la meva marca de 5,5 a 4,5 minuts en 400 m.
—Per grups vam participar a la Selecció Catalana però no vam aconseguir cap victòria. En tornejos he estat a Osca i Comarruga, entre altres. Aquí a Balsareny, des de petit sempre he participat en l’activitat que se celebra contra l’Esclerosi Múltiple. Vaig fer el record de piscines: 131 en 1h i mitja aproximadament.
—Sempre demanem per la família, perquè entenem que és el pal de paller de tots els vostres entrenaments i competicions. Ens ho expliques?
—Sí, la família és imprescindible. Sempre amunt i avall en els entrenaments i les competicions. Els meus pares no n’han gaudit gaire, perquè, amb el restaurant, si els partits no són a la tarda sempre ho han tingut molt difícil per venir. Solc anar amb altres pares perquè d’autocar només se n’organitza per a tornejos que són lluny. Quasi sempre ens desplacem en cotxes particulars. Sort que a Manresa es fan molts partits, un per setmana i una competició al mes, això facilita que la família em pugui veure algunes vegades.
—Uf, el públic crida molt. I com que és un espai tancat ressona i se sent molta cridòria. L’àrbitre pot arribar a expulsar algú del públic. Hi ha pares o mares que fan massa pressió, tant a l’entrenador com als jugadors.
El waterpolo potser no ho sembla, però és un joc brut. Es tiren moltes coces, es fan agafades, enfonsades i, sobretot, s’esgarrapa molt amb les ungles, tot i que està penalitzat. Es tracta de fer-ho de forma que l’àrbitre no se n’adoni, perquè et poden expulsar. La majoria de vegades t’expulsen a la corxera fins que s’acaba la jugada. I, és clar, amb tres expulsions te’n vas al carrer. Però passa molt poc.
Bé, acabem l’entrevista amb el Ferran i el veiem amb ganes de continuar nedant i fent waterpolo. De moment, no es veu com a professional. Falta temps i els estudis també demanen dedicació. Ell s’ho passa bé amb l’esport i amb els amics que hi té. És alegre, riu i se sent bé parlant amb els adults. Endavant amb el waterpolo, la natació i la vida que t’espera!
Entrevista: Lluïsa Coma i Alfred Selgas
‘Sarment’, guardonat per la Premsa Comarcal
La vicepresidenta de l'ACPC, Carme Saltor, amb l'Alfred i la M. Àngels |
Com sabeu, l’any passat el nostre butlletí va complir 45
anys. Com que la pandèmia no ho va permetre, l’Associació Catalana de la Premsa
Comarcal no va poder celebrar presencialment la seva assemblea general, que es
va fer telemàtica.
Aquest any sí que s’ha pogut celebrar, el passat dia 12 de juny, a Barcelona, juntament amb la Convenció de Premsa Comarcal i Local. L’ACPC celebrava el seu 40è aniversari. Va obrir l’acte el president de l’ACPC, Francesc Fàbregas Bonet, i els periodistes i escriptors Martí Gironell i Rosa M. Calaf van presentar sengles ponències. Al seu torn, Aida Martori Muntsant va presentar el seu treball guanyador del Premi de Recerca Universitària de Premsa Comarcal de l’any passat.
Al final dels actes es van distingir diverses publicacions locals, entre les quals el Sarment: la vicepresidenta de l’ACPC, Carme Paltor Simon, ens va lliurar un diploma en reconeixement dels 45 anys del nostre butlletí, com havien previst de fer-ho l’any passat si les circumstàncies ho haguessin permès. El guardó el va recollir, representant el Cercle Cultural, l’Alfred Selgas, acompanyat de la M. Àngels Catalan.
Aquesta distinció posa en valor la feina que el nostre butlletí, i les persones que hi ha al darrere, i les que hi ha hagut al llarg de quasi mig segle, ha dut a terme al servei de l’associacionisme cultural i la informació local a Balsareny. Gràcies a la Premsa Comarcal pel seu suport inestimable.
Fotos: Alfred Selgas
La jove economia de Francesc - Visita Pastoral
Mn. Antoni Bonet i Trilla
Poetes de Balsareny. Josep Gudayol
on ahir jugava jo
amb brancals de vinya
i barraques de pedra
fetes amb pols i suor.
i com un heroi conqueridor,
el pont llevadís travessava
amb la fona penjada en un cantó.
els cinc dits de la llegenda,
d’història o superstició,
la petita sargantana o el salt del llangot.
netes de contaminació,
d’abelles obreres
xuclant la mel del romaní i el timó.
que, tenyit amb cendres,
en prenia la grogor:
Serrat del Maurici, on ahir jugava jo.
que un tren deixava
amb el seu xiular
tot un grapat de jocs,
l’escola, la mestra i
aquella nina de drap.
els ulls enganxats al vidre,
ningú es va adonar
de com ploraves tu i
aquella nina de drap.
amb camps d’olivars
i cases pintades amb calç,
les figues de moro, la plaça
i aquella nina de drap.
una terra nova
que estimes i t’ha estimat,
una altra nina et donava:
mirant-la, et recorda
aquella nina de drap.
Foto: Jordi Vilanova