Vull continuar així

CINC MINUTS

Avui i en aquest temps que ens toca a tots viure, sembla que no tenim cap opció d’anar fent passos enrere, ja que tots hem d’assumir el nostre grau de culpabilitat en aquest desgavell econòmic mundial.

No obstant això, en una societat que lluita per poder sortir de l’atzucac, sempre hi ha ofertes comercials que, trucant a la porta o mitjançant les noves tecnologies –això sí: pagant–, ens volen solucionar problemes en relació a serveis que s’han vist afectats per les retallades. Des d’aquí, hom ha de continuar defensant tots els serveis públics que amb tant d’esforç vam assolir.

Per què dic això? La reflexió m’arriba des de l’opinió periodística d’Eva Vázquez, amb el titular «Un servei públic exemplar», al diari El Punt Avui:

«Poc abans d’acabar l’any, em van oferir una assegurança de salut. No solc atendre cap oferiment de serveis no sol·licitats, però he d’admetre que en aquella ocasió em vaig asseure còmodament per escoltar els comercials. Feia poc que el govern havia afilat la dalla per reduir la despesa sanitària, i el sector privat s’havia afanyat a impulsar una temptadora campanya de captació de clients preveient l’imminent desmantellament del sistema públic».

La senyora Vázquez va fer números i amb ells recorda les dues darreres assistències rebudes des de la sanitat pública, de les quals en fa el següent resum: «quan el meu fill va caure malalt vaig adreçar-me al meu ambulatori habitual. Potser he tingut sort, però em vaig sentir tan reconfortada que n’he de donar moltes gràcies. No, no he contractat cap assegurança; ja tinc la millor».

Jo també vull continuar així.

Josep Gudayol i Puig