Jo ja soc tap: Vells

CINC MINUTS

Avui el meu denominador reflexiu dels Cinc Minuts me’l fa arribar Miquel Berga (“Vells”, secció Keep Calm, diari Avui).

“Tots estem destinats a esdevenir generació tap de la generació següent. Ho escriu Vicenç Pagès a Memòria vintage, un llibre que suposa una aportació important i original al camp dels estudis culturals en llengua catalana. Té raó: ser tap és un destí. Potser per això, en molts camps, hi ha voluntat de fer discriminació positiva a favor dels joves i considerar l’edat un mèrit. Se’n queixava un col·lega l’altre dia adduint que no hi ha res d’especialment valuós en el simple fet de l’edat biològica: els joves són fantàstics i cal ajudar-los, deia, però és absurd convertir-los en taps de gent més gran només en virtut dels pocs anys que han viscut”.

Berga compara dins d’un mon de la política els diferents presidencials a la poltrona dels EUA, on actualment Trump es veurà disputat per dos oponents que jo m’atreveixo a denominar com dos taps: Bernie Sanders, de 78 anys, i Joe Biden, de 77. “Que tremoli en Trump: els vells ataquen! Ara bé, el mateix Trump no és cap criatura –per més que sovint ho sembli– i ja en té 73, o sigui que aquesta vegada el tema de l’edat s’haurà de relativitzar”.

Jo ja soc “tap” i en traspassar la vuitantena m’honora sentir-me vell i poder donar la mà, en tot el que calgui, sigui el que sigui, que impliqui el meu món i tasca actual, a unes generacions més joves.

Josep Gudayol i Puig