Balsareny avui

Bravo, valents i valentes!

Els vau veure? Són de Balsareny. Cal felicitar tres persones, excuseu si n’hi ha hagut d’altres, les que fa uns dies van tenir la valentia de participar al concurs de TV3 El gran dictat. Felicitats a l’Ester, la Mireia i el Manel.

Recordant allò de què no és negre ni blanc, a la televisió, com en qualsevol altre mitjà, de concursos n’hi ha de bons i no de tan bons. La sort de poder veure’n uns o altres està en la possibilitat de seleccionar el botó del comandament. Personalment crec que El gran dictat es pot qualificar de bon concurs que premia el coneixement de l’ortografia de la llengua catalana. Tal com diu l’Òscar Dalmau, el seu presentador, «un programa que ens ajudarà a destrossar, una mica menys, el català».

Avui em ve a la memòria un altre programa, res a veure amb el que avui ens ocupa, Saber y ganar, conduit per periodista Jordi Hurtado. Aquest s’emet pel segon canal de TVE a Sant Cugat. Molt bon programa dins la franja del migdia.

Molt més que set setmanes

Em fa l’efecte que serà molt més llarg que set setmanes. El món, els pobles, estan deixant enrere una tradició d’origen principalment religiós: la de l’abstinència. Popularment, uns dies abans de començar les set setmanes de Quaresma, es celebra una esbojarrada i proclamada disbauxa, el Carnaval, on, per uns dies, tot s’hi val.

Amb això, els homes i dones, des de fa segles, hem volgut fer passar la nostra prepotència per davant de la realitat: oblidem-nos de tot! Però em fa l’efecte que enguany l’abstinència serà molt més llarga que les set setmanes marcades per la Quaresma.

Avui la crisi és una realitat arreu i, com a conseqüència de les retallades, l’abstinència es farà més viva que mai. «Balsareny Avui» comparteix el raonament democràtic «que tothom tingui allò que el pugui fer feliç, respectant els altres». En aquest passat Carnestoltes, però, vaig trobar a faltar, penso, en solidaritat amb els temps, alguna disfressa o comparsa marcada d’un aire potser reivindicatiu.

El meu món del tallat

«Balsareny Avui» pren com a notícia l’aparició, fa uns dies, d’unes peces de teixit serigrafiades amb la frase que els balsarenyencs coneixem tan bé: «bon dia, bona tarda, bona vesprada, Balsareny».

Aquestes ratlles, lluny de voler ser cap reclam publicitari, volen traspuar l’agraïment envers les persones que, valgui la redundància, un bon dia van creure en el bon dia de Balsareny.

Balsareny sap que em moc pel món del tallat, i mai m’hauria esperat un gest com el que em va passar. «Josep, mireu, hem fet aquestes samarretes i us en volem regalar una; quina talla gasteu?» Són paraules d’una de les noies que regeix un bar-cafeteria del poble. Sorprès i agraït, vaig dir-li que era una XL.

Per què aquesta alegria? Doncs perquè aquest món del tallat ha fet que Balsareny sigui encara molt més conegut arreu de les comarques catalanes, i potser més enllà, pel meu lema «bon dia Balsareny», nascut fa uns 29 anys des del damunt d’un cotxe 2CV propietat de l’Ajuntament balsarenyenc.

Josep Gudayol i Puig