Balsareny Avui

El temps fa més participativa la diada de Sant Marc

El passat 25 d’abril de 2013, festivitat de San Marc, de bon matí, enfundats amb el seu vestit de cintes i colors, i barret conqueridor que des de les foscors marcaren un caràcter de molts avantpassats nostres, els carrers de Balsareny s’ompliren d’un ambient folklòric tradicional, amb les ballades dels Bastoners en honor a Sant Marc i en el transcurs a l’església de Santa Maria. Picotí, marxa, draga i rotllet donaren el bon dia als balsarenyencs fent el preludi del que seria la gran representació cultural habitual i tradicional a la plaça de l’Ajuntament. Acabada la repartició del panet de Sant Marc, que els pagesos de Balsareny tenen a bé a mantenir, amb la llegenda de torn «El panet guardat en un lloc de la casa ens guardarà del perill del llamp», arribava l’acte oficial de la Festa Major d’enguany.

A les 12 hores del migdia, amb tot a punt, el temps trencava un parèntesi matinal, la pluja es disposava a no deixar fer a l’aire lliure l’acte amb les ballades del folklore balsarenyenc. Davant aquella inseguretat, es va creure oportú dirigir-se a la sala del Sindicat per tal d’estar a aixopluc i poder engegar els actes sense excepcions. La platea de la sala va omplir-se de color, primer pels gegants i gegantons, després pel Ball de la Faixa i els Bastoners, i finalment es ballaren sardanes.

Els tres grups del quadre del Ball de la Faixa es disposaren a mostrar la peça musical, recuperada pel balsarenyenc «Mateuet», tocada per l’Orquestra Costa Brava. Els balladors centrals, protagonistes de la Figuereta, oposaren gran resistència cap per avall sobre els nusos de les faixes. Cal felicitar les tres protagonistes, Ainoa Garcia, Clara Rivero i Bete-Elen Manzano, la que més va aguantar. Naturalment, felicitem també tots els altres participants, i en especial la monitora, Meritxell Mas.

El públic, molt ben instal·lat, la majoria assegut, va poder gaudir un any més d’aquests trets festius i tradicionals.

Un grup nou vol tornar a escalfar el billar del Casino

Com a conseqüència d’una amable sol·licitud ha aparegut una nova empenta esportiva al voltant del billar del Casino de l’entitat del Centre Instructiu i Recreatiu.

De nou, doncs, tornen els vells temps, que van ésser viscuts per moltes persones que avui són grans, i per altres que ja no són entre nosaltres. Vull recordar en Marià Carulla i de Maya, qui en fou un entusiasta l’any 1982 quan el Centre va adquirir un nou billar “Gran Matx” amb calefacció. Amb aquesta adquisició s’organitzà un dels principals campionats de boles (vegeu el llibre 1891-1991, Centenari del Centre Instructiu i Recreatiu).

Aquesta iniciativa ve a recolzar les paraules de l’actual president del Centre, Salvador Triviño: «Qui no recorda els balls, campionats d’escacs, els cursos d’informàtica...?».

Benvinguda aquesta nova etapa, que gira a favor dels components esportius, socials i culturals d’aquesta entitat més que centenària.

Una reserva animal prop de la Deixalleria

Amb tanques de control encerclant la reserva, Balsareny gaudeix d’uns paratges de pastura en entorns d’àmbits geogràfics diferents. Un es trobaria gairebé vora l’aigua del riu Llobregat, a prop de la Deixalleria Municipal, la Depuradora i el complex industrial de la fàbrica Gates, i l’altre a sobre de l’antiga carretera C-1411, entre el nucli de la Colònia Vilafruns i el Balç, dalt del turó.

Agraint la informació rebuda de persones properes, hem visitat la zona en qüestió i hem pogut palpar ben de prop un total de sis o set animals gaudint de la pastura on hi ha abundant herba fresca. Tots ells d’una varietat del ruc català.

Segons informació aconseguida, aquesta reserva animal és de responsabilitat i control d’un senyor que resideix a les cases de la Granota, entre Navàs i Cal Vidal, al Berguedà.

Fe d’errades

Som humans i ens equivoquem. En el passat número 423 de Sarment, corresponent a l’edició d’abril de 2013, en la secció de l’Entrevista, on deia José Triviño havia de dir Salvador Triviño.

Volem agrair la comprensió d’en Salvador, que em va dispensar davant l’error, que (i perdoneu la modèstia) en aquesta ocasió no em pertocava.

Josep Gudayol i Puig