Pàgines

dimarts, 15 de juny del 2021

Ferran Castrillo: waterpolo i natació

ELS NOSTRES ESPORTISTES


Parlem d’un altre esport, aquesta vegada del waterpolo i la natació amb el  Ferran Castrillo Bajona. Ens explica que va començar a nedar als 3 anys a la piscina de Balsareny amb els cursos d’iniciació a la natació. Era ràpid en l’estil de crol i la seva estructura de cos s’adeia per a la pràctica de la natació.

—Després dels cursets d’estiu on vas anar?

Al Club Natació Sallent. Allà em van fer una prova d’estils i velocitat per començar a entrenar a waterpolo i combinar-ho amb tornejos i campionats de natació. A Sallent hi vaig entrenar dues temporades amb l’equip d’Infantils. No hi havia prou gent per a fer gaires categories. Al cap de dos anys, l’equip es va dissoldre i vaig anar al Club Natació Minorisa a Manresa.

—Ens expliques com entrenaves  i jugaves en el nou equip?

En el nou equip vaig entrenar durant dos anys amb els Alevins en un grup mixt i dos anys més amb els Infantils; en aquesta categoria ja hi ha diferenciació entre equips masculins i femenins.


—Quina és la composició d’un equip de waterpolo?

L’equip consta d’11 jugadors: 7 són els que juguen inicialment i  ens van canviant. Ningú pot jugar les quatre parts del partit. També pot ser que no estiguis convocat. El partit està estructurat en quatre parts i dura entre 40-45 minuts amb la mitja part inclosa. Quan juguem es tracta de fer avançar la pilota i passar-nos-la entre els companys de l’equip per trobar l’oportunitat de tirar a porteria. L’equip està format pel porter, un defensa, dos mitjos, dos extrems i un “boia”, que sol ser el jugador que aguanta més. Jo soc un mig.

—Quina mitjana de gols feu en un partit?

La mitjana podria ser de 6 gols; quan se’n fan 8 o 10 ja són molts. 


—Quins equips podries anomenar de la vostra lliga?
Per exemple, el Montjuic, el Barceloneta, el Mediterrani de Sants, el Terrassa...

—Quants dies entreneu i quines tècniques practiqueu?

Entreno 4 dies durant dues hores per waterpolo  i una hora més de natació perquè també competeixo. Aquesta temporada també fem exercici físic a les grades. Pel que fa al waterpolo practiquem abnea, passes, aprenem a esquivar, amenaçar, fer taps... I en natació, piscines amunt i avall per perfeccionar l’estil, tenir fons i adquirir més velocitat. Aquesta temporada s’ha entrenat molt diferent, amb aforament limitat i distribuint els espais; ara tocava entrenar els uns i llavors els altres. Gens fàcil.

—Qui és el teu entrenador?

El Jordi López, que ja havia sigut entrenador meu a Sallent. També hi ajuda l’Angel Peiron.


—Esteu ben classificats amb l’ equip?

(Riu) Aquest any no gaire. Amb la pandèmia s’han jugat pocs partits. Ara comença a millorar la situació. S’han reprès els partits. A Manresa els millors equips són de la categoria d’ Absoluts i Veterans. L’ equip femení també és un dels més destacats.

—En natació, quin és l’estil que se’t dona més bé?

El crol. Participo des de 50m a 400m en crol i també en relleus. Es tracta de tenir velocitat i fons.  El meu èxit més important ha estat en crol, que vaig baixar la meva marca de 5,5 a 4,5 minuts en 400 m.

—En quins campionats o tornejos de natació has participat?

Per grups vam participar a la Selecció Catalana però no vam aconseguir cap victòria. En tornejos he estat a Osca i Comarruga, entre altres. Aquí a Balsareny, des de petit sempre he participat en l’activitat que se celebra contra l’Esclerosi Múltiple. Vaig fer el record de piscines: 131 en 1h i mitja aproximadament.


A Balsareny, com a tants altres pobles, se celebra el Mulla’t, una de les activitats que promou la FEM; la Fundació que treballa per detenir l’impacte de l’esclerosis múltiple. La celebració a moltes piscines del territori el mateix dia tracta de sensibilitzar i recaptar fons per lluitar contra la malaltia.

—Sempre demanem per la família, perquè entenem que és el pal de paller de tots els vostres entrenaments i competicions. Ens ho expliques?

Sí, la família és imprescindible. Sempre amunt i avall en els entrenaments i les competicions. Els meus pares no n’han gaudit gaire, perquè, amb el restaurant, si els partits no són a la tarda sempre ho han tingut molt difícil per venir. Solc anar amb altres pares perquè d’autocar només se n’organitza per a tornejos que són lluny. Quasi sempre ens desplacem en cotxes particulars. Sort que a Manresa es fan molts partits, un per setmana i una competició al mes, això facilita que la família em pugui veure algunes vegades.


—I parlant de famílies, pensem en el públic. Com diries que es comporta?

Uf, el públic crida molt. I com que és un espai tancat ressona i se sent molta cridòria. L’àrbitre pot arribar a expulsar algú del públic. Hi ha pares o mares que fan massa pressió, tant a l’entrenador com als jugadors.

—Per què el públic s’esvera tant?

El waterpolo potser no ho sembla, però és un joc brut. Es tiren moltes coces, es fan agafades, enfonsades i, sobretot, s’esgarrapa molt amb les ungles, tot i que està penalitzat. Es tracta de fer-ho de forma que l’àrbitre no se n’adoni, perquè et poden expulsar. La majoria de vegades t’expulsen a la corxera fins que s’acaba la jugada. I, és clar, amb tres expulsions te’n vas al carrer. Però passa molt poc.

Bé, acabem l’entrevista amb el Ferran i el veiem amb ganes de continuar nedant i fent waterpolo. De moment, no es veu com a professional. Falta temps i els estudis també demanen dedicació. Ell s’ho passa bé amb l’esport i amb els amics que hi té. És alegre, riu i se sent bé parlant amb els adults. Endavant amb el waterpolo, la natació i la vida que t’espera!

Entrevista: Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Fotografies: Arxiu Família Castrillo


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.