Poetes de Balsareny: Antònia Rimbau

POETES DE BALSARENY

Antònia Rimbau Dencàs (1920)
A reveure!
 

Deixo avui, Santa Maria,

amb recança el costat vostre,

i deixo també el meu sostre,

que il·luminat el tenia

amb tan agradable rostre.

Regina de Balsareny,

o sigui del balç de sorra,

nom que ja mai no s’esborra

i que el temps, amb el seu seny,

de boca en boca el fa córrer.

En ésser lluny del Castell

que ens guarda, no tindré enyor,

ni melangia ni por,

perquè gravada amb cisell

us porto dins el meu cor.

Malgrat que la sorra es mou,

i Vós a sobre us trobeu,

mils de segles regnareu

perquè, Maria, Vós sou

Mare amorosa de Déu.

I vostre amor no s’esgota,

i vostra llar no decau.

Desitjo estar sempre a sota

del vostre mantell de Pau...

 
Presentem una secció on volem deixar testimoni de les persones de Balsareny que, en llur trajectòria vital, un dia van ser acaronats per l’alè de les Muses i arran d’això ens han llegat una obra poètica pròpia, de vegades extensa i en ocasions esporàdica, a voltes recollida en llibre i sovint no –i llavors calia espigolar-ne exemples en publicacions disperses. Aviat farà 30 anys que en vam poder aplegar un bell esplet en el volum Merlets: poemes de gent de Balsareny (CCB, 1992), que ens serà una bona base per poder oferir als nostres lectors una mostra de la sensibilitat artística d’aquests poetes nostrats.
 
Comencem per Antònia Rimbau Dencàs, la poetessa balsarenyenca a qui, a punt de complir els 101 anys, encara li agrada llegir i recordar els seus versos i també els d’altres poetes que li agraden. Aquest el va publicar a l’esmentat recull Merlets. Recupereu també, en aquest enllaç l’entrevista que Josep Gudayol li va fer recentment al nostre butlletí, amb foto d’Alfred Selgas.

A l'entrevista explica que ha viscut a cavall de Balsareny, Barcelona i Sabadell; justament aquest poema s'acomiada, per un temps, del poble de Balsareny tot evocant-ne el castell i la seva marededéu.
 
R. Carreté

Foto: A. Selgas