Pàgines

dilluns, 29 de març del 2021

Entrevista a Blanca Soler Codina

ENTREVISTES


  
Som al març i la lleu llevantada pròpia del mes ens permet obrir aquesta finestra oberta i tenir una interessant xerradeta amb la Blanca Soler Codina, nascuda a Balsareny el 6 d’abril de 1999, i estudiant de Periodisme: “M’agrada reflexionar i escriure sobre l’actualitat. Penso que és important debatre, sigui parlat o escrit, sobre el que passa al nostre voltant. I si especulem, encara millor”.
 
La Blanca ha cursat estudis de Batxillerat/Baccalauréat (IES Gerbert d’Aurillac) i Grau Superior de Dietètica (Escola Joviat). Actualment estudia Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el passat 1 de març es va publicar la seva primera novel·la a Edicions Parcir. Es titula Carn Nua i es pot trobar a les llibreries de Manresa (Abacus, Parcir, Rubiralta, Ca la Figa) i també online a www.parcir.com. El divendres 19 de març se n’haurà fet la presentació a l’Escola Joviat de Manresa.
 
Llegeix molt, i quan més ho fa és a l'estiu (quan té més temps). L'últim llibre que ha llegit ha estat Pluja d'Estels, de Laia Aguilar, i com ens diu ella “una novel·la fàcil d'estiu, i un llibre més d'entendre la societat on vivim ha estat Les tres dimensions de la llibertat, de Billy Bragg. El llibre, però que li va mostrar què és la literatura va ser La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. Aquest llibre és el que l'ha marcat més fins el dia d'avui. Tenia quinze anys i llegia novel·la juvenil, quan a l'institut els van fer llegir aquest llibre no entenia per què els feien llegir "allò d'adults". Posteriorment, va haver de fer un treball de camp extens i es va dir: "Blanca, t'hi hauràs d'acabar fent amiga". Després de llegir-lo i rellegir-lo, és, com ens diu, un dels llibres que l'ha marcat més. Va ser la transició de la novel·la juvenil a la literatura d'adults.
 
D’altra banda li agrada sortir a caminar i a córrer per l'exterior. Pensa que el contacte amb la natura és un valor afegit a l'hora de fer esport. I li encanta viatjar i explorar racons que encara no s'han descobert. Ha estat a poblets del sud de França, a la capital: París, Londres, Wisconsin, Minnesota, Illinois, Itàlia i Sardenya. Per aquí a la península ha trepitjat Saragossa, Logronyo, Madrid i les Illes Balears. Per altra banda, el fet d’haver estat pubilla aquí a Balsareny li va permetre recórrer Catalunya de dalt a baix i conèixer pobles que no havia sentit anomenar mai.
 
Sempre que pot s’escapa al cinema o al teatre: “La veritat és que em concentro molt més quan vaig al cinema a veure una pel·lícula que he escollit jo, que una qualsevol que s’emet per la televisió”. També ens confirma que no està subscrita a Netflix, ni a HBO, ni a cap plataforma digital. La primera pel·lícula que li ve al cap –“Tornaré a esmentar un clàssic”, ens diu– és Titànic: una pel·lícula que li sembla increïble: “Tot i que hi ha el concepte que està sobrevalorada, per a mi és una joia”.
 
Hem sabut dels teus pensaments sobre els temps actuals a través del diari El Punt Avui. Com va anar?
 
— M’agrada reflexionar i escriure sobre l’actualitat. Penso que és important debatre, sigui parlant o escrivint, sobre què passa al nostre voltant. I si especulem, encara millor.
 
Hem observat el teu sentit de la llibertat: es deu a alguna tramesa familiar?
 
— No. Simplement crec que la llibertat és un dret fonamental per tal que l’ésser se senti lliure i satisfet. Quan et limiten, quan et redueixen o prenen la llibertat, t’adones de com n’és de preuada i no ho valorem. Viure aquesta pandèmia m’ha fet adonar que mai hem viscut al 100% la llibertat.
 
— Sobre la teva afició a escriure, hi ha algun antecedent?
 
— A un besavi meu que vivia aquí al poble li agradava molt escriure, i escrivia cartes crítiques i escrits sobre el que no veia convenient.
 
Degut a la teva joventut, ens podries dir què en penses del món tecnològic actual?
 
— És un món que de moment l’estem dominant, estem convivint i aprenent amb ell, però la línia entre dominar-lo i que se’ns escapi de les mans és molt fina.
 
— Creus que s’utilitza adequadament el mòbil i l’ordinador?
 
— Crec que el mòbil i l’ordinador poden ser eines d’ús, treball i d’oci. En el meu cas són un 90% eines de treball i un 10% d’oci quan faig fotografies, quan busco articles que m’interessen, quan entro a les xarxes socials, etc.
 
Davant la pandèmia, creus que la nostra societat, en general, s’ha comportat adequadament?
 
— Sí, tot i que falta més consciència. Durant la primera onada, sí que hi va haver molta sensibilització, aplaudiments als balcons pels sanitaris, arcs de Sant Martí..., però ara sembla que la gent estigui cansada de les decisions que pren el Govern. Les mesures canvien setmanalment, fet que obliga estar pendent constantment de les notícies.
 
Gràcies a la tecnologia i davant del problema actual es pot treballar telemàticament des de casa. Creus que això beneficia el treballador o l’empresa?
 
— Crec que beneficia més el treballador, però no al 100%. Si un treballador teletreballa, gastarà la seva electricitat, tinta d’impressora, calefacció, aigua, etc. A més, anar a treballar a la feina pot ajudar el treballador a diferenciar els conceptes “casa” i “feina” sense englobar-ho tot al mateix sac. També falta el contacte social; però, depenent de la feina, treballar des de casa et pot facilitar concentrar-te –o al contrari, necessites estar amb gent.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Arxiu Blanca Soler


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.