Eva Fernández i Laura Calveras, segon any de Pubillatge

ENTREVISTA

Eva Fernández Piedra i Laura Calveras Serra són Dama d’Honor i Pubilla, respectivament, de Balsareny per al període 2012-2014; per tant, han començat el seu segon any com a representants culturals locals.

L’Eva, nascuda a Balsareny el 31 de desembre de 1993, va cursar el batxillerat social i actualment està estudiant a l’EDN (Escola Diocesana de Navàs) Tecnologia Educativa Infantil. Pel que fa a la lectura, se sincera dient que li ha d’agradar molt un llibre per motivar-se a llegir-lo, però tot i així en va llegint. El darrer llibre que ha llegit és Si tu em dius vine ho deixo tot... Però digue’m vine, d’Albert Espinosa. Pel que fa als esports, li agrada molt nedar i esquiar.

La Laura, nascuda a la Rabeia el 26 d’octubre de 1993, va fer la primària al CEIP Guillem de Balsareny, ha cursat ESO a l’EDN de Navàs, el CFGM Auxiliar d’Infermeria a l’Escola Joviat de Manresa i la prova d’accés a grau superior a l’EDN, i actualment està estudiant el CFGS de Laboratori i Diagnòstic Clínic a la Joviat de Manresa. Sobre la lectura ens comenta que no és la seva afició total, però que de tant en tant li agrada tenir un llibre a l’abast sobre la tauleta de nit. El darrer llibre que ha llegit ha estat El joc de l’àngel, de Carlos Ruiz Zafón. Respecte l’esport , sempre que pot fa escapades fent fúting pel terme de Balsareny, a fi de dur, tal com ens diu ella, “una vida més sana i activa”; malgrat que no es decanta per cap esport en concret, té molt clar que la pràctica és molt positiva per desconnectar de l’entorn quotidià. Ha viatjat pel País Basc i Sardenya, i espera poder viatjar més. Pel que fa al lleure, li agrada molt el teatre i el cant, i és una entusiasta de tot allò que respira poble. Participa als Pastorets, també ho va fer al musical Residència Sant Esteve i darrerament en l’històric Balsareny, més de mil anys. Des de petita ja es va apuntar a cantar a la Coral, motivada pels seus pares, ja que ells sempre hi han cantat, i ella s’hi sent molt arrelada.

—Segon any de pubillatge, què va ser el que us va motivar presentar-vos?

Eva:  Sempre m’havia agradar fer quelcom representatiu a favor de la cultura balsarenyenca i en general del nostre país. També puc dir-vos que soc col·laboradora en diverses entitats del poble i personalment crec que per a fer-lo més viu s’ha de respondre a la crida d’aquestes. Vaig pensar que el món del Pubillatge em permetria poder conèixer diferents indrets, altres programes culturals i fer noves amistats.

Laura: El fet de saber que podria aprendre moltes coses i expandir-me a nivell social i cultural em va esperonar, i també saber que d’aquesta manera podria defensar millor els meus propis ideals.

—Per quina entitat vau presentar-vos?

E: Pels Pastorets i també pel Club Natació de Balsareny.

L:  Per la Coral Sant Esteve.

—Quantes aspirants vau ser en el procés de selecció?

E: (Riu) Curiós però només érem nosaltres dues.

L:  De fet, la tria va ser fàcil.

—Quantes proves va contenir l’oposició?

L:  Tres. La primera es basava a respondre breument unes preguntes, la segona a fer una redacció d’unes 300 paraules sobre dos temes que ens van posar a lliure elecció, i la tercera era fer una exposició oral sobre el que el jurat et demanava.

-—Quina prova us va semblar la més difícil?

E: Sense cap dubte va ser la prova oral, ja que si no tinc les coses molt preparades, els nervis poden més que jo.

L:  Personalment la que em va preocupar més, per si no les sabria contestar bé, van ser les darreres preguntes de l’examen, que m’hi sentia una mica cohibida. Al final, però, em vaig sentir satisfeta, ja que les vaig saber respondre.

—De totes les trobades que heu fet, quina us ha omplert més?

E:  Fins ara no és que hagi tingut el plaer d’anar a gaires sortides, ja que treballant els caps de setmana se’ns fa difícil, i això que m’agrada molt poder conèixer diferents indrets; amb tot, la proximitat de pobles com Navàs o Puig-reig m’han permès de viure molt de prop el món del Pubillatge.

L: No n’hi ha cap en concret. Totes m’han agradat i han sigut experiències molt boniques, i encara en queden moltes per fer. Hi ha molt bon rotllo amb la gent i cada vegada coneixes algú que no havies vist, maneres de fer, com enfocar la vida, ganes i il·lusió per tal de poder aconseguir noves metes i, sobretot, allò en què es basa el Pubillatge: portar sempre al cor el nostre poble, cultura, llengua i tradicions; i a partir d’aquí expandir-ho arreu on anem i fer molta pinya. 

—Com heu viscut aquest període, en comparació amb altres pobles, sense Hereu ni Fadrí?

E: Bé, hem estat bé. No sabria exactament què dir-vos, però la veritat és que l’any que vam néixer nosaltres va ser un any en què van néixer pocs nens. Recordo molt bé la meva etapa a primària, per tant aquest podria ser un motiu afegit al de la càrrega d’estudis o treball; d’altra banda, però, suposo que haurà estat per manca d’interès a presentar-s’hi.

L:  Doncs molt bé, amb l’Eva tenim molt bona connexió, ja que ens entenem molt bé, i juntes fem costat al poble en dies tradicionals i importants. També és veritat que si fóssim tres o més, encara ens ho passaríem més bé. He de reconèixer que la imatge de l’Hereu engrandeix i dóna molta representativitat als pobles, però nosaltres dues també anem fent, i hi ha molts pobles que tampoc en tenen. Per la meva part, però, faig un crit per animar els nois i les noies de Balsareny que s’apuntin en aquest món: els puc dir que és una experiència molt bona i enriquidora.

Josep Gudayol i Puig

Fotos: L. Calveras