«Malgrat que es pugui pensar que no hi ha bones segones parts, si parteixen del sentiment de record pel germà traspassat, s’omplen d’una qualitat que se’m fa difícil d’expressar». Rossend Santasusana i Canal, animador humorístic, és germà de qui fou ànima de la nostra Festa dels Traginers.
En Rossend va néixer a Balsareny, a la casa de pagès del Solà d’Aladernet, el 6 de gener de 1935. En edat escolar va seguir els estudis a l’Escola Nacional i, tal com diu: «tinc un gran record d’aquells dies amb els nostres jocs a la plaça de l’Església, que era on fèiem el pati». Ebenista jubilat, li agrada molt anar a caminar amb els seus gossos, i també anar al cinema, ja que «era el divertiment que teníem en aquells anys. Cada diumenge al cine del Centre». És un gran viatger, i junt amb la Roser han gaudit de països com Alemanya, Suïssa, Itàlia, Tailàndia, Hongria i el Marroc.
- Animador de festes de caràcter ramader. Com va començar tot?
- Com bé saps, el meu germà Joan, en pau descansi, va ser durant molts anys un animador amb enginy de la Festa dels Traginers. Va ser amb ell que vaig començar a participar en aquest món de la comèdia participativa i col·laboradora representant diferents aspectes de la cultura catalana del món de pagès. Sóc conscient que es tracta d’una segona part, però el fet de mantenir aquesta continuïtat, tant a mi com a diferents companys balsarenyencs, ens omple de gran sentiment.
- I a banda de la nostra festa, participeu en altres indrets?
- Sí, gairebé cada any anem, aquí voldria agrair la companyia de la Mercè Farràs, a la població de Montmajor, al Solsonès. També hi va haver una oportunitat d’anar a Vilada, al Berguedà, a la festa en honor a Sant Sebastià.
- Durant aquests anys has estat entrevistat per algun altre mitjà d’informació?
- Bé, recordo que a Navàs em va entrevistar un corresponsal del diari ‘Regió7’.
- Tornant als inicis amb el teu germà Joan, recordes amb quins enginys vau començar a animar la festa?
- Sí, aquell redimoni de conill, el porc ranquejant, la càmera de televisió –amb aquesta vam ser uns espavilats reporters–, entre tots són uns acudits molt bons de recordar. Ah, i els personatges, per posar-ne un, el de la foto: la iaia pagesa, que soc jo amb el meu germà Joan i el noi dels Capdevila. El cove de patates també pot passar com si fos el panellet de Sant Marc.
- Què cal fer per tal de posar-se en contacte amb tu, des de qualsevol poble que se sentís interessat en la vostra participació?
- Doncs el més simple és fer-me una trucada per telèfon. Als llocs on anem ho fan així.
- I és remunerada, aquesta participació en festes tradicionals, on la cultura pagesa es veu tan ben representada?
- No! Us puc dir que és una mena de hobby. Això sí, sempre ens hem entès amb els organitzadors.
Josep Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.