Futbol i violència de gènere

PARLEM-NE 

Campanya “Ell ja està tornant a casa” feta a Anglaterra per conscienciar sobre l’augment de violència de gènere després d’esdeveniments futbolístics. Font: Shorty Impact Awards

 

Reiniciem la secció “Parlem-ne” amb un tema que de ben segur encanta a la majoria: el futbol. El que no és tan encantador és el que comporta i queda silenciat. Perquè, com ja haureu advertit al títol, el tema no ve sol... Violència masclista, una altra vegada? Que pesades que som! Doncs sí, dos temes que a priori no haurien de tenir cap mena de connexió, en tenen, i és greu.
 

Molts ja sabreu que alguna relació entre futbol i violència (genèrica) existeix; més del que hauria de ser (zero). De tant en tant apareixen notícies sobre esbatussades als voltants de camps de futbol o bars, espectadors que insulten àrbitres i jugadors o famílies que escridassen les criatures i els entrenadors.
 
Però en aquesta ocasió ens centrarem en la violència que concretament les dones entomen a conseqüència de l’efervescència que desperten en molts homes alguns esdeveniments futbolístics.
 
Com ja sabeu, aquest estiu s’ha celebrat el mundial de futbol i, si heu parat una mica d’atenció més enllà de l’efemèride esportiva, es poden trobar notícies i dades que mai no haurien d’existir.

Article “Futbol i violència: una historia sense final”. Font: Sports Law Institute 

 
Un estudi fet per la Universitat de Lancaster confirma que els casos de violència masclista augmenten un 38% quan l’equip de l’agressor perd i  un 26% quan guanya o empata. L’estudi se centra en les denúncies policials a Anglaterra durant els mundials dels anys 2002, 2006 i 2010 (Can the FIFA World Cup Football (Soccer) Tournament Be Associated with an Increase in Domestic Abuse? - Sage Journals).
 
El mateix estudi indica a les conclusions que és un camp d’investigació amb ramificacions importants degut a la naturalesa global dels tornejos de futbol. Afirma que la rèplica de l’estudi té oportunitats molt significatives per identificar i reduir incidents de violència de gènere associats als partits de futbol.
 
Altres països han fet el mateix estudi (Colòmbia, Estats Units, Canadà, Escòcia o Costa Rica) i els resultats han estat els mateixos: quan juga la seva selecció la violència masclista en el seu país augmenta, tal com comenta Carla Galeote al seu perfil d’Instagram. El problema és de tal magnitud que països com Anglaterra han posat en marxa campanyes publicitàries per conscienciar la població. Espanya no ho ha investigat i no té dades respecte d’aquest tema; en conseqüència, tampoc no en fa prevenció.

El futbol és un joc. La violència no. Campanya impulsada per la Conmebol. Font: Conmebol

 
Tal com continua explicant l’activista, aquest és un fet estructural que els països haurien d’investigar i analitzar per poder prevenir. I ens hauríem de dirigir als homes i als mitjans de comunicació que estan relatant els fets. Perquè no, la violència de gènere en el futbol no neix per l’alcohol, ni les apostes, ni per la intensitat emocional (com es va poder llegir en un titular del diari El Mundo aquest estiu) ni pel mateix futbol. Senyalar que la causa de l’augment d’aquesta violència de gènere és deguda a factors externs és exculpar, com sempre, els agressors i el sistema que ho permet.
 
La violència de gènere en el futbol neix perquè vivim en una societat que no ensenya als homes com gestionar les seves emocions. El futbol masculí està sempre protegit i té una impunitat absoluta per generar violència, ira, ràbia i vandalisme. I aquesta mateixa violència que hi ha al futbol, que es permet a la societat i al camp, es tradueix al carrer, a les xarxes socials i, com mostren les dades, a casa amb les dones, sense cap tipus de conseqüència. La violència masculina té permissivitat i total impunitat, i fins que no entenguem que és un fet estructural no ho podrem canviar.
 
Bell hooks (Gloria Jean Watkins) a la seva obra La voluntat de canviar (2003) ja advertia de la idea que la societat ha ensenyat els homes a avergonyir-se de plorar, però no de ser violents.
 
Laia Gonzàlez Pujades