Enyorada sanitat

PUNTA DE BRAU

 
Bon dia a tothom! Avui és un pèl més llarg (em refereixo a l’horari). Són les nou del matí i com de costum, amb la meva eina preferida, la màquina d’escriure, sento o bé escolto el parrupeig del colom i de sobte un plaff... al vidre de la finestra i m’adono que un pardalet s’ha estavellat en el seu volar tot fent sonar el seu piu-piu. Després del petit ensurt em disposo a compartir amb vosaltres la meva reflexió com a conseqüència d’haver escoltat a Catalunya Ràdio la versió d’una mare afectada de la malaltia de la seva filla, un molt greu anorèxia.
 
La mare explica que la seva filla de 13 anys pateix la malaltia psíquica i ha recorregut a tots els mitjans públics sanitaris per tal que la noia pugui ser assistida en un hospital de llarga durada tant com sigui possible. Hi ha una possibilitat d’aconseguir-ho a la sanitat privada, però el problema surt quan li demanen 4.000 euros mensuals per fer-ho, i a això ella no hi pot arribar. Els serveis públics li diuen que, com que la noia té 13 anys, no pot accedir a aquesta estada prolongada d’assistència i que tan sols s’hi poden acollir quan el malalt té 16 anys.
 
Fetes aquestes reclamacions a Catalunya Ràdio, l’endemà membres doctors públics fan, dins el mateix mitjà, uns aclariments sobre el fet. Afino l’orella i amb serenor exemplar puc escoltar un dels doctors que diu que, durant el present any, aquesta mena de malalties s’han incrementat com a causa d’haver-se propagat aquest maleït virus pandèmic; l’aïllament d’aquests joves, junt amb problemes afegits propis de l’edat estudiantil, és causa que es propaguin trastorns similars.
 
Des d’aquesta columna faig un crit a favor de la sanitat pública. Respectant a tothom crido: ENYORADA SANITAT!
 
Josep Gudayol i Puig