Pàgines

dimecres, 14 de març del 2012

Antonio Marco, actor secundari a 'Olor de colònia'

ENTREVISTA

«Estava fent electricitat de manteniment i programació d’automatismes i PLC, que de moment he deixat aparcats per tal d’incorporar-me a la gravació de la pel·lícula Olor de colònia. Rodar sota les ordres de Lluís Maria Güell és veritablement una experiència que es voldria repetir dues vegades, una exigència professional que et fa encarar la responsabilitat del lloc que t’han assignat».

Antonio Marco i Maldonado va néixer a Santpedor l’11 d’agost de 1956. En edat escolar va seguir els estudis de FP-II de manteniment mecànic industrial i actualment segueix uns estudis, avui amb un parèntesi tal com ens diu, com a tècnic especialista d’energia solar tèrmica.

A Marco li agrada llegir i ens comenta que «tal com comprendreu, l’últim llibre que he llegit és Olor de colònia’, de Sílvia Alcántara, de Puig-reig; però aquests darrers dies he llegit L’artilleria, d’Àngels Irisari, catedràtica de la Universitat de Navarra, i m’ha encuriosit el relat on parla de l’Agustina d’Aragó, que era filla d’Olesa de Montserrat».

L’Antonio ja comparteix un treball a Artis Galleria (Diagonal TV) per a TV3. D’altra banda, li agrada viatjar, ha estat a Portugal, França i Anglaterra, i en esports es decanta per la bicicleta de muntanya, el tennis taula i el futbol, sobretot amb el Barça, amb el qual gaudeix molt.

- Expliqueu-nos com va anar la vostra selecció com actor secundari a Olor de colònia?

- Doncs com que soc lector del diari Regió7, vaig llegir que buscaven persones que coneguessin l’ofici de treballar en el tèxtil i jo conec aquesta feina, ja que vaig estar treballant durant molts anys a la fàbrica del Malpàs de Sallent. Aprofito per dir-vos que l’aprenentatge el vaig fer amb el balsarenyenc Esteve Obradors. Bé, el cas és que, estant en un atur intermitent, vaig respondre a la crida i m’hi vaig presentar amb el meu germà i un amic de Manresa que és fuster. Al cap d’una setmana, quan ja em pensava que no em dirien res més, vaig rebre una trucada dient que comptaven en mi. El director, Lluís Maria Güell, m’havia seleccionat per representar el paper d’un encarregat de fàbrica.

- I el càsting com va anar? Quantes persones us vau reunir i on tingué lloc?

- Vaig quedar sorprès de la quantitat de persones que poden arribar a intervenir en una pel·lícula: érem unes 1.700. El càsting es va fer en dues fases: l’una a la Torre de l’Amo de cal Viladomiu Nou, al Berguedà, i l’altra a l’hotel Ciutat de Berga. I de fet, com a proves, poques: només em van fer presentar una foto, un vídeo en què t’has de presentar dient el teu nom i la feina que feies a la fàbrica i a més a més omplir un qüestionari amb dades de color de cabell i ulls, i talles de camisa, pantalons i sabates.

- Ja superada la selecció, com i on comença el rodatge?

- Bé, són els ajudants de direcció els que et marquen les pautes que exigeix el guió. Ara bé, però, has de ser tu mateix el que s’ha de marcar el posicionament, sempre sense sortir del quadre del pla corresponent. Tot va començar a les colònies de l’eix del Llobregat: cal Prat, cal Cases, Viladomiu Nou, cal Marçal i exteriors de l’Ametlla de Merola. També algunes seqüències s’han enregistrat als estudis del carrer de la Diputació de Barcelona, però majoritàriament l’escenari és a les antigues colònies tèxtils.

- I és dur, estar a les ordres d’un director?

- Bé, ara em direu que l’ensabono, però en Lluís Maria Güell és tot un senyor i ho puc certificar, perquè moltes vegades, durant les diferents preses del rodatge i en la pausa del dinar, he compartit taula amb ell i és un excel·lent company de conversa. Pel que fa a la feina, és educat i exigent: per exemple, quan creu que, per la causa que sigui, s’ha de repetir una seqüència 50 vegades, la fa repetir, amb una autoritat i fermesa, però sempre educadament. Puc dir que és un gran professional.

- Així doncs, l’experiència ha estat satisfactòria?

- És una experiència nova que m’ha donat l’oportunitat de tenir relació directa amb persones famoses del món del cinema. De vegades, segons l’estació del temps, durant la gravació de nit passes molt fred. En resum, ho valoro molt positivament i he de dir que m’ho he passat molt bé.

Josep Gudayol i Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.