Soc Sebastià Comes, periodista! I el cotxe de la canalla

PUNTA DE BRAU

Bon dia! Són les sis de la matinada i la tebior d’un nou dia entra pels finestrons de casa, amb la sort de poder asseure’m al davant de la meva màquina d’escriure i gaudir de la nova claror.
 
Em llevo inspirat amb un gran film que fa uns dies es va programar al nostre poble i concretament a la Sala del Sindicat. Començo per recordar el títol: “La Vampira de Barcelona”, ambientada en uns fets reals, sobre l’any 1912, però que la denúncia dels fets em recorden als meus anys (1940-1950) quan la meva mare, l’Emília Puig Perramon, gairebé diàriament en aquella meva edat infantil, en arribar el capvespre, m’advertia “Josep, cuidado amb el cotxe de la canalla!”.
 
La frase recordatòria era a conseqüència del fet que corria la veu que passava un cotxe i segrestava la canalla per xuclar-los la sang i refer una societat adinerada d’una malaltia coneguda com la tisi.
 
El film que ens ocupa tracta de la desaparició de nenes de curta edat; n’és inculpada una pobra dona a la qual fan tornar boja, sent-ne del tot innocent. En diferents seqüències la pel·lícula retrata un cotxe de cavalls de l’època amb infants cridant i que anirien a parar a uns bordells per a la perversa satisfacció de plaers irracionals. Però a mi, com a periodista autodidacte, em va agradar molt la feina d’un periodista (Sebastià Comes) defensant el que era la veritat de l’afer: una persona honrada a qui els seus propis editors acaben destruint-lo per tal de no interrompre les vendes diàries.
 
Des de “Punta de brau”, sense sabó, com sempre dic, felicitar els responsables que van programar el film, una denúncia contra la corrupció de l’ésser humà.
 
Josep Gudayol i Puig