En la Pasqua de Pere Casaldàliga

BALSARENY AVUI

[Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga. Carta núm. 97, desembre de 2020]
 
A continuació us transcrivim un tex de Pere Casaldàliga, de l’any 1988,que continua sent vigent tant per a les eleccions al Brasil com per a les eleccions a casa nostra.
 
«La cursa electoral és al carrer, a les carreteres, al pati de casa. Altaveus, mítings, noms pintats a les parets, alguns signes –menys, aquest any, perquè el paper i la impressió són massa cars–, copets a les espatlles, visites casa per casa, promeses... Tot esperant el teu vot!
 
I el més greu és que tu vals el teu vot. En el vot et jugues la consciència, la responsabilitat, el compromís polític com a ciutadà. En el vot, et jugues la teva fe, com a cristià que participa en el caminar del poble, construint el Regne de Déu.
 
Votar no és cap broma. No és mercaderia. No és una manera d’agrair favors o de guanyar un càrrec o tractar malalts o comprar una bicicleta...
 
Tampoc no és correcte votar a algú només perquè la meva família el vota.
 
El vot és personal. Ets tu, qui vota. Fem, entre tots, que les eleccions deixin de ser una mena de Carnaval. Abans de votar, cal pensar amb responsabilitat. Un bon candidat no cerca el protagonisme. I encara menys omplir la butxaca. Però, com diu Jesús, l’arbre bo és conegut pels seus fruits. El bon candidat es coneix per les seves obres, la seva vida.
 
Pot ser un bon candidat:
- el que sempre ha estat al costat del poble.
- qui no és corrupte, ni ha robat ni abusat dels empleats.
- qui sap respectar la seva pròpia família.
- el que no és bevedor o immoral o maleït o violent o orgullós.
- el que sempre va donar valor a l’ educació, la sanitat, la fe i la cultura de la gent.
- el que respecta l indi, el negre, la dona, el peó, el pobre.
- el qui podrà fer les noves lleis municipals, dins de la nova Constitució.
 
De la mateixa manera pot ajudar, a conèixer el candidat, veure i escoltar com es comporta a les concentracions: si gasta massa en mítings, xucla...»  (segueix...)
 
Em plau rebre cada carta des d’aquella trobada al darrere del Pavelló Municipal participant d’aquella arrossada i de tot el reconeixement eucarístic al Pere. Sí, Balsareny li va retre els honors i des d’aquella data que les transcric per als nostres lectors de Sarment.
 
Josep Gudayol i Puig