Sarment 500: una celebració atípica

EDITORIAL

El Sarment ha arribat al número 500, i commemorem aquesta fita amb un número extraordinari. Extraordinari, perquè té més fulls que els butlletins habituals; però també perquè apareix en unes circumstàncies realment extraordinàries. La pandèmia de la covid-19 va fer que el butlletí de març, el número 499, tot i haver-se editat imprès, no es distribuís als socis del CCB, per responsabilitat com a ciutadans i atès que el Govern havia dictat una ordre de confinament estricte a fi de frenar la transmissió de la malaltia; sí que es va publicar per internet al web del CCB i al blog del Sarment. El butlletí d’abril, el número 500, sortirà en les mateixes condicions: l’imprimirem, el penjarem a internet i el distribuirem quan sigui possible fer-ho sense risc —que esperem que serà ben aviat, tant de bo.

Volem fer constar que el poble de Balsareny en general ha respost a aquesta situació tan insòlita amb un comportament exemplar: respectant el confinament, sortint estrictament a comprar aliments o productes de primera necessitat, respectant les distàncies, fent servir mascaretes, sortint als balcons cada vespre per aplaudir el personal sanitari i els treballadors que s’esforcen per la salut i el benestar de tothom. Grups de persones voluntàries s’han mobilitzat intensament per cosir mascaretes, bates, polaines peücs i tota mena de material de protecció individual per fer-los arribar a qui ho necessités. L’Ajuntament ha informat bé i a l’hora de les normatives canviants, ha fet desinfeccions periòdiques dels espais públics, ha distribuït mascaretes per les cases i material de protecció als comerços que havien d’estar oberts, ha felicitat els infants que celebraven l’aniversari confinats, ha decretat tres dies de dol pels difunts que no han pogut ser acomiadats amb l’escalf que calia, han proporcionat mitjans tecnològics als alumnes, han repartit aliments frescos i lots d’higiene personal de la Creu Roja a persones que ho necessitaven... Estan fent una bona feina, i els hem de felicitar, com també a tots els que durant aquests dies estan treballant de valent en els seus àmbits: els metges, sanitaris, farmacèutics i cuidadors, els comerciants i dependents de comerç bàsic que han obert cada dia, els municipals, els funcionaris i, en general, tothom qui està donant la cara per pal·liar els efectes de la pandèmia i fer que pugui revertir tan aviat com sigui possible.

Ningú sap com evolucionarà la situació, però la incertesa és preocupant Si les conseqüències de la pandèmia són brutals des del punt de vista humà, en vides i en salut, el seu impacte econòmic i social no serà menys de témer: es calcula que el PIB català pot arribar a caure el 2020 entre un 7,7 i un 8,8 per cent, una davallada mai vista. Catalunya perdrà entre 225.000 i 250.000 llocs de treball aquest any, i anant bé l’any vinent se’n podran recuperar tan sols entre 90 i 120.000, de manera que la taxa d’atur quedarà entre el 17 i el 18 per cent el 2020, i entre el 15 i el 16% el 2021. Hi pot haver una considerable destrucció d’ocupació a les gran indústries, i no és gens clar el futur de moltes petites empreses familiars i dels treballadors autònoms. Sí que hem d’esperar que a poc l’economia s’anirà recuperant, però caldrà molta claredat d’idees, molta solidaritat i molta empatia a nivell estatal i internacional. Aniria bé que els estats i la UE consensuessin unes polítiques que incentivin el consum, aportin liquiditat i reactivin l’activitat productiva; i no es veu clar que s’afanyin a posar-se d’acord. I amb la represa, caldrà replantejar-se moltes coses, entre les quals la necessitat de reforçar, i no retallar, el sistema sanitari, i de racionalitzar inversions i despeses d’una manera diferent. Tot això, enmig d’un panorama polític decebedor, per part d’un estat que es mostra autoritari i recentralitzador, poc receptiu envers les autonomies; i a Catalunya, amb un Govern poc cohesionat i sense evidenciar estratègies gaire compartides. Mentrestant, la judicialització de la política no s’atura i, també a nivell europeu i mundial, hom detecta una clara temptació per part dels estats de limitar o restringir drets als ciutadans. Caldrà vetllar per continuar defensant les llibertats democràtiques, fins i tot les que semblaven consolidades.

El nostre butlletí 500 ofereix, a més de les seccions habituals, un resum dels principals temes tractats en els darrers quatre anys, continuant així el que vàrem publicar el febrer de 2016 en ocasió de celebrar els nostres 40 anys. També hi ha escrits de diferents associacions i institucions locals a qui vam demanar que ens informessin de la seva història i la seva actualitat —ho vam sol·licitar a 38 entitats, i publiquem les respostes rebudes fins al moment de tancar l’edició; si en van arribant més ja sortiran en els números següents. I hem dedicat unes pàgines especials a recordar la figura de mossèn Joan Bajona i la seva profunda implicació en la cultura i la societat de Balsareny, sense oblidar un esment emotiu a la resta de persones que ens han deixat recentment.

Gràcies, Balsareny, per haver-nos llegit al llarg d’aquests 44 anys, en què, sens dubte, hem pecat sovint per errors o omissions, però sempre amb la bona voluntat de donar veu a qui vulgui expressar-se, d’informar de les coses que ens afecten i de deixar-ne constància per a la posteritat. I gràcies a tots els redactors i col·laboradors del butlletí, els anunciants i els socis del CCB que el fan possible. Que puguem superar aviat aquesta conjuntura que ens ha tocat de viure i seguim treballant tothom per intentar fer millor el nostre poble.  

CCB